Resultats de la cerca
Es mostren 7627 resultats
Johann Ludwig Tieck
Johann Ludwig Tieck per Vogel von Vogelstein
© Fototeca.cat
Literatura alemanya
Escriptor alemany.
Estudià a Halle i a Göttingen i el 1799 s’uní al cercle de poetes de Jena Es féu conèixer molt aviat per la seva novella Geschichte des Herrn William Lovell ‘Història del senyor William Lovell’, 1795-96 Publicà les obres del seu amic Wilhelm Heinrich Wackenroder i després de la mort d’aquest escriví Franz Sternbalds Wanderungen ‘Excursions de Franz Sternbald’, 1798, obra que recorda el Wilhelm Meister de Goethe Conreà també el conte, com Volksmärchen ‘Contes populars’, 1797, i la narració de marcat to romàntic, com Der blonde Eckbert ‘Eckbert el ros’, 1796 Cal esmentar també els seus drames,…
Antoni Tàpies i Barba
Literatura catalana
Medicina
Metge i poeta.
Fill de l’artista Antoni Tàpies Es donà a conèixer en el camp de la poesia visual pròxim a les arts plàstiques i, encara sota la influència de l’avantguardisme calligramàtic publicà Siboc 1973 A partir de Les danses d’u 1975 ha conreat un estil més lligat al tractament de les experiències culturals i de la mateixa escriptura, àgil i brillant A Dies d’aigües 1980 mostra l’afany d’assolir un to elegíac que superi l’experiència personal Continuà la seva trajectòria poètica amb els volums de poesia La veu del vent 1988, El sedàs de la nit 1990, Matèria dels astres 1992 i L’escrivent 1999 S’…
,
Botho Strauss
Literatura alemanya
Escriptor alemany.
En 1967-70 es dedicà a la crítica teatral i, posteriorment, collaborà en diverses obres teatrals a Berlín, on viu actualment La seva obra, que inclou drames com Die Hypochonder ‘Els hipocondríacs’, 1972 o Bekannte Gesichter, gemischte Gefühle ‘Rostres coneguts, sentiments barrejats’, 1975, així com proses, entre les quals les narracions Die Widmung ‘La dedicatòria’, 1977, Rumor 1980, Paare, Passanten ‘Parelles, passavolants’, 1981 i Der Junge Mann ‘El jove’, 1984, de gènere poc definit, reflecteix la desorientació i la incomunicació de l’home de la societat postindustrial Continuà la seva…
Salvador Gratacòs i Nadal
Música
Flautista.
Inicià els estudis de flauta amb el seu pare, Esteve Gratacòs i Roca Barcelona, 2 de desembre del 1887 - 12 de gener del 1938 professor del Conservatori de Música de Barcelona i solista de l’Orquestra Pau Casals Continuà la seva formació en aquest instrument al Conservatori de Música del Liceu, on es graduà l’any 1949 amb l’obtenció del premi de fi de carrera Fou membre de l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu fins al 1957 Aquest any decidí de traslladar-se a París per perfeccionar la seva tècnica amb Jean-Pierre Rampal, amb qui posteriorment participà en nombrosos concerts i…
,
Francesc Xavier de Garma i de Duran
Arxivística i biblioteconomia
Heràldica
Heraldista i arxiver.
Des de molt jove residí a Barcelona El 1740 fou nomenat director de l’Arxiu de la Corona d’Aragó traslladà l’arxiu del Palau Reial Major al de la Generalitat, féu catàlegs i inventaris dels documents i intentà de reunir a Barcelona tots els documents referents a la casa reial de Catalunya i Aragó existents a Saragossa, a Mallorca i a València Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres 1747 És autor d' Adarga catalana, arte heráldica y prácticas reglas de blasón, obra prevista en dotze volums, dels quals n'escriví quatre i en publicà dos 1753, i de Mapa del obispado de Barcelona 1762 i Mapa del…
Guillem Ramon de Josa
Història
Cavaller, senyor d’Altés, Ogern i la Salsa (Alt Urgell) i fill de Pere de Josa.
