Resultats de la cerca
Es mostren 10059 resultats
Arbert de Castellvell
Història
Senyor de Castellvell ( Arbert III de Castellvell
) (1177-1205).
Era fill de Guillem V de Castellvell i de Balasqueta de Vilademuls Fruí d’un gran prestigi durant el regnat d’Alfons I i de Pere I de Catalunya-Aragó Combatiu, el rei en persona hagué d’intervenir vers 1188-89 perquè deixés en llibertat el vescomte d’Urgell Ponç de Cabrera, que ell tenia presoner Amant de les festes i de la poesia, Ramon Vidal de Besalú el celebrà en una de les seves famoses composicions Estengué considerablement les seves possessions, principalment per Siurana de Prades En morir, de retorn de Terra Santa, l’heretà en la senyoria de Castellvell la seva germana Guillema, i en…
Peter Gustav Lejeune Dirichlet

Peter Gustav Lejeune Dirichlet
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Matemàtic alemany.
El 1855 succeí Gauss en la càtedra de matemàtiques de la Universitat de Göttingen Féu notables contribucions a moltes branques de la matemàtica i de la física matemàtica En el camp de l’anàlisi establí les condicions generals perquè una funció sigui expressable per mitjà de sèries trigonomètriques, i estudià les sèries que duen el seu nom i les integrals numèriques els treballs sobre les sèries de Fourier el portaren a donar una definició completament general de funció numèrica 1829 El seus estudis sobre l’equilibri de sistemes i la teoria del potencial el dugueren a formular el problema de…
tropari
Música
En la tradició bizantina, text poètic per a ser cantat en la litúrgia, equivalent, en part, a l’antífona llatina.
Més pròpiament, és un cant que resumeix el sentit de la festa Per això s’anomena tropari del dia o, simplement, tropari o, encara, apolitíkion , perquè és cantat, a més de la missa, al final de l’ofici Però també se’n diu, per exemple, de les diverses estrofes que componen una oda El tropari, com a composició poètica, segueix unes lleis rítmiques isosillàbiques i homòtones Alguns d’ells serveixen de models a altres troparis, compostos amb el mateix ritme i cantats amb la mateixa melodia hirmós D’altres no serveixen de model a cap més i tenen melodia pròpia Els troparis poden rebre noms…
Joaquim Vilà i Folch
Literatura catalana
Dramaturg i crític teatral.
Fou crític teatral de publicacions com Destino , Serra d’Or i Avui Realitzà una activitat de dinamització i recerca en el camp del teatre, el folklore i la dansa popular Com a autor dramàtic estrenà Perquè surt de mare el Llobregat 1973, que es publicà el 1975, i que planteja la situació de les riuades de setembre del 1971 al Baix Llobregat Amb Segona història guanyà el premi Emili Vilanova dels Jocs Florals de Ginebra 1972, i amb Si grinyola, posa-hi oli , el premi Ciutat de Granollers 1973 També feu la dramatúrgia i dirigí l’obra Pedra de tartera 1989 de Maria Barbal que es publicà en…
Piula grossa
Espècie que cria a l’Àsia central i oriental i que arriba a Europa com a migrador escàs Malgrat ser poc freqüent a la península Ibèrica, per algunes citacions recents sembla que no ho és tant, encara que cal anar molt alerta amb les possibles observacions de la piula grossa, perquè s’assembla molt al jove del trobat Anthus campestris , amb el qual es pot confondre fàcilment Les escasses citacions comprovades i/o publicades són a Segur de Calafell Baix Penedès, un individu capturat el 171261 a les rodalies de Manresa, una altra captura feta la tardor-hivern de 1979-80 a la platja d’Alcúdia, 5…
Tortuga verda
Una altra espècie de la mateixa família pot aparèixer accidentalment a les costes mediterrànies i, per això, a les mars dels Països Catalans és la tortuga verda, que potser ha arribat a reproduir-s’hi i que es reconeix perquè pot arribar a tenir fins 140 cm de longitud de closca La closca és oval, amb quatre plaques costals per banda, de color bru o oliva tacat de fosc Presenta un parell de plaques prefrontals i les escates supracefàliques presenten les vores clares Viu en aigües somes i càlides i és carnívora en la fase juvenil i esdevé herbívora en fase adulta Ha estat explotada per a la…
procediment Fischer-Tropsch
Química
Procés mitjançant el qual hom obté un combustible sintètic per hidrogenació del gas d’aigua, mescla de monòxid de carboni i d’hidrogen.
Resulta de tractar el carbó de coc amb vapor d’aigua a temperatures elevades Cal afegir hidrogen al gas d’aigua i tractar la mescla amb catalitzadors d’òxid de ferro i de cobalt o de níquel i a temperatures d’uns 200°C Per aquest procediment, 1 m 3 de gas produeix 130-140 g de barreja d’hidrocarburs La primera fracció necessita, perquè hom la pugui fer servir, un procés de reformació i l’addició d’antidetonants La fracció d’un punt d’ebullició més alt és molt apropiada per als motors dièsel A més, hi ha una petita fracció rica en composts oxigenats, és a dir, alcohols, aldehids i cetones
Malaltia de Ménière
Patologia humana
Definició La malaltia de Ménière o hidropesia laberíntica constitueix un trastorn de l’orella interna provocat per una acumulació excessiva del líquid que hi ha al seu interior que es caracteritza per l’aparició de crisis intermitents de vertigen i s’acompanya de sordesa i zumzeigs Freqüència, edat i sexe La malaltia de Ménière és una de les causes més freqüents de vertigen intens Per bé que es pot presentar en qualsevol edat, afecta més sovint persones d’edats compreses entre 30 anys i 50 És més freqüent en les dones que en els homes D’altra banda, en la majoria dels casos, aproximadament un…
matèria reservada
Conjunt d’informacions sobre les quals les institucions exerceixen una acció de reserva, especialment temes que l’administració considera no divulgables perquè afectarien els interessos de l’estat.
marxapeu
Transports
Corda gruixuda que, assegurada pels caps a les vergues, al botaló, al bauprès, etc, i sostinguda per uns estreps, serveix perquè els mariners hi caminin durant les maniobres.