OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

☰ Navegació pel sumari

Gran Diccionari de la llengua catalana

Malaltia de Ménière

Definició

La malaltia de Ménière o hidropesia laberíntica constitueix un trastorn de l’orella interna provocat per una acumulació excessiva del líquid que hi ha al seu interior que es caracteritza per l’aparició de crisis intermitents de vertigen i s’acompanya de sordesa i zumzeigs.

Freqüència, edat i sexe

La malaltia de Ménière és una de les causes més freqüents de vertigen intens. Per bé que es pot presentar en qualsevol edat, afecta més sovint persones d’edats compreses entre 30 anys i 50. Es més freqüent en les dones que en els homes. D’altra banda, en la majoria dels casos, aproximadament un 85%, solament n’és afectada una orella.

Causes

La causa íntima de la malaltia de Ménière és desconeguda. Hom sap que els atacs són deguts a una acumulació brusca d’endolimfa, el líquid que circula a l’interior del laberint membranós on es troben els òrgans sensorials de l’equilibri i l’audició.

VOLS VEURE TOT L’ARTICLE?

Dona't d'alta a Enciclopèdia.cat mitjançant l’enllaç https://www.enciclopedia.cat/donat-dalta

i podràs consultar gratis tots els continguts de +enciclopèdia

Llegir més...