Resultats de la cerca

Dirigí el diari El Imparcial , fou elegit diputat conservador i es destacà pels seus atacs contra el govern per la qüestió de Cuba Des del 1898 s’uní als “regeneracionistes” i exigí la transformació agrícola del país per tal de superar la pèrdua de les colònies Fou ministre d’agricultura 1900 i 1903, però s’oposà al govern de Maura i es passà als liberals Del 1905 al 1923 fou vuit vegades ministre de foment, organitzà els sindicats agrícoles, impulsà les obres públiques, sobretot hidràuliques, i envià expedicions científiques a Àfrica

El 1510 obtingué llicència del bisbat i de la seva muller per fer-se cartoixà És autor d' Árbol de la sucesión de los reyes de Aragón, Serenissimi principis Joanis II aragonensis regis vita Saragossa sd, Madrid 1887 i Evangelios e epístolas de todo el año con sus exposiciones en romance 1484, collaborà en l’edició dels Fueros de Aragón y observancias del reino 1481-82 i traduí diverses obres piadoses, entre les quals De quattuor novissimis del Cartoixà 1491, versió castellana que serví de base a la catalana de Bernat Vallmanya 1495

Els anys trenta tingué una estreta relació amb l’avantguardisme, especialment amb el grup ‘Kwadryga’ i durant la postguerra fou un dels poetes de més èxit amb reculls com Pieśni ‘Cants’, 1953 i Chryzostoma Bulwiecia podróż do Ciemnogrodu ‘Viatge de Chryzostoma Bulwiecia a Ciemnogrod’, 1954 En les seves obres barreja gèneres i registres molt diversos, amb preferència extrets dels mitjans de comunicació de masses, i mostra una inclinació per l’humor absurd i truculent, palesa també en els seus microdrames, d’entre els quals cal esmentar Zielona Gęś ‘L’oca verda’, 1956

Estudià música i filosofia a la Universitat de Torí, de la qual és catedràtic d’estètica musical Estudia la tradició musical occidental en un context ampli, influït per l’historicisme L’estetica musicale dal Settecento ad oggi 1964, Empirismo e classicismo 1965 i Gli enciclopedisti e la musica 1971 i L’estetica musicale dall’antichità al settecento 1976, Musica e pubblico dal Rinascimento al Barocco 1984 La musica nella tradizione ebraica 1994 i Estetica della musica 1995 Membre del consell editorial 1992 i editor 1998 de la Rivista Italiana di Musicologia

Durant la guerra contra Napoleó fou cap de l’exèrcit, en substitució de Castaños agost del 1813, i tingué una brillant intervenció en la batalla de San Marcial 1813 que li valgué el títol de marquès de San Marcial 1834 Sospitós de simpaties liberals, el 1914 li fou denegat el càrrec de ministre de la guerra Dirigí les tropes governamentals que reprimiren el moviment constitucionalista a Cadis 1820 i hom li atribuí la tràgica matança del 10 de març, l’endemà d’haver jurat Ferran VII la constitució

President de la Juventud Católica 1934 i fundador de la Falange Nacional 1941, dirigí el partit democratacristià i fou ministre d’obres públiques Senador 1946-57 i president 1964-70, temptejà algunes mesures socialitzadores reforma agrària i major participació de l’estat xilè en el sector del coure Derrotat per Salvador Allende 1970, com a cap de l’oposició atacà durament la gestió d’aquest, fins al punt de donar suport al cop d’estat del 1973, del qual, tanmateix, aviat es desmarcà per esdevenir un dels principals crítics de la dictadura militar

El 1970 rodà en format de 16 mm El desastre de Annual 1970, i posteriorment realitzà Pascual Duarte 1975, segons la novella de CJCela, que fou premiada a Canes el 1976, i Los restos del naufragio 1978, paràbola política en clau d’aventures fantàstiques Després d’una temporada als EUA, on rodà In'n'out , dirigí El sueño de Tánger 1985, Berlin Blues 1988, el documental Después de tantos años 1993, La buena estrella 1997, guardonada amb cinc premis Goya i Lágrimas negras 1998, pellícula que finalitzà FBauluz

De nom Girolamo, adoptà el de Teofilo en ingressar en l’orde benedictí, que abandonà del 1524 al 1543 És un dels representants principals de la poesia macarrònica El 1517 publicà, amb el pseudònim de Merlin Cocai , la primera edició de les Maccheronee l’última, força millorada, fou publicada el 1552 i contenia Baldus, Zanitonella, Moscheide, epigrames i cartes en vers Són també notables les seves poesies llatines recollides a Varium Poema en canvi, les obres d’inspiració religiosa Umanità del Figliuolo di Dio, Palermitana , etc són d’un escàs valor literari

El 1946 es traslladà a Barcelona on realitzà tota la seva tasca professional Fou responsable del control higienicosanitari de l’escorxador de Barcelona i cap de la unitat d’higiene dels aliments i zoonosis transmissibles 1980 Collaborà activament amb el departament de cancerologia experimental de la Facultat de Medicina de Barcelona i fou membre fundador del Seminari de Ciències Veterinàries de Barcelona 1951, de l’Associació Veterinària d’Especialistes de Petits Animals AVEPA, 1963 i de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya Publicà destacats treballs sobre…

Fou capità de la milícia nacional durant el Bienni Progressista 1854-56 Empresonat per raons polítiques 1867, fou alliberat durant la Revolució de Setembre i nomenat alcalde de Sant Feliu de Guíxols s’afilià al partit republicà federal i fou diputat per Girona a les corts constituents del 1869 Aquell mateix any representà Girona en el pacte federal de Tortosa, i dirigí l’alçament federalista de la Bisbal Foc de la Bisbal , esclafat pel govern del general Prim Fou bandejat i no pogué tornar definitivament fins el 1876