Resultats de la cerca

Inicialment, reuní membres de la revista Ciència , vinculats a la Societat Catalana de Química, que es dissolgué en crear-se la filial corresponent, i científics del Servei Meteorològic de Catalunya Josep Estalella en fou el primer president El succeí Eduard Fontserè en els períodes 1933-35 i 1936-39, que en mantingué el caliu, com a president de la Secció de Ciències de l’Institut, fins el 1959, en què s’iniciaren de nou les activitats a la clandestinitat amb una nova junta presidida per AEsteve i Subirana Entre les seves activitats destacaren els cursos organitzats en collaboració amb la…

Fou constituïda el 1978 durant el I Colloqui d’Estudis Catalans a l’Amèrica del Nord, celebrat a Urbana Illinois La seva finalitat principal és la de promoure el coneixement de la cultura catalana a l’Amèrica del Nord Això implica la tasca d’estendre l’ensenyament de la cultura catalana al major nombre possible d’institucions docents nord-americanes La seva fundació fou promoguda principalment per Josep Roca i Pons i Albert Porqueras i Mayo, els quals en foren respectivament el primer president i el primer vicepresident Després del colloqui d’Urbana Illinois, la North American Catalan Society…

Imprès als tallers del clausurat El Mercantil Valenciano , tingué un breu precedent en Avance  30 de març – 15 d’abril de 1939 i fou l’òrgan, primerament, de FET y de las JONS i, després, de la cadena periodística del Movimiento En foren directors, entre d’altres, Sabino Alonso-Fueyo, Adolfo Cámara i José Molina Plata Entre els seus collaboradors i redactors cal citar Carles Sentís, Gonçal Puerto, Diego Sevilla, Lluís Font de Mora, Vicent Diego Salvà, Joan Fuster i Francesc de Paula Burguera Acabat el franquisme, el 1977 se’n feren càrrec els Medios de Comunicación Social del Estado Situat, a…

A la mort de Bertelsmann 1887, es feu càrrec de l’empresa el seu gendre Johannes Mohn, i des d’aleshores la família Mohn n'ha ocupat els càrrecs directius i en controla directament prop del 20% del capital El 1947 n'assumí la direcció Reinhard Mohn , el qual protagonitzà una gran expansió de l’empresa Dedicat en un principi a l’edició d’obres de consulta, infantils i literàries, amplià progressivament les seves activitats mitjançant, sobretot, la compra d’altres editorials, com ara Gruner + Jahr l’any 1969, que donà un gran impuls a aquesta estratègia en la qual foren claus, també, els Cercle…

Pionera des de la dècada dels anys cinquanta en la represa d’edicions catalanes, el 1952 inicià la publicació de la revista cultural-literària El Pont , que fou interrompuda per la censura un any més tard i represa el 1956 amb continuïtat fins avui El 1958 inicià la primera publicació per a adolescents “Collecció Juvenil Sant Jordi” el mateix any també, el primer diccionari bilingüe català-castellà i castellà-català, el qual han seguit molts d’altres i una gamma extensa d’obres per a l’ensenyament del català, tasca que atenyé el seu punt culminant amb el Diccionari Català General 1965-68…

Participà en la direcció de l’empresa Editorial Seix i Barral i de Barral Editors 1970, des de les quals ajudà a renovar la literatura i l’edició espanyola en els difícils anys del franquisme Poeta en castellà, la seva obra, d’un decadentisme crític, és recollida a Metropolitano 1957, Diecinueve figuras de mi historia civil 1961, Usuras 1965, Figuración y fuga 1966, Informe personal sobre el alba 1970, Usuras y figuraciones 1973, Lecciones de cosas Veinte poemas para el nieto Malcolm 1986 i una Antología poética 1989 Publicà també els llibres de memòries Años de penitencia 1975, reeditat…

Durant la invasió napoleònica seguí les tropes antifranceses i edità Gaceta Militar i Política del Principado de Cataluña —que imprimí a Barcelona, i, fugint de les tropes napoleòniques, a Tarragona i a Palma, successivament—, servei que, el 28 d’octubre de 1809, la Junta Suprema de Gobierno del Reino recompensà atorgant-li l’edició del Diario de Barcelona , afrancesat durant la dominació, i que ell edità des del 1814 A Palma havia publicat Diario Mercantil de Palma i, havent ja tornat a Barcelona, Kalendario y guía de forasteros , en diverses edicions L’any 1819, amb l’ajuda de Francesc…

Descontent amb els nous corrents compositius, el 1964 decidí dedicar-se a la musicologia, l’edició de música antiga i la crítica musical, en detriment de la composició, i fou el primer que aplicà a la música el terme "minimalista" Quatre anys més tard, en escoltar Come Out , de S Reich, intuí nous camins i reprengué la seva carrera de compositor Ha escrit principalment per a la Michael Nyman Band, però també per a orquestra simfònica, cors a cappella o quartet de corda Entre les seves composicions destaquen The Man who Mistook his Wife for a Hat 1986, The Commissar Vanishes 1999 o Facing Goya…

El 1718 proporcionà un excellent llibret per a l’obra Acis and Galatea de GF Händel El 1728 s’estrenà The Beggar’s opera 'L’òpera del captaire', amb llibret de Gay El compositor Johann Christoph Pepusch arranjà melodies populars angleses per a musicar el text Així nasqué la ballad opera , gènere de gran èxit a Londres durant el primer terç del segle XVIII No s’han conservat les parts orquestrals manuscrites d’aquesta obra, però se sap que les cançons s’interpretaven amb curts preludis i postludis orquestrals inspirats en el material melòdic de les mateixes peces Els protagonistes, en lloc de…

Després d’un procés d’aprenentatge autodidàctic de la música, a disset anys continuà els seus estudis de piano i harmonia amb L Köhler El 1858 entrà a la Universitat de Königsberg per estudiar matemàtiques i física, matèries que compaginà amb les activitats com a músic amateur Finalment, el 1860 ingressà al Conservatori Stern de Berlín, on estudià amb J Stern direcció, H von Bülow piano i contrapunt i H Ulrich composició A partir del 1862 començà la seva carrera com a músic professional, primer a Berlín i després a Winterthur i Zuric La seva fama com a compositor prové bàsicament de l’òpera…