Resultats de la cerca

Començà la seva carrera a l’UFA Alemanya, el 1927 Més endavant treballà a Viena i a Londres Després del 1945 dirigí l’estudi Hunnia de Budapest Amb Állami árúház ‘El magatzem nacionalitzat’, 1952 creà el film més característic de l’era de MRákosi Realitzà versions cinematogràfiques d’obres literàries i fou autor de pellícules d’entreteniment D’entre els seus films es destaquen Díszmagyar ‘El vestit de gala’, 1949, Gázolás ‘L’atropellament’, 1955, Vörös tinta ‘Tinta vermella’, 1959 i Az aranyember ‘Un home d’or’, 1962

Professor a Minnesota 1919-37 i a Harvard 1937-60, fou economista del departament d’estat 1934-35 i assessor del Federal Reserve System 1940-45 Divulgà la teoria keynesiana Guide to Keynes, 1953 i en reelaborà alguns punts insistí en la importància de la política fiscal per a mantenir estable la demanda, i la intervenció, en general, de l’estat en l’economia Altres obres importants Full Recovery or Stagnation 1938, Monetary Theory and Fiscal Policy 1949 i The Dollar and the International Monetary System 1965

Deixeble del seu oncle Miquel Castellanos i d’Esteve Monegal, amb el qual fou professor a l’Escola de Bells Oficis de la Mancomunitat Anà becat a Itàlia, i el 1923, a París i a Brusselles Fou professor d’escultura aplicada a l’Escola del Treball de Barcelona Dins un estil classicitzant realitzà monuments a l’aviador Joan Manuel Duran, a Eduardo Dato , Barcelona, estàtues Montseny, plaça de Catalunya, Barcelona, retrats, etc Li fou concedida la medalla d’or del Cercle Artístic de Barcelona

Dedicada activament a la literatura infantil i juvenil, tant en l’organització de cursos i seminaris com en la creació d’obres originals, la seva primera publicació aparegué el 1983 Gegants Des d’aleshores ha mantingut una prolífica activitat, amb títols com Sopa de lletres 1984, El país de la no-memòria 1988, Xino-xano 1992 o la sèrie de Marieta Marieta es disfressa 1990, Marieta i el telèfon 1990, premi Crítica Serra d’Or 1991, Marieta conductora 1996 o Marieta inventora 1998, entre moltes d’altres

Fou un dels pioners del basquetbol, que s’inicià a la Unió Esportiva de Sants l’any 1926 i jugà posteriorment al Futbol Club Barcelona i a la Penya Coratge Entre el 1939 i el 1953 jugà al BIM i, posteriorment, al Montclar, a les competicions de l’obra social Educación y Descanso El 1949 rebé la medalla al mèrit esportiu de la federació espanyola per ser el jugador més gran en actiu Posteriorment va rebre la medalla d’or i brillants de la mateixa federació

Fou membre del Club Esportiu Mediterrani, amb el qual guanyà set Lligues 1992-98, dues Copes de la Reina 1997, 1998 i disputà tres finals de la Copa d’Europa 1996, 1997, 1998 El 1999 marxà a Itàlia i jugà amb el Gifa Città di Palermo En el període 1994-99 fou seixanta-una vegades internacional amb Espanya, i disputà tres Campionats d’Europa 1995, 1997, 1999 De la federació espanyola té la medalla de serveis distingits en bronze 1997, argent 1998 i or 1999

Arribà al Futbol Club Barcelona a l’estiu del 1979 procedent del Borussia Mönchengladbach 1972-79 Vestí la samarreta del Barça tres temporades 1979-82, i jugà 71 partits oficials, en els quals marcà 53 gols Fou campió de la Copa 1981 i de la Recopa 1982 Abandonà el club i fitxà pel Charlton Athletic 1982-83 Fou 54 vegades internacional pel seu país i mundialista a la Copa del Món de Mèxic 1986 Fou guardonat amb la Pilota d’Or com a millor jugador europeu 1977

Es formà al Club Natació Barcelona El 1994 passà al Club Natació Catalunya i el 1999 marxà a Itàlia i jugà amb l’AS Lerici Sport, de la ciutat de La Spezia Durant el període 1991-2003 fou 123 vegades internacional amb la selecció d’Espanya, després de participar en sis Campionats d’Europa 1993, 1995, 1997, 1999, 2001, 2003 i dos Campionats del Món 1998, 2003 Té les medalles de serveis distingits de la federació espanyola de bronze 1996, argent 1997 i or 1998

S’inicià al Joventut de Badalona 1958-62 i passà al Futbol Club Barcelona 1963-70 Fou el directiu responsable de la secció d’hoquei sobre patins del FC Barcelona 1976-80 Durant el seu mandat, amb Josep Lorente com a entrenador, l’equip guanyà quatre Lligues 1977-80, dues Copes del Rei 1978 1979, tres Copes d’Europa 1978, 1979, 1980, dues Copes de les Nacions 1978, 1980 i una Supercopa d’Europa 1980 Rebé la insígnia d’or i brillants del club

Compaginà la pràctica del bàsquet i el tennis de taula al Club Juventus de Manresa durant la dècada de 1950 Després d’uns anys com a directiu de la secció de futbol del Centre d’Esports Manresa, el 1964 s’incorporà a l’Associació de La Salle Manresa, llavors UD La Salle, on feu diferents tasques, tant a la direcció tècnica de diferents equips com a la junta directiva, que presidí 1985-90 Rebé la medalla d’or de la Federació Catalana de Basquetbol