Resultats de la cerca

Antiga vall fluvial envaïda per la mar al Quaternari superior, té uns 30 km de llargada, i l’amplada oscilla entre 300 i 3 000 m Un corrent d’aigües superficials i dolces les porta de la mar Negra cap a la mar de Màrmara a una velocitat de 8 km/h, mentre que un altre d’aigües profundes i salades —molt més lent— flueix en sentit contrari La importància geopolítica de l’estret és notable, car controla la sortida de la mar Negra cap a la Mediterrània Des del final del segle VIII aC els milesis i els megaris hi establiren colònies el 685 aC els megaris hi fundaren Calcedònia, i el 615 aC, Bizanci…

Separada de la mar per un cordó litoral d’uns 8 km, originalment els aiguamolls ocupaven una superfície d’unes 2 600 ha en un perímetre de 32 km Alimentada per torrents diversos el d’Almadrà i el de Sant Miquel i l’aqüífer de Sa Pobla, a l’estiu és inundada en part per l’aigua de la mar La vegetació és típica de maresma salicòrnies, joncs, canyars, tamarius, oms, àlbers, etc i té una gran riquesa ornitològica flamencs, agrons, arpelles, fotges, nombroses espècies d’anàtides i de moixons, etc El 1863 la societat britànica New Majorca Land Co obtingué la concessió per a emprendre la dessecació…

Sota un llenguatge simbòlic i intencionadament obscur, hom parla de revelacions divines i d’esdeveniments que han de veure la llum en un futur llunyà És una literatura de temps de crisi Després del retorn de l’exili i fins a l’era cristiana, el judaisme té el sentiment de crisi causat per una sèrie de guerres, revolucions i opressions, la més gran de les quals té lloc sota Antíoc Epífanes Aquest sentiment de crisi, fonamentada en els judicis històrics de la literatura apocalíptica jueva, domina igualment la cristiana, que reflecteix les situacions difícils creades per la dominació romana Això…

En el cristianisme, hom troba la màxima sistematització doctrinal de la moral en la Summa theologica de Tomàs d’Aquino construïda a partir de l’esquema platònic de l' exitus-reditus sortida-retorn i sobre la base de la filosofia aristotèlica i de la doctrina bíblica, l’obra dóna raó de la realitat existent —Déu i la creació— i de l’activitat i història humanes en marxa i retorn cap a la benaurança eterna, fi darrer del projecte moral cristià, el camí vers el qual és l’esperit de Crist encarnat en la praxi de la virtut religiositat, amor, justícia i llibertat, tot entenent aquesta en…

Fou professor d’economia a la Universitat de Chittagong de 1961 a 1965, i el 1965 amplià estudis a la Universitat de Vanderbilt EUA on obtingué el doctorat l’any 1969, i hi ensenyà economia fins el 1972, que tornà com a cap de departament de la Universitat de Chittagong Els seus estudis el portaren a concloure que un dels principals obstacles per a sortir de la pobresa de la població rural era la manca de disponibilitat de diners que, d’altra banda, les entitats bancàries tradicionals no els prestaven en condicions accessibles Amb aquest objectiu, fundà el 1976 el Grameen Bank , que oferia…

Es formà com a intèrpret de trompa a l’Acadèmia Sibelius de la seva ciutat natal, on es graduà a dinou anys Acabats els estudis, amplià els seus coneixements de composició amb E Rautavaara A partir del 1973 començà a interessar-se per la direcció orquestral A Itàlia rebé lliçons de F Donatoni, a Siena, i N Castiglioni, a Milà Debutà com a director el 1979 amb l’Orquestra Simfònica de la Ràdio de Finlàndia Després de dirigir les principals orquestres escandinaves, el 1985 assumí la titularitat de la Simfònica de la Ràdio de Suècia, càrrec que exercí fins al 1995 Fou també principal director…

Graduat en història a la Universitat de Cornell 1948, durant uns quants anys treballà com a alliberat del Partit Comunista dels EUA, bé que posteriorment rebutjà el marxisme El 1958 es graduà a la Universitat de Columbia i el 1964 es doctorà a la Universitat John Hopkins, d’on fou docent 1964-65 Professor a les universitats de Harvard 1975-81, John Hopkins 1960-65 i 1968-75, Rochester 1964-75, Harvard 1975-81 i Chicago des del 1981, fou un dels principals representants del corrent historiogràfic anomenat cliometria, que estudia desenvolupaments de la història econòmica a partir de les fonts…

Estudià a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona ETSAB, on es graduà el 1965, però aviat es decantà per l’urbanisme, disciplina sobre la qual amplià coneixements a Berlín Entre el 1968 i el 1976 participà en l’elaboració de diversos plans d’ordenació urbanística, entre d’altres els plans generals de Vic 1968-71, Mataró 1975 i Sant Feliu de Guíxols 1973-75, el Pla de Comunicacions de la Comarca de Barcelona 1967-69, el llibre blanc d’urbanisme del Ministeri d’Obres Públiques espanyol 1972-73 i la llei del sòl del 1975 També participà com a assessor del pla general de la regió de…

Cursà estudis de ciències polítiques i demografia a la Universitat de París el 1968, on fou deixeble d’Alfred Sauvy, Louis Henry i Roland Pressat Fou professora d’anàlisi demogràfica a les universitats de Mont-real 1969, Chicago 1969, Sorbona 1970, Nanterre 1970-1978 i al Collegi de Mèxic 1973 i 1981 Des del 1978 és professora de la Universitat Autònoma de Barcelona  i, del 1984 al 2014, directora del Centre d’Estudis Demogràfics, del qual posteriorment ha estat nomenada directora honorària Doctorada l’any 1989 amb la tesi La reproducció de les generacions catalanes, 1856-1960 1989, premi…

Fill de mestres, durant l’ocupació de l’antiga Iugoslàvia els nazis mataren el seu pare, membre de la resistència Graduat en dret per la Universitat de Ljubljana 1964, inicià de molt jove la carrera política membre de les Joventuts de l’antiga República Iugoslava d’Eslovènia 1964-67, que presidí en 1968-69, del secretariat del comitè central de la Lliga Comunista d’Eslovènia 1969-73 i secretari de l’Aliança Socialista d’Eslovènia 1973-78 En 1978-82 fou president de l’Assemblea d’Eslovènia Des d’aquests càrrecs promogué el pluralisme, el diàleg i els mètodes democràtics, en la mesura que ho…