Resultats de la cerca
Es mostren 3875 resultats
laboulbenials
Botànica
Ordre d’ascomicets de la subclasse de les pirenomicètides, tots ells paràsits d’insectes; tenen forma filamentosa o de clau, presenten espermacis i llurs ascs contenen quatre ascòspores.
espai vital
Política
Sociologia
Superfície necessària perquè un grup, un poble, una nació, etc, puguin viure, segons el que hom consideri com a població òptima i d’acord amb llurs necessitats bàsiques.
La política imperialista d’alguns estats ha estat sovint justificada a partir de les exigències de l’espai vital
contrast
Fotografia
Electrònica i informàtica
Comunicació
Física
Estimació subjectiva de la diferència de claredats entre dues superfícies col·locades l’una al costat de l’altra (és a dir, estimació de la diferència de llurs luminàncies).
Sia en fotometria visual homocroma comparació visual de superfícies del mateix color, sia en fotometria visual heterocroma comparació de superfícies de diferent color, el contrast pot ésser mesurat en disposar les superfícies en forma de platges lluminoses contigües, de manera que si L i L ' són les respectives luminàncies, el contrast és donat per C = L — L '/ L El llindar de contrast o contrast liminar és la mínima diferència de luminàncies que és perceptible
glàndula bucal
Biologia
Zoologia
Cadascuna de les glàndules que vessen llurs secrecions a la boca; solen ésser digestives (salivals i mucoses aïllades) i de funció ofensiva (verinoses, anticoagulants) o defensiva (salivals, repugnatòries).
sideròfil
Biologia
Dit dels microorganismes que presenten afinitat pel ferro, la qual sol manifestar-se per la precipitació d’aquest material en forma d’òxids sobre llurs cobertes i peduncles.
asiento
Història
Contracte per al préstec de diners que els reis de la casa d’Àustria establien amb llurs banquers (generalment alemanys, flamencs i genovesos) per finançar llur política internacional.
Els contractes esmentaven els sistemes de reemborsament, que hom feia generalment a Castella per unes consignacions sobre rendes públiques, o sobre els carregaments vinguts d’Amèrica, i força sovint amb llicència de sortida de numerari
assegurança social
Economia
Tipus d’assegurança que comporta una garantia contra els riscs personals que poden afectar els individus en llur capacitat de treball i, consegüentment, la renda de llurs famílies.
Així, les assegurances de vellesa, invalidesa , accidents del treball , malaltia professional o comuna, maternitat , viduïtat , orfenesa i atur forçós Es distingeixen fonamentalment de les assegurances privades per la manca de proporcionalitat entre la prima i el risc, i per l’absència d’un lligam necessari entre el volum de les prestacions i el de les cotitzacions, puix que aquestes solen ésser complementades amb subvencions a càrrec del pressupost estatal A molts països les assegurances socials han estat integrades en un règim o sistema de seguretat social, que en algunes legislacions no…
bilàmina
Termòmetre bilàmina
© fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Dispositiu constituït per un parell de làmines, superposades i unides per llurs extrems, cadascuna de les quals és d’un metall amb un coeficient de dilatació ben distint.
En escalfar-se, el diferent allargament d’ambdues fa que la peça es vincli, i essent un dels seus extrems fix, l’altre experimenta un desplaçament —proporcional a la temperatura— que pot ésser aprofitat per a connectar o desconnectar un circuit elèctric Hom les utilitza com a element sensible en certs termòmetres, termòstats, etc
agent d’acoblament
Química
Substància que en aplicar-se a la fibra de vidre emprada per a obtenir plàstics reforçats millora llurs característiques, especialment en condicions severes d’exposició a la humitat.
Els agents d’acoblament tenen molècules reactives en més d’un punt i actuen formant enllaços químics amb el vidre i amb la resina alhora Els més freqüentment utilitzats són composts de fòsfor fosfits orgànics o de silici alquiltrialcoxisilans
biblioteca d’Alexandria
Biblioteca fundada a Alexandria en temps de Ptolemeu Soter (segles IV-III aC) per Demetri de Falèron; mestres importants, com Euclides, Erasístrat i Heròfil, hi redactaren llurs obres.
Posteriorment hom hi afegí el Museu , mena d’acadèmia que reuní els savis més importants de l’època Hom hi traduí la Bíblia al grec versió dita dels Setanta Fou dirigida per Aristòfanes de Bizanci Eratòstenes hi ensenyava geografia i matemàtiques En sortiren poetes com Callímac, Teòcrit, Apolloni de Rodes i Licòfron El 48 aC fou incendiada en el setge de la ciutat per Cèsar Més tard, Marc Antoni la reedificà i li donà 200000 volums que feu portar de Pèrgam Fou arruïnada el 389 per Teodosi I i no, com havia estat dit tradicionalment, pel califa ‘Omar El 2002 fou inaugurat a la ciutat d’…