Resultats de la cerca
Es mostren 2309 resultats
fenicat | fenicada
Farmàcia
Dit de certs medicaments que porten, com a antisèptic, una petita quantitat d’àcid fènic (fenol).
llimonada
Alimentació
Beguda refrescant, de gust àcid, feta amb suc de llimona i, ocasionalment, amb sucre i aigua.
-it
Química
Sufix relatiu a la part aniònica de la sal provinent d’un àcid acabat en -ós.
-oïl
Química
Terminació dels noms dels radicals orgànics formats per pèrdua de l’hidroxil d’un àcid carboxílic.
nucleïna
Bioquímica
Substància formada en combinar-se els àcids nucleics amb les fosfoproteïnes en un medi lleugerament àcid.
Es troba en el nucli cellular
ferrat
Química
Cadascuna de les sals que deriva formalment de l’hipotètic àcid fèrric (FeO4H2).
Hom obté els ferrats per l’acció del clor sobre l’hidròxid fèrric, en presència d’àlcali, segons l’equació de reacció FeOH 3 + 5KOH + 3/2Cl 2 →K 2 FeO 4 + 3KCl + 4H 2 O Són poc estables, i a alta temperatura es descomponen, amb alliberament d’oxigen En dissolució concentrada presenten una coloració intensament vermella En els ferrats el ferro actua com a hexavalent, igualment com el sofre en els sulfats Són isomorfs amb els sulfats, els cromats i els manganats
cianogenètic | cianogenètica
Química
Dit de la substància que, en ésser sotmesa a determinats tractaments o reaccions, allibera àcid cianhídric.
sulfat d’alumini
Química
Una de les sals d’alumini tècnicament més important, obtinguda dissolent bauxita o argiles molt pures en àcid sulfúric i, si cal major puresa, dissolent en l’àcid hidròxid alumínic obtingut com per a preparar alúmina.
Dóna un hidrat Al 2 SO 4 3 18H 2 O i les seves solucions són àcides per hidròlisi És molt emprat, entre altres usos, en la indústria paperera, en adoberia, per a la clarificació i la purificació de les aigües, en al indústria tèxtil com a mordent en el tint i com a impermeabilitzant i en la fabricació d’extintors d’incendis Dóna amb altres sulfats metàllics els sulfats dobles anomenats alums i pseudoalums
La química al servei de la fàbrica
Tint i estampació d’indianes, RWagner, Barcelona, sd AC / GS La indústria química va néixer a l’empara de la indústria del cotó els primers decennis del segle XIX El blanqueig i l’estampat de les teles necessitaven una sèrie de productes —carbonat de potassa, alum, caparrós, etc— l’obtenció dels quals per mètodes tradicionals era llarga i costosa Per això, quan al final del segle XVIII es produí l’expansió de la indústria cotonera a Europa, l’escassetat i l’elevat preu d’aquests productes amenaçaren de frenar aquest procés expansiu La solució, la donà la química, una ciència que es…
aprest
Indústria tèxtil
Cada un dels processos, d’acció eminentment química, a què són sotmesos els productes tèxtils (filats, teixits, etc) per tal de facilitar-ne la posterior elaboració o per comunicar-los l’aspecte, tacte, o altres propietats, necessaris per a la venda o l’ús final.
Els aprests són, d’una manera general, tractaments en què l’aigua o els productes químics que actuen sobre el gènere són el factor del qual depèn principalment l’efecte obtingut El tipus i la forma d’aplicació dels aprests varien segons la classe de fibra, l’estat en què es troba fils en forma d’ordit, madeixa o bobina, teixits, etc i l’efecte que hom vol obtenir càrrega, cracant, suavització, impermeabilització, etc Els aprests poden consistir en un simple addició de substàncies químiques o en una modificació de tipus químic del material tèxtil Els efectes obtinguts poden ésser permanents o…