Resultats de la cerca

Format a l’Escola d’Arts i Oficis de Figueres —on ja participà en una exposició l’any 1918— i a la Llotja barcelonina De jove conreà el dibuix humorístic, l’impressionisme i fins i tot el surrealisme Aviat, però, se centrà en el paisatgisme a l’aquarella, del qual fou un dels principals conreadors a Catalunya Premio Nacional, 1944 Exposà a Figueres, Girona, Barcelona, Madrid i Burgos, on fou catedràtic d’Institut abans d’ésser traslladat definitivament a Figueres Exposà també a París, Londres i els EUA El 1946 fou un dels creadors del Museu de l’Empordà Publicà el llibre La Costa…

Estudià medicina a Torí 1768 i, posteriorment, es traslladà a París, on dugué a terme una sèrie d’estudis sobre els àcids tàrtric i cianhídric, l’amoníac i d’altres composts, i introduí l’ús del clor com a descolorant Els seus treballs sobre la teoria de les afinitats químiques foren recollits en el llibre Statique Chimique S'oposà aferrissadament a Proust quan aquest començà a exposar les nocions que donaren naixença a la llei de les proporcions definides , i defensà la possibilitat d’existència de composts de composició variable berthòllid Fou el primer a introduir el…

El 1900 s’installà a Itàlia Lluny d’ésser un erudit, es dedicà a l’estudi viu de la pintura del Renaixement italià, sense deixar de banda l’estudi sociopolític de l’art Se centrà, sobretot, en la valoració formal i trobà, en allò que anomenà “valors tàctils” illusió de l’espai tridimensional, la clau de la gran renovació de la pintura en l’etapa renaixentista Entre les seves obres sobresurten The Italian Painters of the Renaissance 1932, recull de treballs, Study and Criticism of Italian Art 1910-15, Three Essays on Method 1927, Essays in Appreciation 1958 i el llibre autobiogràfic Sketch for…

La jove muller de Barbablava, tot desobeint-lo, descobreix els cadàvers de les sis dones que havia tingut el seu marit aquest vol matar-la, però arriben els germans de la noia i la salven Figura en les traduccions catalanes dels contes de Perrault d’Oriol Martí i Lluís Via, 1907, i de Ramon Miquel i Planas, 1909 i en el Llibre de Fades, d’Arthur Rackham, traduït per Marià Manent 1934 Aquest tema ha inspirat una opereta de Jacques Offenbach — Barbe-bleue 1866— una òpera de Paul Dukas — Ariane et Barbe-bleue 1907— i una òpera de Béla Bartók — El castell de Barbablava 1911—

Fou també poeta en llengua francesa i un activista cultural de la Catalunya del Nord Fundà i dirigí la revista bilingüe Tramontane  1917-71, des d’on es defensà i difongué la cultura catalana al Rosselló, i al voltant de la qual s’aplegaren els exiliats catalans republicans Fundà la “Collection Catalane” a París, en què traduí al francès l’obra de Joan Oller i Rabassa, On tuait dans les rues 1934 És autor de diversos llibres de poesia en francès — Fleurs de route 1917, Reflets du miroir 1918, La bonne ville de Paris 1922— i d’un llibre sobre costums i folklore del Rosselló,…

S'educà a la Gran Bretanya i el 1882 tornà a l’Índia, el seu país natal, on adquirí una ràpida popularitat com a periodista i autor de contes Plain Tales of the Hills, 1887 Novament a Anglaterra 1889, fou el gran cantor de l’imperialisme britànic, en novelles com The Light that Failed 1891 i els poemes de Barrack-room Ballads 1892, tot i que les seves obres més reeixides són les que recreen ambients de l’Índia, com The Jungle Book 1894 traducció catalana de M Manent —'El llibre de la jungla'—, 1962 i, sobretot, Kim 1901 Obtingué el Premi Nobel de literatura el 1907

Amic d’Émile Zola, compongué, sobre texts d’aquest, moltes òperes, d’orientació naturalista o realista Destacaren Kérim 1887, Le Rêve 1891, L’attaque du moulin 1893, Messidor 1897, Lazare 1905 i Naïs Micoulin 1907 Compongué també un ballet Les Bacchantes , 1912, una Ouverture Héroïque 1883, poemes simfònics La belle au bois dormant , 1886, un Requiem amb orquestra i orgue, melodies, etc Exercí la crítica musical en diversos periòdics, publicà alguns estudis Musique de Russie et musique de France , 1903 La vie et les oeuvres de Gabriel Fauré , 1921 i un llibre sobre Zola i llur…

L’església de Santa Maria de Lliors era sufragània de Sant Quirze d’Arbúcies, i, per tant, és esmentada en tots els documents, tant en l’acta de consagració com en les posteriors confirmacions, amb la denominació llatina de “ Sanctae Mariae de Lisans ”, mentre que en el Llibre verd de la catedral de Girona, del 1362, és anomenada “ Sanctae Mariae de Lusuris” A banda d’aquests documents, no se’n coneixen d’altres més específics Pel que fa a la construcció, cal dir que no en resta res de l’època romànica, a causa de les reformes dutes a terme als segles XVII i XVIII

Les primeres notícies d’aquesta església, situada a la capçalera de la riera de Ramió, daten de l’any 1185, en la butlla del Papa Luci III a favor del monestir de Sant Salvador de Breda També consta en la butlla del 1246 atorgada pel Innocenci IV a favor del mateix monestir, i en el Llibre verd del capítol de Girona, el 1362 Formà part dels dominis del castell de Montsoriu i fou integrada, a partir del segle XIII, a la batllia de n’Orri del vescomtat de Cabrera En els nomenclàtors del bisbat de Girona, del segle XIV, apareix com a “ Ecclesia parrochialis Sancti Andree de…

Estudià composició amb Nicolas Bernier i orgue amb Louis Marchand Nen prodigi, quan tenia sis anys actuà davant de Lluís XIV i a vuit anys dirigí un salm compost per ell mateix, per a cor i conjunt instrumental A partir de dotze anys ocupà diferents càrrecs d’organista a esglésies parisenques i el 1739 fou nomenat organista del rei La seva obra conservada és molt minsa en destaquen les quatre suites de peces per a clavicèmbal, entre les quals hi ha Le coucou , obra molt divulgada i vulgaritzada ja durant el segle XIX També es conserva un llibre de noëls , gènere típicament…