Resultats de la cerca
Es mostren 6669 resultats
corregiment de Barcelona
Història
Demarcació administrativa del Principat de Catalunya creada pel decret de Nova Planta el 1716.
Comprenia el territori de l’antiga vegueria de Barcelona, exclosa la sotsvegueria del Vallès i la part del Maresme a llevant de Badalona Tenia dues alcaldies majors, a Barcelona mateix, una per a la jurisdicció civil i una altra per a la criminal El primer corregidor designat fou José Carrillo de Albornoz, comte de Montemar 1718, governador militar de la ciutat el primer alcalde major de la jurisdicció criminal fou Oleguer d’Ametller i Pescio 1718, i el primer de la civil, Josep Francesc d’Alòs i de Rius 1718
Detinguts pel robatori de cable que va causar un caos a Rodalies
Els Mossos d’Esquadra detenen sis persones presumptament vinculades amb el robatori de coure a Mollet del Vallès que va afectar la circulació de trens a les línies R2, R11 i R8 durant més d’un mes i que va produir un caos ferroviari el 15 de desembre de 2015, amb perjudicis a uns 60000 usuaris i pèrdues milionàries Als detinguts se’ls imputa una vintena de robatoris i, segons el conseller de l’Interior, Jordi Jané, estaven a punt de cometre un altre robatori a l’Espluga de Francolí
Acaben els World Roller Games a Barcelona
Entre els dies 4 i 14 de juliol se celebra a Barcelona la tercera edició dels World Roller Games, el mundial de patinatge sobre rodes de la Federació Internacional de Patinatge Els jocs acullen 4120 esportistes que competeixen en onze disciplines, i el nombre d’espectadors és d’uns 140000 Nou de les tretze seus són a Barcelona i la resta a Mollet del Vallès, Vilanova i la Geltrú, Sant Cugat i Terrassa Itàlia s’endú el major nombre de medalles 63, 21 d’or, empatant amb Colòmbia
pseudelur
Paleontologia
Gènere de fèlid de dents de sabre, molt característic de la fauna de carnívors del Miocè.
Es caracteritza per presentar una reducció dels premolars i un petit taló en la peça carnissera inferior L’espècie més petita fou Pseudaelurus turnauensis , de la mida d’un gat domèstic, d’àmplia distribució temporal, des del Miocè inferior fins al pis geològic del Vallesià Al Miocè inferior dels Casots, Subirats, s’ha trobat l’espècie Pseudaelurus romieviensis , de la mida d’un linx Algunes de les espècies més grans, com Psquadridentatus de Sant Mamet, Sant Cugat del Vallès, i d’Hostalets de Pierola, Anoia, presentaven un gran desenvolupament de les canines superiors…
currotaco

Currutaco en forma de papallona
Pastisseria
Figura de galeta amb què es decoren les palmes i els palmons el diumenge de Rams.
Tenen formes diverses creu, martell, gall, sol, lluna, papallones, figures humanes, etc, i, un cop beneïts palmes i palmons, es mengen Els ingredients principals són la farina, el llard, els ous i el sucre De gran tradició fins ben entrat el segle XX, s'anomenen currutacos a Barcelona, Gelida i Vilanova i la Getrú, on encara es manté viva la tradició També rebien altres noms, com ninots Caldes de Montbui i Cervera, ninos Palafrugell, monjos o monges Rosselló, garlanda Manresa, sisenyor Duesaigües, papu Prat de Lluçanès, figureta Vallès i senyora o senyor Mataró
amficiònids
Paleontologia
Subfamília extingida de carnívors fòssils dins de la família dels cànids.
Els amficiònids eren formes cosmopolites que sorgiren a l’Oligocè i es diversificaren durant el Miocè Es caracteritzaven per una reducció de les premolars i per unes canines i molars robustes i ben desenvolupades Presentaven un fort dimorfisme sexual, manifest en la talla La seva aparença era la d’un gos gegant, però amb una major capacitat trituradora El gènere Amphicyon és representat al jaciment valencià de Bunyol, a Los Valles de Fuentidueña de Segòvia i també al jaciment dels Casots, a l’Alt Penedès, on n'aparegué una forma gegantina
vot del poble
Cristianisme
Prometença feta a Déu o a alguns sants, gairebé sempre amb motiu d’alguna pesta o calamitat pública, que obliga un poble o una vila a celebrar la festa d’algun sant, fer una processó, celebrar alguna missa o alguna altra pràctica piadosa.
Als Països Catalans, són moltes les festes, processons o romeries que se celebren a causa d’algun vot, i per això reben el nom de votades festes votades, processons votades, etc Cal remarcar la festa de Sant Sebastià a Alaró Mallorca, el Pelegrí de Tossa a Santa Coloma de Farners Selva, la festa del Figueró a Vallcàrcara Vallès Oriental, la de la Mare de Déu del Bonviatge a Sant Feliu de Guíxols Baix Empordà, i una missa setmanal, cada divendres, a Taradell Osona per haver-se deslliurat del còlera
Facultat Eclesiàstica de Filosofia de Catalunya
Institució eclesiàstica d’ensenyament superior que forma part, com a membre fundador, de la Universitat Ramon Llull
.
Hereva d’una llarga tradició d’estudis filosòfics eclesiàstics a Catalunya, especialment de la Facultat de Filosofia de la Companyia de Jesús a Sant Cugat del Vallès i de la Facultat de Teologia de Barcelona, fou erigida canònicament el 1988 Té la seu a Barcelona i manté una estreta collaboració amb la Facultat de Teologia de Catalunya i amb altres institucions que s’hi troben relacionades Atorga les especialitats de Filosofia i d’Humanitats Des de fa uns quants anys ofereix la possibilitat de cursar una part de les assignatures per internet
Onia Farga i Pellicer

Onia Farga
© Fototeca.cat
Música
Violinista i compositora.
Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i amb Matthieu Crickboom Féu una carrera brillant com a concertista internacional, i fundà, a Barcelona, l’acadèmia de música del seu nom Compongué glosses de cançons populars catalanes i escriví nombroses cançons Deixà obres per a violí i piano, la sardana de concert Flabiolejant, una missa de rèquiem per a cors, orquestra i orgue i l’obra escènica La bella Lucinda, sobre un text de FPujulà i Vallès Fundà l’associació Musica Pro Amore Artis i la dirigí
Antoni de Falguera i Sivilla
Façana del Conservatori Superior de Música de Barcelona, obra d'Antoni de Falguera i Sivilla
© Fototeca.cat
Art
Arquitectura
Arquitecte (1900) i historiador de l’art.
Fill del jurista Fèlix Maria Falguera Té obres a Sentmenat, Tossa i Castellar del Vallès, llocs on fou arquitecte municipal A Barcelona féu la Casa Chico 1912 i les seves dues obres principals la Casa de la Lactància 1910 i el Conservatori Superior de Música 1928, on adaptà un projecte previ de Falques, molt influïdes per Puig i Cadafalch, qui li prologà la seva monografia Sant Pere de Roda 1906 Collaborà, amb JPuig i Cadafalch i Josep Goday, en l’obra bàsica L’arquitectura romànica a Catalunya 1909-18