Resultats de la cerca

Vida Fou educat pel seu pare, que era compositor i pianista, i el 1930 emigrà a l’Havana Allí fundà diverses formacions instrumentals com ara l’Orquesta de Cámara de l’Havana 1934 i el Grupo de Renovación Musical 1942, un dels conjunts que més contribuïren a l’assoliment d’una consciència musical nacional a l’illa caribenya El 1945 publicà, juntament amb González i J Orbón, el manifest Presencia cubana en la música universal , considerat com la plasmació escrita dels objectius estètics del grup El reconeixement de la seva figura en el panorama musical cubà li permeté aconseguir la…

Un cop acabada la seva formació musical, es dedicà a la direcció coral, vinculat a entitats claverianes Juntament amb J Calduch, fundà l’Orfeó Martinenc, entitat amb una vitalitat destacable També fundà La Lira Martinenca i dirigí altres formacions corals, com La Viola Barcelonesa, La Perla Agustinenca, L’Agrícola, Centre i Energia, Joventut Tianense, La Violeta —de Martorelles— o el Cor de la Colònia Güell Exercí així mateix la docència Bona part de les seves composicions són per a cor, algunes amb acompanyament orquestral o de cobla Entre les seves obres destaquen les sardanes corals La…

Estudià música a Montserrat, a Vic amb Ll Romeu, a Barcelona amb VM de Gibert i a la Schola Cantorum de París amb AM Decaux orgue i LV Vierne contrapunt i improvisació Treballà com a mestre de capella del seminari de Vic, i entre el 1934 i el 1936 fou organista a la catedral de Barcelona i professor d’orgue i harmonia al Conservatori de Música del Liceu El 1936 abandonà Catalunya i residí a França, Bèlgica, Austràlia, Canadà i els EUA, països on realitzà concerts i exercí com a professor Quan tornà a Barcelona, el 1949, fou nomenat organista a la parròquia de Sant Sever i reprengué les seves…

Fill del mestre de capella de la catedral J Marraco i Xauxas, ingressà a l’església del Palau de Barcelona, i estudià amb J Ferrer, B Calvó i Puig, M Ferrer i R Vilanova Exercí com a violinista El 1864 ocupà el càrrec de mestre de capella de la catedral de Barcelona en substitució del seu pare, fet que provocà algunes crítiques pel que això representava Val a dir, però, que J Marraco gaudia d’una sòlida formació, i que fins i tot podia presumir d’una breu trajectòria internacional Assolí molta anomenada com a improvisador a l’orgue Compongué obres religioses i simfòniques, i arranjaments…

S’inicià en la música a Reus, i aviat fou nomenat mestre de capella suplent de la catedral de Barcelona, on romangué fins l’any 1863 Escriví música religiosa i nombroses composicions de saló per a piano La musicologia ha estat molt severa amb la seva obra, que, de fet, era concebuda segons l’estètica italianitzant pròpia del seu temps, i subjecta, almenys la de la catedral, a unes condicions molt restrictives pel que fa al nombre d’intèrprets i mitjans

Abans de complir deu anys ingressà com a músic menor d’edat de la banda d’un batalló d’artilleria destacat a Barcelona Estudià solfeig, flautí, clarinet i fagot A partir del 1829 tocà amb diferents cobles, per a les quals compongué peces ballables -sobretot contradanses i valsos-, obres que eren molt del gust del moment El 1835 fou nomenat músic major d’un dels batallons de la Milícia Nacional a Barcelona i pocs anys després ingressà a l’orquestra del Gran Teatre del Liceu El 1852 ocupà la plaça de músic major del regiment d’infanteria de Navarra, on romangué fins el 1856 Aquest darrer any…

Inicià la seva formació a Reus, i la continuà a Tarragona Des del 1901 s’establí a la capital del Baix Camp S’interessà en la composició de sarsueles i operetes, el gènere llavors dominant, entre les quals destaquen Nieves 1901, l’opereta arrevistada El derribo del Paralelo 1905 i La vie en rose 1910 Possiblement també compongué alguna sardana

Fou deixeble de Bonaventura Frigola S’inicià a deu anys amb l’Orquestra Juvenil, i més tard 1895, amb La Farnense Poc després es traslladà a Sant Feliu de Guíxols, on fou component de l’Orquestra Garreta La influència de Juli Garreta fou fonamental en la seva trajectòria, i tots dos formaren part del cercle amateur de música de cambra que es reunia a casa de Jaume Rovira L’any 1912 dirigí la cobla orquestra La Principal de Palafrugell i el 1920 entrà com a director de la Selvatana Dos anys després es traslladà a Barcelona, on fundà la Cobla Barcelona , de la qual esdevingué representant i, el…

Inicià els estudis musicals amb F Vidal a Reus, on residí durant la seva infantesa, i més tard els continuà amb A Nogués a Barcelona També estudià dibuix i pintura a Llotja durant quatre anys, passats els quals exercí bastant temps com a professor de dibuix a l’escola Valldèmia de Mataró Fou allí on començà a compondre les seves obres, algunes de les quals eren interpretades en les festes estudiantils Uns quants anys més tard s’establí definitivament a Barcelona, on fou professor de piano de diferents escoles i impartí classes particulars a membres de famílies de la burgesia barcelonina, com…

Estudià música a la seva vila natal, i sembla que després amplià la seva formació a València amb Pasqual Pérez i Gascón Més tard viatjà a París, on consta que fou conegut als salons de G Rossini Durant vint-i-cinc anys residí a Madrid, ciutat en què assolí una gran anomenada com a guitarrista Era bon coneixedor de l’estil i les obres de Ferran Sor, i la majoria dels seus programes s’obrien amb obres d’aquest compositor L’editorial milanesa Lucca li publicà uns estudis i una collecció de sis peces per a guitarra Es retirà a Torroella, i no sembla que compongués més Hilarión Eslava i Antonio…