Resultats de la cerca
Es mostren 5887 resultats
Kazimierz Sikorski
Música
Compositor i professor polonès.
Estudià composició amb F Szopski a l’Escola de Música Chopin de Varsòvia, i filosofia a la Universitat de Varsòvia Estudià també musicologia a la Universitat de Lwów i el 1930 completà la seva formació musical a París Exercí la docència a Lódá, Poznan i Varsòvia Sikorski ocupà un lloc preeminent en l’ensenyament de tota una generació de compositors, des d’A Malawski fins a T Baird, i com a autor evolucionà del postwagnerisme a l’avantguarda neoclàssica Destaca, en la seva producció, una important quantitat d’obres orquestrals quatre simfonies 1919, 1921, 1953 i 1969, moltes de…
Zygmunt Noskowski
Música
Compositor i director d’orquestra polonès.
Estudià a l’Institut Musical de Varsòvia i completà els estudis a Berlín amb F Kiel El 1875 fou nomenat director de la Societat Coral Bodan de Constança, càrrec que ocupà fins el 1880 De nou a Varsòvia, impartí classes al conservatori 1888-1908 i el 1906 fou nomenat director de l’Òpera Exercí la crítica musical i treballà eficaçment en l’organització de concerts La música de Noskowski superà la tradició anterior i preparà el terreny per a l’esclat de la generació Jove Polònia De tota la seva producció destaca el poema simfònic Step 'L’estepa', 1896-97, però també són importants…
Józef Wieniawski
Música
Pianista i compositor polonès.
Germà de Henryk, estudià piano amb el seu oncle E Wolff, i també al Conservatori de París 1847-50, on perfeccionà aquest instrument amb AF Marmontel, JP Zimmermann i C Alkan Feu gires de concerts amb el seu germà 1850-55 i més tard continuà els estudis a Weimar amb F Liszt Encara estudià a Berlín i a París, i es convertí en un virtuós d’èxit Impartí classes al Conservatori de Moscou 1865-69, ciutat on fundà la seva pròpia escola de música, i després s’establí a Varsòvia fins que el 1878 ingressà al Conservatori de Brusselles Inventà un piano de dos teclats invertits, que feu…
Joan Escalas
Música
Compositor i flautista català.
Fou conegut durant la segona meitat del segle XIX com a compositor de música ballable i està documentat com a flautista en diferents orquestres de teatres barcelonins El 1875 era actiu al Gran Teatre del Liceu i també se sap que formà part de la Banda Municipal de Barcelona El seu prestigi com a solista feu que durant els darrers anys de la seva vida dugués a terme una intensa tasca pedagògica A més, li permeté de formar una orquestra de ball que gaudí de molta popularitat a Catalunya i amb la qual actuà arreu del país F Pedrell, en els seus escrits, el comparà amb el compositor…
Rikard Nordraak
Música
Compositor noruec.
Es formà amb H Neupert i amb el danès CL Gerlach Més tard, el 1859, anà a Berlín, on tingué com a mestres F Kiel composició i Th Kullak piano El mateix 1859 retornà a la seva ciutat natal, i hi estudià durant dos anys amb R Magnus Fou durant aquest temps que entrà a formar part de la Nova Societat Noruega, entitat que aglutinava els intellectuals nacionalistes Les seves primeres composicions, en aquesta línia nacionalista, s’inspiren en la música popular noruega Fou amic d’E Grieg, a qui conegué el 1864 durant un viatge a Copenhaguen Juntament amb Grieg, E Hornemann i altres,…
Ferdinando Liuzzi
Música
Musicòleg i compositor italià.
Estudià piano i composició a Bolonya amb GA Fano, i també literatura i filosofia a la universitat de la ciutat Prosseguí la seva formació a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma, amb S Falchi, i a Munic, amb M Reger, F Mottl i el filòsof T Lipps Finalment, el 1908 es diplomà en composició a Parma, on del 1910 al 1917 ocupà la càtedra d’harmonia i contrapunt al conservatori Director d’orquestra assistent de V Landini i de T Serafin, posteriorment fou professor a Florència i a Roma fins que el 1939, a causa de la promulgació de la llei racial, es traslladà a Bèlgica La seva tasca…
Alessandro Marcello
Música
Compositor italià.
Des de petit mostrà una gran aptitud per al violí i el seu pare fou el seu primer mestre de música Personatge polifacètic, també cantava, pintava i escrivia poesia amb gran talent, i estudià filosofia i matemàtiques La seva casa veneciana es convertí en l’escenari de concerts setmanals, on s’interpretaven composicions seves F Gasparini, A Lotti i, més tard, G Tartini foren membres habituals d’aquestes reunions Fou membre de l’Acadèmia Arcàdica de Venècia, on rebé el sobrenom d’Eterio Stinfalico Alessandro no fou, però, un compositor tan prolífic com el seu germà petit, Benedetto…
Nicolas de Grigny
Música
Organista i compositor francès.
Entre el 1693 i el 1695 fou organista de Saint-Denis a París, i des del 1697, de la catedral de Reims, càrrec aquest darrer que ocupà fins a la seva mort El 1699 publicà el Premier livre d’orgue , que inclou nou grups de peces les quatre parts de l’ordinari de la missa i cinc himnes Cada grup s’inicia amb un cantus firmus en notes de llarga durada, seguit d’un moviment fugat i diverses peces més entre duets, récits i diàlegs Aquesta obra es caracteritza per una extraordinària complexitat contrapuntística i unes expressives ornamentacions El mateix JS Bach en fou un gran admirador i la copià…
Eugen Suchon
Música
Compositor eslovac.
Estudià piano i composició a l’Acadèmia de Música de Bratislava amb F Kafenda Després prosseguí els estudis al Conservatori de Praga amb V Novák 1931-33 De seguida es dedicà a l’ensenyament teoria i pedagogia musicals, que compaginà amb la composició El 1972 fou nomenat president de la Unió de Compositors Eslovacs La seva música s’inspira en els cants populars d’Eslovàquia i n’extreu recursos modals pel camí de la polimodalitat arribà a l’atonalisme, però sense adoptar del tot la tècnica serial És sobretot conegut per les seves òperes Krútnava 'El remolí', 1949 i Svätopluk 1959-…
Karl Millöcker
Música
Compositor i director austríac.
Després d’estudiar al Conservatori de Viena i de dirigir en diversos teatres, el 1869 esdevingué director al Theater an der Wien Durant els catorze anys que es mantingué en el càrrec, es guanyà una gran reputació com un dels millors mestres de l’opereta vienesa gràcies a obres com Gräfin Dubarry 1879, Apajune der Wassermann 'Apajune, l’esperit de l’aigua', 1880 o Der Bettelstudent 'L’estudiant captaire', 1882, amb la qual assolí un èxit mundial Els seus triomfs li permeteren retirar-se de la direcció i dedicar-se només a compondre Entre les seves obres posteriors destaquen Gasparone 1884 i…