Resultats de la cerca

Soci del Centre Excursionista de Terrassa i membre del Grup d’Alta Muntanya Espanyol, participà en la creació del Servei General d’Informació de Muntanya Escalà els cims dels Pirineus, els Alps, el massís de l’Ahaggar 1974, 1978 i l’Atles 1974 Formà part d’expedicions als Andes 1980, al Disteghil Sar 1982, al Pumori 1985, al Makalu 1988 i al K2 1993 Ha publicat Escalades al Parc Natural del Cadí 1988 i Guia per practicar l’alpinisme a Catalunya 1989 Rebé el premi Joan Bert de literatura de muntanya del Club Excursionista de Gràcia 1983, 1985

S’inicià fent de cadi al Reial Club de Golf del Prat L’any 1971 es professionalitzà i el 1979 guanyà el Campionat d’Espanya Participà durant disset anys consecutius en el Tour Europeu i en vuit ocasions en el British Open Destacà durant els anys vuitanta participant en nombrosos torneigs internacionals i aconseguint un resultat meritori al Màster Europeu del 1980 Quedà entre els cinc millors jugadors d’Espanya El 1993 s’incorporà com a professor al Club de Golf Vallromanes Ha participat en el Campionat d’Espanya sènior PGA Associació de Professionals del Golf

Inicià la seva trajectòria professional al Castelló 1945-46 El 1946 fitxà com a davanter pel Barça, fins la temporada 1949-50, encara que aquesta darrera fou cedit al Saragossa Seguidament passà al València 1950-56, el Valladolid 1956-58, l’Sporting de Gijón 1958-60, el Castelló 1960-61 i l’Oliva 1961-62 Amb el Barça obtingué dues Lligues 1948, 1949 i la Copa Llatina 1949 Amb el Valladolid guanyà el trofeu Pitxitxi de la temporada 1956-57, distinció que compartí amb Di Stefano i amb el valencianista Ricardo Disputà els Jocs Mediterranis de Barcelona 1955 amb la selecció espanyola…

Competí en diversos esports destacant en l’atletisme Formà part dels clubs Català Esport Club, SS Pompeia i Reial Club Deportiu Espanyol, entre d’altres Fou campió de Catalunya en llançament de javelina 1916 i recordista català en llançament de disc 1917, amb una marca de 33,03 m Per altra banda, fou campió d’Europa de rem a les files del Reial Club Marítim de Barcelona Practicà també la natació, el waterpolo i el tennis, i formà part del grup fundacional del club de tennis que posteriorment prengué el nom de Reial Club de Tennis Turó

S’inicià en l’espeleologia i poc després en l’escalada i l’alpinisme El 1977 ascendí el Noshaq 7492 m, a l’Hindu Kush, fent cim juntament amb Enric Font en una expedició de la secció de muntanya del Centre Excursionista de Catalunya Ascendí diversos cims verges de la Cordillera Real, als Andes de Bolívia, i el 2 d’agost de 1980, també amb Enric Font, conquerí el cim del Gasherbrum II 8035 m, primera ascensió estatal d’aquesta muntanya El 1982, en un intent d’ascensió al Manaslu, morí arrossegat per una allau juntament amb el seu company de cordada

El 1978 fou campió d’Espanya júnior en la prova dels 20 km marxa i subcampió dels 10 km Competí en les files del Club Natació Barcelona i del Futbol Club Barcelona En categoria sènior, fou campió de Catalunya dels 10 km marxa a l’aire lliure i dels 5 km marxa en pista coberta 1985 Aconseguí també la medalla d’or per equips al Campionat de Catalunya de marxa en la prova de 10 km 1978,1979, 1985 i al Campionat de Catalunya de marxa en ruta de 30 km 1979 Fou internacional júnior i sub-21

Campió d’Espanya individual 1982, la seva carrera fou especialment reeixida en la categoria de dobles, en la qual guanyà 47 títols del circuit de l’Associació de Tennistes Professionals ATP, gairebé sempre fent parella amb Emilio Sánchez Vicario Aconseguí l’Obert dels Estats Units 1988 i el Roland Garros 1990, i fou subcampió a Wimbledon 1987 i als Jocs Olímpics de Seül 1988 En competició individual, assolí un títol del circuit ATP 1985 Formà part de l’equip espanyol de la Copa Davis durant catorze anys Ja retirat, creà amb la seva parella tennística l’Acadèmia Sánchez-Casal

Pionera de l’atletisme femení a Catalunya Sòcia del Club Femení i d’Esports, del qual fou directiva 1933, practicà diversos esports però destacà sobretot en l’atletisme Fou campiona d’Espanya de 80 i 150 m llisos 1931, 1932, de 80 m tanques 1932 i de salt de llargada 1932, i recordista estatal entre el 1931 i el 1932 de 50 m 7,4 s, 60 m 8,8 s, 80 m 10,5 s, 100 m 13,8 s, 150 m 20,0 s, salt de llargada 4,60 m i salt d’alçada 1,30 m

Fundador del Grup Excursionista Isards 1929, entre el 1931 i el 1936 dinamitzà les activitats de la Unió Excursionista de Catalunya Presidí la secció de muntanya i promogué la construcció del refugi de l’entitat a la Molina Formà part del primer Comitè Català de Refugis 1931 i fou membre de la junta directiva de la Federació Catalana d’Esquí 1933, i un dels primers àrbitres d’esquí catalans És autor dels llibres Lliçons d’esquí 1980 i Els meus seixanta anys d’esquí 1993 El 1987 rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya

Des del 1958 fou jugador del Club Beisbol Siemens, de Cornellà de Llobregat, amb el qual jugà regularment el Campionat d’Espanya Fou delegat i posteriorment president del club El 1968 rebé el premi de la Federació Catalana de Beisbol al millor directiu de beisbol Es dedicà també a l’arbitratge de partits de la Lliga espanyola D’altra banda, fou vocal 1973 i president de la Federació Catalana de Beisbol i Softbol 1997-2002 Rebé la insígnia d’argent de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya 2003 i la insígnia d’or de la federació catalana 2007