Resultats de la cerca

El centre de la seva activitat fou el bisbat d’Elna Malgrat la protecció de la Santa Seu, fou sovint destorbat pels prelats de Catalunya i d’Occitània És autor de polèmiques contra el catarisme, com el Liber antiheresis abans del 1207 i el Liber contra manicheos entre el 1220 i el 1223, mostres escadusseres d’una autèntica oficina de difusió de texts en llatí, català i occità, que dirigí amb els seus deixebles, i a la qual tal vegada caldria atribuir algunes de les traduccions catalanes aleshores freqüents

Fou director de l’observatori d’Armagh Irlanda 1882-1916 i president de la Royal Astronomical Society 1923-26 Elaborà el segon catàleg d’Armagh 1886, on hi ha catalogats 3 300 estels, i el New General Catalogue of Nebulae and Clusters of Stars 1888, que completà fins localitzar gairebé 13 000 galàxies i cúmuls estellars Estudià tots els models planetaris proposats fins al s XVII Entre les seves obres destaquen Tycho Brahe, a Picture of Scientific Life in the 16th Century 1890 i History of the Planetary Systems from Thales to Kepler 1906

Membre del partit comunista, del 1949 al 1956 fou secretari de la unió d’escriptors txecoslovacs Les seves obres s’adscriuen al realisme socialista Městečko na dlani ‘Un lloc del palmell’, 1940 és la història d’un poble abans de la Segona Guerra Mundial, i Putování Petra Sed milháře ‘Viatges de Petra Sed milháře’, 1943 és una novella satiricofantàstica sobre l’ocupació nazi Són també obres seves Němá barikáda ‘La barricada muda’, 1946 i Krásná Tortiza ‘Tortiza roja’, 1952 Autor de contes i comèdies satíriques, es dedicà també a la crítica literària

La tendència a l’èmfasi i la importància que dóna al muntatge escenogràfic l’adscriuen al cicle calderonià La pobresa de la seva imaginació creadora i el barroquisme excessiu no afavoriren la perfecció formal Escriví unes cinquanta comèdies, que ell mateix edità en dues etapes, el 1670 i el 1674 El 1650 li havien publicat El honrador de su padre , obra que, inspirada en la vida del Cid, palesa influències de Guillem de Castro i de Corneille Altres obres seves són El cerco de Zamora, El Hércules de Ocaña i uns quants autos

Sovint autor de les cançons que interpreta, es donà a conèixer sobretot amb peces sobre la seva terra Casat amb l’actriu i també cantant  Ana Belén  1973, amb la qual ha enregistrat discos i ha actuat en nombrosos concerts, ha conreat una temàtica social i compromesa que l’ha identificat amb l’esquerra espanyola de la Transició Ha actuat en alguns films Morbo,  1972 Al diablo con amor,  1973, ha estat productor cinematogràfic 1987-93 i ha format part de la direcció de la SGAE 2001-07 

Catedràtic d’història a la Universitat de Gant 1944-74, entre el 1955 i el 1986 dirigí l’Institut d’Història de Bèlgica, de Roma Membre de diverses acadèmies d’història de diferents països, cal esmentar les seves obres L’esclavage dans l’Europe médiévale, Péninsule Ibérique, France 1955, Kolumbus 1962 i De Koloniale expansie in de XVe en XVIe eeuw 1975 És autor d’un gran nombre d’articles d’investigació, com La place de la Catalogne dans l’histoire commerciale du monde méditerranéen médiéval Revue des Cours et Conférences , 1937-38

Cofundador del grup La Jeune Belgique, la seva poesia palesa una evolució des d’un realisme cap a un simbolisme, i reflecteix en certs moments un esperit turmentat i delirant, fruit d’una greu crisi de la seva salut De la seva producció cal destacar Les débâcles 1888, Les villages illusoires 1895, Les rythmes souverains 1910, Les heures claires 1896, d’un to més intimista, i Toute la Flandre 1910, exaltació dels homes i les terres del seu país Ha conreat també el teatre, la narració i la crítica literària i d’art

Del 1918 al 1931 fou successivament militant del partit conservador, independent i militant del partit laborista i ocupà diversos càrrecs públics Fundà 1932 la British Union of Fascists BUF, arran d’un viatge a la Itàlia de Mussolini, i n'esdevingué el líder Aviat, però, s’inclinà pel nazisme i provocà disturbis proalemanys Això féu que el govern britànic l’internés 1940-43 i que dissolgués la BUF El 1948 fundà l’Union Movement —inspirat en la BUF—, que s’extingí uns quants anys més tard Publicà diverses obres de política i una autobiografia

Oïdor 1796-1824 i magistrat 1822-24 de l’Audiència de Mallorca, fou soci de la Societat d’Amics del País des del 1797 D’un liberalisme temperat, participà en les corts de Cadis 1810 i en les liberals de 1820-21 Retirat a Orient en l’època absolutista, sota la regència de Maria Cristina fou sotsdelegat de Foment de les Balears 1833 i governador civil 1834-35, càrrec des d’on impulsà la política de comunicacions illenques, intentà d’alleugerir la càrrega fiscal i secundà la creació de l’Institut Balear

Elegit president pels vots de conservadors i moderats, la seva etapa presidencial 1851-61 fou, malgrat l’oposició dels liberals i de l’extrema dreta, una de les més expansives del s XIX xilè Fundà el Partido Nacional per enfrontar-se a la coalició liberal-conservadora finançada pels capitalistes miners, la qual derrotà electoralment 1858 i militarment 1859 Es retirà de la presidència el 1861, però conservà alts càrrecs diplomàtics i judicials El seu fill Jorge Montt Casablanca 1846 — Santiago de Xile 1922 també fou president de Xile 1891-96