Resultats de la cerca
Es mostren 4994 resultats
gravador | gravadora
Disseny i arts gràfiques
Persona que grava, especialment en planxes de metall o de fusta, per reproduir el gravat en un cert nombre d’exemplars.
Ultra els gravadors de vidres o els de làmines, el gravador d’indianes indiana assolí una gran importància en el desenvolupament d’aquesta indústria de teixits de cotó a Catalunya a la segona meitat del s XVIII i al primer terç del s XIX Era un dels tècnics més apreciats del procés de fabricació Alguns d’ells procedien del gremi de treballadors del metall i, per tant, tenien una experiència prèvia Els gravadors no formaren mai cap gremi ni cap associació La junta de comerç de Barcelona n'afavorí la formació a través de la seva Escola de Dibuix i Gravat, també anomenada de Nobles Arts…
Pello Irazu
Escultura
Escultor basc.
Estudià a la facultat de belles arts de Bilbao En el seu treball utilitza la fusta i el ferro com a elements bàsics i la pintura aplicada sobre l’estructura escultòrica, la qual cosa confereix a l’obra un aspecte molt característic que s’allunya de l’estètica industrial Artista clau en la renovació de l’escultura basca dels anys vuitanta Ha presentat exposicions a la galeria Joan Prats de Barcelona i a la galeria Soledad Lorenzo de Madrid L’any 2002 aportà una peça en l’exposició collectiva Conceptes d’espai 2002 a la Fundació Joan Miró de Barcelona El 2004 exposà una sèrie de…
André Frossard
Literatura francesa
Escriptor francès.
Estudià a l’École des Arts Décoratifs i s’incorporà a la Marina 1936 Membre de la Resistència 1940, fou empresonat pels nazis 1943 En acabar la guerra fou condecorat amb la Legió d’Honor, i començà a fer collaboracions periodístiques a L’Aurore i Le Figaro Escriví molts llibres, de marcada preocupació catòlica La maison des otages 1946, Les Greniers du Vatican 1960, Dieu existe, je l’ai rencontré 1969, Il y a un autre monde 1976, Les Trente-Six Preuves de l’existence du Diable 1978, Le chemin de la croix 1986, Portrait de Jean-Paul II 1988, Les Grands Bergers 1992, Défense du…
Daniel Torres i Pérez
Disseny i arts gràfiques
Autor de còmics.
Féu estudis de belles arts i arquitectura, i començà collaborant en les publicacions marginals valencianes del grup El Gat Pelat Des del 1980 publicà a El Víbora per a la qual creà les històries Asesinato a 64 imágenes por segundo i El ángel caído , i a partir del 1982 a Cairo , on aparegué Las aventuras de Roco Vargas D’altres obres destacables són Opium 1983, Tritón 1984, El misterio del susurro 1985, Sabotaje 1989 i El muro 1990 Cal esmentar també una intensa producció de cartells, pósters, portades, etc Conjugant la influència d’Hergé amb la tradició del còmic nord-americà…
Trevor Howard
Cinematografia
Actor cinematogràfic i teatral britànic.
Format a la Royal Academy of Dramatic Arts de Londres, acabada la guerra es dedicà al cinema i adquirí una notable popularitat amb Brief Encounter 1945 També fou dirigit per Carol Reed a The Way Ahead 1944, The Third Man 1949 i An Outcast of the Island 1951 Installat a Hollywood, actuà a Around the World in 80 Days 1956 o The Roots of Heaven 1957, sense renunciar, però, a les seves arrels britàniques, paleses a Sons and Lovers 1960, Mutiny on the Bounty 1961, The Charge of the Light Brigade 1968, The Battle of Britain 1969, Conduct Unbecoming 1975, etc També dugué a terme una…
Francesc Quer i Selves
Arts decoratives
Ceramista.
Fill del dibuixant Ramon Quer i Vidal Cardona, Bages 1829 — Sabadell 1893 establert a Sabadell el 1859, on fou professor de dibuix i cofundador de l’Acadèmia de Belles Arts Format amb Marià Burgués, completà estudis a Golfe Joan, Saint Vallier i Burjassot Treballà a les manufactures Ludolf de Rio de Janeiro A Barcelona creà una fàbrica de mosaic de gres i fou professor a l’Escola Superior dels Bells Oficis Orientà cap a la ceràmica Apa, Xavier Nogués —amb qui collaborà en els plafons de la Cooperativa del Pinell de Brai i en altres obres—, Aragay i sobretot Josep Llorens i…
Josep Pinazo i Martínez
Pintura
Pintor, fill d’Ignasi Pinazo i Camarlench.
Format a l’estudi del seu pare i a l’Acadèmia de Sant Carles de València Guanyà menció honorífica a la Exposición Nacional del 1895 i diversos premis a València i Barcelona A l’Exposition Universelle de París obtingué medalla de plata, i el seu Floreal li valgué la d’or a Madrid 1895 Altres obres importants seves són Manola, Natura morta, Tipus de l’Horta, Florista valenciana totes al Museu de Belles Arts de València i el retrat de la seva família Nosaltres Hispanic Society de Nova York El seu estil es caracteritza pel color fastuós i la sensibilitat elegant, aplicats a allegories costumistes…
Rafael Pérez i Contel
Escultura
Escultor.
Els primers coneixements artístics els adquirí al taller de Vicente Gerique L’any 1926 ingressà a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles de València becat per l’estat El 1933 realitzà les seves primeres exposicions Dos anys més tard anà a París per tal de completar-hi els seus estudis Residí en diversos països europeus i el 1952 fou becat pel govern francès Escriví monografies sobre el pintor Josep Ribera i un gran nombre d’articles per a la premsa de València i de Madrid Alternà la pràctica del dibuix, la pintura i l’escultura amb la tasca docent com a catedràtic d’art de l’…
Tomàs López i Enguídanos
Disseny i arts gràfiques
Gravador.
Format a l’Academia de San Fernando de Madrid i a la de Sant Carles de València, on fou premiat el 1781 i el 1784 Fou acadèmic de totes dues institucions Carles IV el nomenà gravador de cambra el 1806 Com a pintor imità Meléndez Es destaquen, entre les seves obres, els retrats de Ventura Caro, Ferran VII a cavall, Godoy, Floridablanca i El Dos de Maig a Madrid , els quadres del Museu de Belles Arts de València, com Sant Vicent Ferrer i El marquès de la Romana , i les làmines de les Observaciones del botànic Cabanilles, les del Quixot publicat per Quintana 1797, les d’un Gil Blas…
Xavier Vilató i Ruiz
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador.
Germà de Josep Vilató i Ruiz, amb qui exposà en la famosa mostra collectiva del 1943 Galeries Reig de Barcelona S'havia format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona Exposà a Barcelona 1945, i s’establí a París, on exposà sol el 1946 Galerie Bréteau Exposà a París diverses vegades, des del 1948, Atenes 1952 i 1964, Lausana 1954, 1956 i 1958, Canes 1956 i 1960, Ginebra 1957, Zuric 1961, Chicago i Palm-Beach 1963, Joan-dei-Pins 1963, Barcelona 1964 i 1968, Sant Pau-de-Vença 1968, Göteborg 1969, 1970, 1971 i 1972, Uppsala 1970, Madrid 1970, Estocolm 1970, etc La seva obra, molt variada d’estils…