Resultats de la cerca
Es mostren 2433 resultats
Julià Alonso Villarroya
Tennis
Tennista.
Jugà en el circuit professional des del 1996 fins al 2001 Guanyà dos títols individuals 1997, 1998, i dos de dobles amb Karim Alami 1997 i amb Javier Sánchez Vicario 1998 Participà en els torneigs del Grand Slam, però mai no aconseguí arribar a les rondes finals Fou número trenta del rànquing de l’ATP 1998 Integrà l’equip espanyol de la Copa Davis entre el 1997 i el 1999 Té una acadèmia de tennis a Mataró
Josep Abril
Literatura
Periodisme
Periodista i escriptor conegut com a Pitu Abril.
Treballà en diverses emissores entre les quals Ràdio Barcelona, COM Ràdio i RAC 1 També treballà en el món de la televisió en cadenes com Televisió Espanyola a Catalunya, on presentà la tertúlia futbolística La Barberia 1991-96, Canal Olímpic, Televisió de Catalunya o BTV, on presenta la tertúlia futbolística La Porteria També s’ha dedicat a la premsa esportiva en el diari Mundo Deportivo i publicà, juntament amb Pere Cullell la biografia de José Mari Bakero, La balada de Wembley 1994
Ester Artigas Miquel

Ester Artigas Miquel
Arxiu E. Artigas
Hoquei sobre patins
Jugadora d’hoquei sobre patins.
Jugà tota la seva carrera esportiva al Centre d’Esports Arenys de Munt, a excepció de la temporada 2008-09 que formà part del Blanes Hoquei Club Guanyà dos Campionats d’Espanya 1999, 2004, una Copa de la Reina, tres Campionats de Catalunya, una Copa Generalitat 2010 i una Supercopa Catalana 2010 També fou internacional amb la selecció espanyola en dos Campio-nats d’Europa i un del Món, en els quals conquerí el títol mundial l’any 2000 i dos subcampionats europeus 1999, 2001
Roger Arnau Ruiz
Hoquei sobre patins
Jugador d’hoquei sobre patins.
Defensa format a les categories inferiors del Club Hoquei Canet La temporada 1999-2000 fitxà pel juvenil del Club Hoquei Mataró, club on jugà com a sènior entre el 2005 i el 2009 Guanyà la Copa de la CERS 2009 Es retirà en acabar aquella mateixa temporada per motius laborals
Francesc Flos i Calcat
Escriptura i paleografia
Educació
Literatura catalana
Teatre
Excursionisme
Pedagog, cal·lígraf, autor teatral i poeta.
Vida i obra Estudià magisteri a Girona i exercí de mestre al Masnou Fou callígraf de l’Ajuntament de Barcelona del 1887 al 1898, any que fundà el Collegi Sant Jordi , des d’on promogué un catalanisme renovador del món escolar Participà en la fundació de l’Agrupació després Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana 1899 i contribuí a la fundació d’altres noves escoles Participà en el Congrés Internacional de la Llengua Catalana 1906, on exposà un mètode pedagògic per a ensenyar la gramàtica catalana als infants Dirigí el Butlletí del Foment Pedagògic 1917-22 i collaborà en…
, ,
Oriol Mitjà i Villar

Oriol Mitjà i Villar
Medicina
Metge.
Llicenciat en medicina per la Universitat de Barcelona 2004, completà la residència en l’especialitat de malalties infeccioses a Barcelona el 2010 El mateix any obtingué un diploma d’higiene i medicina tropical a Londres i, el 2012, el doctorat a Barcelona Especialitzat en malalties infeccioses, amb una dedicació especial a les estratègies per a l’erradicació de malalties tropicals de la pell desateses, treballa al Centre Mèdic de Lihir, a Papua Nova Guinea i, des del 2013, a l’Institut de Salut Global de Barcelona Des del 2012 és consultor tècnic de l’ Organització Mundial de la Salut Ha…
la Verneda

Portal del convent gòtic dels carmelites, situat a l’antic barri de la Verneda de Barcelona
© Fototeca.cat
Antic barri
Antic barri residencial obrer de Barcelona, situat dins l’antic terme municipal de Sant Martí de Provençals, al límit amb el de Sant Adrià de Besòs, del qual era separat per la riera d’Horta; limitava amb l’autopista de Mataró.
Era format per grans blocs d’habitatges i algun nucli de barraques la Perona Sorgí a partir de la segona meitat dels anys cinquanta al voltant de l’antic nucli rural del Fondo de Sant Martí, on es conserva l’església gòtica de Sant Martí de Provençals i uns pocs masos, i on s’aixecava l’antic molí de la Verneda, vora el rec Comtal, que feu d’aquest sector una de les partides rurals més riques de Sant Martí Al segle XIII donà nom a la possessió dels Llull, la verneda d’en Llull, que s’estenia pels termes de Sant Martí de Provençals, Sant Adrià de Besòs i Sant Andreu de Palomar Estigué afectat…
monestir d’Espirà de l’Aglí
Aspecte de la capçalera de l’antiga església del monestir d’Espirà de l’Aglí de mur en marbre blanc i gris fosc; al fons, el campanar (segle XI)
© Fototeca.cat
Priorat
Antic priorat canonical augustinià (Santa Maria d’Espirà), actual parròquia d’Espirà de l’Aglí, fundat el 1136 pel bisbe d’Elna Udalgar.
L’església d’Espirà, existent ja abans del 1098, pertanyia a Cuixà, i fou redimida pel bisbe el 1134 En fou el primer prior el canonge d’Elna Pere Arnau 1136-54, que, afavorit pels nobles i senyors del veïnatge, arribà a senyorejar l’Espirà, el castell de Pena i les Cases de Pena, Vilanova de la Ribera i Parestortes Alfons I el Cast el prengué el 1178 sota la seva protecció El 1381 la comunitat s’uní a la de Santa Maria de la Real El 1592 l’abadia de la Real fou secularitzada i les antigues esglésies priorals esdevingueren collegiates, regides per un abat fins que foren unides a la mitra d’…
sometent
Història
Organització de gent armada no professional creada en època moderna i inspirada en l’antic sagramental o sometent suprimit amb el decret de Nova Planta (1716).
Durant la Guerra Gran, davant l’angoixosa situació de l’exèrcit, el capità general de Catalunya, comte de La Unión, ressuscità el sometent 1794, que fou novament actiu durant la guerra del Francès 1808-14, i que destorbà els atacs francesos davant Roses, Barcelona i Tarragona Més o menys desorganitzat durant les guerres carlines, fou refet el 1855 per iniciativa dels grans propietaris rurals, amb el nom de Sometent Armat de la Muntanya de Catalunya, i adoptà el lema Pau, pau i sempre pau Des d’aleshores tingué un caràcter de cos auxiliar d’ordre públic La Primera República l’abolí novament…
fava

Faves
© C.I.C - Moià
Alimentació
Economia
Llavor i fruit de la favera.
Les faves són molt apreciades culinàriament, especialment les tendres, en oposició a les velles o seques, i n'hi ha diversos plats característics faves ofegades amb llorer, alls, ceba, botifarra negra, etc, faves parades amb cols o altra verdura, faves escaldines amb oli i vinagre, etc El seu consum ha estat desaconsellat en altres èpoques Així els sacerdots i les classes altes de l’antic Egipte no en menjaven i els deixebles de Pitàgores en tenien prohibit el consum Aquests prejudicis podrien ésser relacionats amb un cert coneixement intuïtiu del favisme Els principals països…