Intervingué a partir del 1259 en la guerra civil d’Urgell com a valedor del comte Àlvar sembla que també es veié involucrat en l’heretgia càtara Més tard, al costat dels vescomtes de Cardona i comtes de Foix, s’oposà a la política de Jaume I, contra el qual signà el pacte d’Àger 1274 Continuà en el partit urgellenc dels Foix, contra la corona, i en dues ocasions intervingué en el conveni dels pariatges entre el bisbe d’Urgell i el comte de Foix Participà en la revolta nobiliària fins que fou agafat per Pere II, a Balaguer 1280, i fou traslladat a Lleida Alliberat després d’un any llarg de…
Eduard Grenzner i Fellner

Autoretrat Eduard Grenzner
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
El seu pare, natural de Blottendorf Bohèmia, era representant de cristall i de porcellana a Barcelona Freqüentà Llotja 1850-57, on fou deixeble de Pau Milà i Fontanals i de Claudi Lorenzale, i anà a estudiar a Roma Conreà el retrat dins l’estil dels pintors romàntics catalans retrats dels seus pares, 1854 Barcelona, coll Grenzner-Martinell i participà en les exposicions barcelonines dels anys 1857, 1858 i 1859 Anà a Cuba, on excellí també com a retratista i exercí d’administrador de propietats féu nombrosos viatges —el Canadà, Islàndia—, dels quals resten alguns àlbums de butxaca, amb apunts…
Leopoldo de Gregorio
Història
Política
Polític sicilià al servei de Carles III d’Espanya, marquès de Vallesantoro i de Squillace (1755).
D’origen humil, es destacà per la seva eficàcia com a comptable d’una casa de Nàpols que proveïa l’exèrcit, i Carles VII de Nàpols el féu administrador general dels queviures militars 1742, director general de duanes 1746 i secretari de finances 1753, càrrec en el qual continuà quan el rei esdevingué Carles III d’Espanya 1759 i se l’emportà a Madrid El 1763 assumí, a més, la cartera de guerra i, interinament, la de gràcia i justícia, fins el 1765 Serví les idees regalistes del monarca, adoptà una política econòmica liberalitzadora, féu algunes reformes a l’exèrcit, impulsà la urbanització de…
Elionor Teles de Meneses
Història
Reina de Portugal, filla de Martim Afonso Telo de Meneses i d’Aldonça de Vasconcelos.
Fou casada amb João Lourenço da Cunha, senyor de Pombeiro Intrigant i ambiciosa, aconseguí del rei Ferran I que trenqués el seu compromís matrimonial amb la infanta Elionor de Castella, que fos anullat el matrimoni i que es casés secretament amb ella Féu matar tots els qui se li oposaren o li foren un perill i afavorí amb càrrecs, béns i títols els seus familiars i el seu amant, el cavaller gallec Xoan Fernández de Andeiro, a qui féu concedir el comtat d’Ourém A la mort del seu marit, féu proclamar reina la seva filla Beatriu, muller de Joan I de Castella, i n'exercí la regència, amb gran…
Elionor I d’Arborea
Història del dret
Jutgessa regent d’Arborea, filla de Marià IV, germana d’Hug III, i muller de Brancaleó Dòria.
Sabé apaivagar la revolta del 1383, que costà la vida al seu germà, i obtingué la regència del seu fill menor Frederic, amb l’ajuda de Pere III de Catalunya-Aragó, el qual féu cavaller el seu marit a les corts de Montsó Però no trigà gaire a tornar a la política anticatalana del seu pare i del seu germà, tot i que el rei Pere, preveient el canvi, retenia el seu marit a Càller El 1386 hom arribà a un acord, signat definitivament al cap de dos anys pel nou rei Joan I, i Brancaleó fou alliberat 1390 Però, el 1392, Elionor i Brancaleó, en nom de llur fill menor Marià V Frederic havia…