Resultats de la cerca
Es mostren 2474 resultats
Sanet i els Negrals
Municipi
Municipi de la Marina Alta, a l’Androna litoral del prebètic valencià oriental, estès sobre la vall del Girona, a la confluència amb el barranc de Trullents, contrada coneguda com els Plans, a uns 50 m alt..
Dominen al N les penyetes Roges 376 m alt Tot l’antic regadiu amb aigua procedent del Ràfol i el més recent d’aigua elevada és cobert de cítrics 214 ha i una petita part d’horta al centenar d’hectàrees de secà destaca amb prou feines el garroferar El 57% de la població activa treballa en l’agricultura i el 19% en la construcció El cap del municipi 539 h 2006 sanetencs 83 m alt el constitueix el nucli format pels pobles fusionats de Sanet de la Rectoria i els Negrals, a l’antiga partió entre regadiu i secà Ambdós llocs formaren municipi en 1821-23 amb el nom d’Unió Legal, i definitivament,…
salines del Pinet
Salines del municipi de Santa Pola (Baix Vinalopó), al S del terme, entre l’albufera d’Elx i la costa, vora l’antiga torre del Pinet; al S hi ha la caseria de la Marina del Pinet
.
els Àngels
Santuari
Santuari de la Mare de Déu dels Àngels situat dins el terme municipal de Xàbia (Marina Alta), a la plana del cap de Sant Antoni, a l’indret de l’antic monestir de Sant Jeroni de Xàbia.
Zoologia 2018
Zoologia
El "torn de paraula" en els animals quan es comuniquen Un estudi recent va demostrar que els titís respecten el torn de paraula per comunicar-se entre ells © Tina Gunhold-de Oliveira / wolfscienceat Molts animals esperen el torn quan s’estan comunicant amb un altre individu de la seva espècie Se sospitava des de feia anys però fins aquest any 2018 no es va poder demostrar Les proves concloents es van aconseguir estudiant la comunicació en diverses espècies de petits primats del gènere Callithrix , els coneguts titís d’Amèrica del Sud En un dels estudis, es va procedir a separar dos individus…
L’albufera de València
La superfície actual de l’albufera de València —menys de 3 000 ha— és el resultat de la fortíssima reducció que ha experimentat durant els dos darrers segles per l’aterrament de les seves vores i la transformació en arrossars Ramon Dolç L’albufera de València 111, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Si hi ha un espai natural que hagi estat l’impulsor del conservacionisme al País Valencià, aquest és sens dubte l’albufera de València Situada a 4 km d’aquesta ciutat, l’albufera representa, junt amb la devesa del Saler, un dels entorns paisatgístics de major…
la Sort de la Mar
Caseria
Partida
Partida i caseria del municipi de Dénia (Marina Alta), que comprèn una franja costanera, al sud del Molinell i del límit amb el terme d’Oliva (Safor), pràcticament separada de la resta del terme pel municipi dels Poblets.
cap de Sant Martí
Cap
Cap de la costa de la Marina Alta, dins el municipi de Xàbia, al N del cap de la Nau, que forma un llarg promontori que separa la gran badia de Xàbia, a llevant, del Portitxol, a ponent.
L’ ermita de Sant Martí s’alça prop d’aquest indret, on, segons la tradició, existí un monestir en època preislàmica El castell de Sant Martí , que defensava aquest sector de la costa, fou destruït pels anglesos durant la Guerra del Francès
Benirrama
Poble
Poble del municipi de la Vall de Gallinera (Marina Alta), a 311 m d’altitud, a la dreta de la rambla de Gallinera; és el nucli de població més baix de la vall, prop del castell de Gallinera.
Lloc de moriscs el 1602 tenia 13 focs, fou repoblat després de la seva expulsió L’església parroquial de Sant Cristòfor, de la qual depenien els llogarets de l’Alcúdia de Gallinera i de Benimarzoc, actualment despoblats, fou reconstruïda el 1790
conveni d’almirallat
Història
Militar
Conveni pel qual en cas de navegació en conserva els vaixells que hi prenien part no eren protegits per la marina de guerra, i era elegit un dels capitans d’aquelles naus per al govern de l’expedició.
Amb aquesta finalitat hom atorgava un document anomenat pòlissa d’almirallat
L’imperi Català, el primer Commonwealth. 1282-1517
La incorporació, a partir del 1282, del regne de Sicília –que el 1266 havia passat de mans normandes a mans franceses– a la confederació Catalanoaragonesa, formada per quatre estats Catalunya, Aragó, Mallorca i València, i una ciutat estat Montpeller, va significar l’inici d’una nova etapa de la història de la Corona d’Aragó, la de la progressiva formació de l’imperi Català L’imperi català del segle XIII al XVI Es pot dir que, en el moment de la seva màxima extensió, aquest imperi fonamentalment marítim com ho van ser, més tard, el britànic i l’holandès inclogué territoris, sovint costaners,…