Resultats de la cerca
Es mostren 2315 resultats
melopea
Música
Paraula derivada del mot llatí melopoeia, i aquest, del grec melopoiía (de mélos, ’membre, articulació; música’ i poiéo, ’fer') que s’utilitzava per a designar la composició melòdica (posar música a un text poètic) per oposició a ritmopea, que designava la composició rítmica.
Per extensió, s’utilitza per a referir-se a la declamació musical emprada pels antics grecs i també com a sinònim de melodia , per bé que sovint s’empra per a expressar que una melodia és poc inspirada i monòtona
ieisme
Lingüística i sociolingüística
Fenomen propi del català oriental, viu a les Balears i a les comarques nord-orientals i centrals fins al nord del Barcelonès, consistent a pronunciar [j] el resultat de l’evolució dels grups c’l, g’l, t’l i ly del llatí vulgar.
P ex ull pronunciat ui provinent d' oc'lu , poll poi de pedic'lu , vell vei de vet'lu
semicultisme
Lingüística i sociolingüística
Mot que per la seva introducció tardana en la llengua o per qualsevol altra causa (per exemple, l’influx del llatí eclesiàstic) no ha sofert una evolució fonètica completa i presenta un estadi més evolucionat que el cultisme i menys que un mot popular.
Per exemple, spatula ha conservat a mitges el grup secundari t'l en ‘espatlla’, que en vetula ha evolucionat a ‘vella’
majòlica
Art
Nom amb què és coneguda la ceràmica amb reflexos metàl·lics que hom fabricava a Itàlia del s XV al s XVIII, a imitació de la tradició hispanoàrab arribada en aquest país des de Mallorca, del nom llatí de la qual, Maiorica, derivà el nom italià.
Segons alguns estudiosos del tema, això no pressuposa que les peces exportades des de Mallorca fossin fabricades a l’illa Centres importants de producció de majòlica foren les ciutats de Faenza, Deruta, Urbino, Caffagiolo, Pesaro, Siena, etc Hom en conserva interessants peces al Musée du Louvre i al Musée des Thermes et de l’Hôtel de Cluny, a París, al Victoria and Albert Museum, a Londres, i a nombrosos museus de ciutats italianes
opus
Música
Terme provinent del mot llatí opus ('obra'), sovint abreujat ’op.', que s’utilitza juntament amb un número per a indicar la posició cronològica d’una obra, o un grup d’obres, amb relació a la resta de peces que constitueixen el catàleg d’un compositor.
Cal tenir en compte, però, que sovint els números d’opus han estat introduïts pels editors, de manera que poden obeir més a la data de publicació que a la data de composició de l’obra Beethoven fou el primer compositor que utilitzà els números d’opus amb una certa consistència
Joan Andrés i Morell
Història
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i erudit.
Vida i obra Conegut també com abat Andrés De família aragonesa per part del pare i catalana per part de la mare Cursà els primers estudis a Benissa i d’allà passà al Collegi de Nobles dels jesuïtes de València, on estudià gramàtica, retòrica, poesia, història i filosofia, a més d’iniciar-se en el domini del llatí, l’hebreu, l’italià i el francès Ingressà a la Companyia de Jesús el 1754 Passà al Principat cinc anys seguits com a novici a Tarragona 1754-56, estudiant de lletres humanes a Manresa 1756-57 i de filosofia i ciències a Girona 1757-59 Fou ordenat sacerdot a València l’any 1763, on…
, , ,
Portvendres
Portvendres
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, a la Costa Vermella, façana marina de la Marenda entre Cotlliure i Banyuls.
Fins el 1823 depengué del municipi de Cotlliure i fins a mitjan segle XX el seu terme es limità al sector que circumdava la vila, fins al cap de Biarra Actualment comprèn també tota la vall de Cosprons, amb la qual cosa la costa s’inicia a llevant a la platja d’en Bous, continua pel cap Gros i la cala Moresca, pel magnífic refugi natural del port de Portvendres , seguit d’un llarg espadat que acaba amb el cap de Biarra, el qual tanca pel N el port de Valentí o badia de Paulilles i pel S el cap d’Ullastrell, i acaba a la cala de les Elmes Accidenten el territori els darrers contraforts…
Acròpolis d’Atenes

L’Acròpolis d’Atenes
brando (CC BY 2.0)
Temple
Part alta de l’antiga Atenes, situada en un altiplà calcari, a 100 m sobre el nivell de la ciutat.
Els orígens de l’habitació humana a l’Acròpolis remunten a l’època neolítica, però és a l’època micènica segle XV aC que tingué muralla per primera vegada Al temps de la invasió dòrica hom rebastí la muralla amb blocs ciclopis és el mur pelàsgic, del qual es conserva algun fragment El tirà Pisístrat segle VI aC i la seva dinastia construïren uns Propileus, però a la seva caiguda les muralles antigues foren enderrocades, cosa que afavorí els perses durant la Segona Guerra Mèdica segle V aC, que prengueren fàcilment la plaça i la destruïren Amb les ruïnes, Temístocles rebastí els murs, i…
alcà
Química
Cadascun dels hidrocarburs saturats
de cadena oberta, de fórmula general C n
H₂ n
₊₂ presents en el petroli i en el gas natural.
A causa de llur poca reactivitat química s’anomenen també parafines El més simple és el metà Els altres alcans en deriven formalment per successives insercions de metilens —CH₂— Llur conjunt constitueix una sèrie homòloga A partir del quart membre de la sèrie apareix la possibilitat d'isomeria per ramificació de la cadena de carbonis En efecte, a la fórmula C₄H₁₀ corresponen ja dos composts diferents i el nombre d’isòmers creix molt ràpidament a mesura que el nombre de carbonis augmenta El nom dels alcans lineals , llevat dels quatre primers, s’obté combinant un prefix numeral, derivat del…
història eclesiàstica
Cristianisme
Investigació i esposició del curs efectiu del cristianisme en la seva organització com a Església al llarg del temps.
Hom troba els primers elements historiogràfics sobre l’Església en les actes autèntiques dels martiris i en les notícies històriques intercalades pels apologistes com Hegesip i Ireneu en llur argumentació Les cròniques de Sext Juli Africà i d’Hipòlit de Roma aportaren ja elements sobre l’origen i el creixements de l’Església, inserits en el context de la història general però fou Eusebi de Cesarea el primer que publicà una Història eclesiàstica , que en una segona redacció allargà fins el 324 El s VI Evagri prorrogà l’obra fins el 594 Eusebi fou traduït al llatí per Rufí d’…