Resultats de la cerca
Es mostren 6863 resultats
guàrdia suïssa
Militar
Cos militar al servei del papa, reclutat tradicionalment a Suïssa.
Creat per Juli II 1506, les darreres reglamentacions de Pius X 1914, Joan XXIII 1959 i Pau VI 1965 n'especifiquen les finalitats custòdia personal del papa, vigilància dels ingressos a l’estat del Vaticà, servei a la capella pontifícia i custòdia del conclave durant la seva celebració És integrada, a més d’un capità, per tres oficials, vint sotsoficials i cinquanta alabarders Guàrdia de gala, l’uniforme és atribuït a Miquel Àngel
lliga Llombarda
Història
Aliança establerta a Pontida el 1167 entre les ciutats de la Llombardia contra Frederic Barba-roja.
L’inspirador fou el papa Alexandre III Es formà a imitació de la lliga Veronesa, amb la qual s’uní, i constituïren la lliga de la Concòrdia La lliga impulsà la reconstrucció de la ciutat de Milà, destruïda el 1162, fundà la ciutat d’Alessandria en honor d’Alexandre III i derrotà a Legnano 1176 l’emperador Barba-roja, el qual hagué d’abandonar la seva acció a la Llombardia pau de Constança
Bernardino Rivadavia
Història
Política
Polític argentí.
Oficial de milícies, s’uní als independentistes 1810 i ocupà les secretaries de governació, finances i guerra 1811 Féu gestions diplomàtiques a Europa 1814-20 i fou ministre de governació 1820-24 Progressista i liberal, elegit primer president de la República el 1826, establí una constitució unitària i s’enfrontà al Brasil a causa del domini sobre l’Uruguai Una revolta federal l’obligà a signar la pau i a dimitir 1827
Ferran III
Història
Emperador romanogermànic i arxiduc d’Àustria (1637-57).
Rei de Romans 1636 Fill primogènit de Ferran II, que el féu coronar rei d’Hongria 1625 i de Bohèmia 1627 Cap nominal dels exèrcits imperials des de la mort de Wallenstein, intervingué en la batalla de Nördlingen 1634 i negocià la pau de Praga 1635 Ja emperador, les repetides derrotes contra els suecs i els francesos l’obligaren a subscriure els tractats de Westfàlia 1648, que posaren fi a la guerra dels Trenta Anys
Josep Baró i Güell
Música
Professor de cobla i mestre director.
Debutà molt aviat a la cobla Juvenil Cervianenca, i més tard a la cobla Art Gironí, on actuà 18 anys consecutius Després figurà en agrupacions simfòniques a l’orquestra Pau Casals tocà com a tenora solista Fundador i director de l’Orfeó Cants de Pàtria, de Girona, i professor de música a les escoles municipals d’aquella ciutat, compongué diverses sardanes i fou el creador del Museu de la Sardana de Girona
Jean de La Taille
Literatura francesa
Poeta francès.
Participà en les guerres de religió entre hugonots i catòlics Reclamà la pau en el seu tractat Le Prince nécessaire , on hom veu la influència de Maquiavel És autor de dues tragèdies bíbliques, Saül furieux 1572 i La Famine ou les Gabéonites 1574, la primera de les quals té com a pròleg l’assaig L’art de la tragédie , veritable tractat d’estètica teatral on ja enunciava les regles del teatre clàssic del segle següent
Tito Brandsma
Periodisme
Cristianisme
Carmelità i periodista holandès, de nom de família Arno Sjoerd Brandsma.
Ingressà a l’orde carmelità el 1898 i fou ordenat de prevere el 1905 Estudià a Roma i fou cofundador i professor de la Universitat Catòlica de Nimega Fundà 1925 la Unió de les Escoles Catòliques Tingué una gran activitat periodística S'oposà amb fermesa al nazisme, per la qual cosa fou deportat al camp de concentració alemany de Dachau, on fou mort amb una injecció letal Fou beatificat per Joan Pau II el 1985
Isaiah Bowman
Geografia
Geògraf nord-americà.
Ensenyà a Yale 1905-15 i dirigí les expedicions d’aquesta universitat a l’Amèrica del Sud Fou nomenat director de l’American Geographical Society 1915-35 i president de la John Hopkins University 1935 Prengué part en la conferència de pau de París 1917 com a geògraf Fou també president de l’Association of American Geographers Entre les seves obres cal esmentar South America i Geography in relation to the Social Sciences 1934
rejouissance
Música
Nom descriptiu donat a alguns moviments de caràcter alegre i festiu en algunes suites orquestrals del període barroc.
El terme, que significa ’diversió', ’festeig', fou utilitzat per JS Bach, GPh Telemann i GF Händel, entre d’altres Händel, per exemple, l’inclogué per destacar aquest sentit festiu en la seva Música per als reials focs d’artifici , escrita per a celebrar la signatura del tractat de pau d’Aquisgrà entre França i Anglaterra el 1748 Bach el fa aparèixer com a moviment conclusiu de l' Ouverture , núm 4 en re M BWV 1069
Unión Radical Revolucionaria
Partit polític
Petit nucli polític, actiu entre el 1906 i el 1907, format pels seguidors barcelonins del líder republicà de València, Rodrigo Soriano.
Després d’haver trencat amb Vicent Blasco Ibáñez i amb el blasquisme i d’haver estat expulsat de la Unión Republicana espanyola, Soriano intentà des del 1903 fer-se una base pròpia a Barcelona, enfront del lerrouxisme i tot emprant com a tribuna el diari El Diluvio Els pocs adeptes que reclutà, encapçalats per Pau Isart Bula, s’arrengleraren a favor de Solidaritat Catalana per hostilitat envers Lerroux i Blasco, que en foren adversaris