Estudià medicina a Torí (1768) i, posteriorment, es traslladà a París, on dugué a terme una sèrie d’estudis sobre els àcids tàrtric i cianhídric, l’amoníac i d’altres composts, i introduí l’ús del clor com a descolorant. Els seus treballs sobre la teoria de les afinitats químiques foren recollits en el llibre Statique Chimique . S'oposà aferrissadament a Proust quan aquest començà a exposar les nocions que donaren naixença a la llei de les proporcions definides , i defensà la possibilitat d’existència de composts de composició variable ( berthòl·lid ). Fou el primer a introduir el concepte de massa com a factor en la determinació d’afinitats químiques.