Resultats de la cerca
Es mostren 166097 resultats
vena
Anatomia animal
Vas sanguini que duu la sang des dels capil·lars cap al cor circulació 2.
Les venes són formades per tres túniques la interna o endotelial, la mitjana i l’externa, compostes d’elements elàstics, conjuntius i musculars, menys desenvolupats que en les artèries A l’interior tenen replecs o vàlvules que impedeixen el retrocés de la sang Les venes del cos poden ésser agrupades en tres sistemes el pulmonar, que duu la sang dels pulmons al cor, el de la vena porta, que condueix la sang del tub digestiu cap al fetge, i el general, que recull la sang de la resta de l’organisme i la duu també al cor
novel·la de terror
Literatura
Subgènere novel·lístic els antecedents del qual es troben ja en la novel·la gòtica preromàntica i que se centra en elements terrorífics, els quals hom troba ja en algunes de les narracions d’Edgar Allan Poe.
Però la literatura de terror ofereix dues creacions característiques, que han assolit un èxit que arriba fins a l’època actual com també ha succeït en el cinema Es tracta del mite de Frankenstein i posteriorment del comte Dràcula, el vampir, personatge mig històric mig llegendari de la regió de Transsilvània, que habità en un misteriós castell dels Carpats, sobre el qual l’escriptor irlandès Abraham Stoke féu una genial creació amb la novella homònima, publicada el 1897 Actualment circula una gran quantitat de subliteratura de terror, amb productes mediocres, que ha envaït el…
taronjada
Alimentació
Beguda preparada amb suc de taronja.
Molts productes del mercat no són pròpiament taronjades, sinó barreges de suc o extractes de taronja amb aigua o xarop, àdhuc amb additius colorants, edulcorants, conservants i tensioactius Segons la legislació vigent, hom parla de suc de taronja quan el producte obtingut prové d’extreure'l de la polpa de la taronja de nèctar de taronja quan al producte obtingut hom afegeix xarop de sucre del 40 al 60% del mateix grau Brix que el del sucre original i de beguda refrescant de taronja quan el producte obtingut conté com a mínim un 8% de suc de taronja
razó
Literatura
Text en prosa que pretén d’informar sobre les circumstàncies i els motius pels quals un trobador escriví un determinat poema, i sobre els fets històrics i els personatges que hi són al·ludits.
És possible que el seu origen provingui dels comentaris fets pel joglar abans d’emetre el poema, per tal de situar el seu auditori Però les razós conservades, d’innegable valor literari, mantenen una evident unitat d’estil, de composició i de llengua, la qual cosa fa pensar en un treball de compilació i arranjament subjecte a formulismes d’escola, i propi de certs copistes de cançoners occitans del s XIII relacionats amb terres italianes La credibilitat informativa d’aquests texts varia, i en cada cas ha d’ésser contrastada amb les dades objectives de la crítica
emfisema pulmonar
Patologia humana
Malaltia del pulmó caracteritzada per la destrucció dels alvèols pulmonars.
Aquesta lesió suposa un increment de l’espai aeri del pulmó però alhora disminueix la superfície total del contacte de l’aire amb la sang i, per tant, dificulta l’intercanvi de gasos L’emfisema és freqüent a partir dels 50 anys d’edat encara que habitualment no provoca molèsties Els casos amb simptomatologia clínica es caracteritzen per dispnea progressiva, tos amb expectoració escassa i hipoxèmia i, sovint, s’acompanyen de bronquitis crònica tot originant l’anomenada malaltia pulmonar obstructiva crònica Les causes més importants que determinen l’emfisema són el tabaquisme, la…
dret aeronàutic
Transports
Dret aeronàutic
Conjunt de normes que regulen la navegació aèria.
Aborda problemes complexos el trànsit per l’espai, combinant la llibertat de vol amb la seguretat dels estats, el transport de viatgers, mercaderies i correspondència, l’organització civil i militar d’aquest mitjà de comunicació i destrucció, les regles d’envol, vol i aterratge i els senyals característics dels aparells És un dret molt modern, que afronta la peculiaritat de l’objecte l’aparell, la seva mobilitat manca de rutes perceptibles i el mateix medi l’espai aeri, de control gairebé impossible Presenta una clara tendència a la internacionalització, bé que les normes sobre…
alquilació
Química
Introducció d’un grup alquil en una molècula orgànica.
L’alquilació pot tenir lloc sobre un carboni, un nitrogen, un oxigen o un sofre Els principals reactius alquilants són els halurs i els sulfats d’alquil, més rarament les olefines i els alcohols, i, en casos particulars, el diazometà Les reaccions d’alquilació són molt nombroses, i diverses en mecanisme Alguns exemples importants són, entre d’altres l’alquilació dels hidrocarburs aromàtics per reacció de Friedel i Crafts l’alquilació de l’amoníac i les amines amina l’alquilació dels enolats alcalins síntesi amb composts β-dicarbonílics l’alquilació dels alcohols fenols i tiols per a…
ajustador
Oficis manuals
Operari que, per mitjà d’eines manuals principalment, és capaç d’ajustar o de construir peces mecàniques.
L’ofici d’ajustador constitueix un nivell intermedi entre l’artesà constructor de màquines que no aplicava criteris d’intercanviabilitat i la indústria fortament mecanitzada o automatitzada, de producció en sèrie en què el principi d’intercanvibialitat és determinant Els factors que justifiquen l’existència d’aquest ofici són, principalment, la necessitat de corregir les imperfeccions de peces mecanitzades, la construcció d’utillatges i matrius, la construcció de prototipus d’aparells o la de peces úniques o en sèries tan petites que no fan rendible una producció a màquina, els…
sistema d’unitats
Física
Conjunt coherent d’unitats de mesura.
Tot sistema d’unitats tria unes unitats fonamentals o bàsiques , i totes les altres són unitats derivades A través del temps han estat proposats diversos sistemes d’unitats en física i tècnica unitat , amb la idea que poguessin ésser adoptats universalment Entre aquests sistemes cal remarcar especialment els sistemes CGS, Giorgi o MKSA basat en el mecànic MKS, que ha donat lloc al sistema internacional SI, el tècnic o pràctic , i d’altres de menys difusió Tots aquests sistemes tenen l’origen en el sistema mètric decimal Subsisteix encara algun sistema no decimal, com el…
rellotge digital
Tecnologia
Rellotge en què l’hora és indicada numèricament.
Hom no ha d’associar el terme digital amb el d’electrònic, ja que han existit rellotges mecànics d’indicació digital proveïts de discs marcats amb els nombres de les hores, dels minuts i fins i tot dels segons que apareixien per les finestretes corresponents obertes a l’esfera En la primera època dels rellotges digitals de polsera electrònics, la indicació era feta per díodes luminescents dígits en vermell Actualment aquest sistema s’empra només en els rellotges de paret de grans dígits, deixant en els de pulsera els nombres generats per pantalles de cristall líquid de molt menor…