Resultats de la cerca
Es mostren 6497 resultats
El marc històric del romànic de les Terres de l’Ebre: el Baix Ebre, el Montsià, la Ribera d’Ebre, la Terra Alta i el Matarranya
Art romànic
Els antecedents de la prehistoria a la fi del del món visigòtic Els primers establiments humans a la zona de l’Ebre Dolmen proper al poblat Ibèric de Vilallong, al Matarranya, entre Calaceit i Cretes ECSA - Fotografia Cerdà A l’hora d’oferir una visió de conjunt sobre el poblament més antic de l’àrea estudiada en aquest marc històric, hem de tenir en compte, en primer lloc, els diferents aspectes que hi incideixen Un dels més importants és la configuració geogràfica d’aquest territori, determinada fonamentalment per la xarxa fluvial de l’Ebre en el seu curs final ï que enclou les comarques de…
La cristianització de l’Empordà
Art romànic
Primers testimonis Segles III-VII Malgrat el desplaçament del centre de poder polític i comercial a Tarraco , ciutat que, com Barcino i altres, ara era més ben situada que els nuclis del litoral empordanès, cal suposar que una terra tradicionalment receptora de les influències diverses de la resta del món romà devia tenir els primers contactes amb el cristianisme també en una data primerenca Sembla ben establert que el cristianisme primitiu del país vingué del nord d’Àfrica La relació comercial entre el territori empordanès i les terres nord-africanes és ben atestada per l’arqueologia, i…
tūlūl al-Dhahab

Jaciment aqrqueològic de tūlūl al-Dhahab
Jochen Reinhard (CC BY-SA 3.0)
Muntanya
Jaciment arqueològic
Nom de dues muntanyes de la vall del riu Zarqa, afluent de la vall del Jordà, 35 km al nord-oest d’Amman; a finals del segle XX s’hi descobriren restes arqueològiques.
Xivert

Vista del castell en ruïnes de Xivert (Alcalà de Xivert)
© C.I.C - Moià
Despoblat
Despoblat del municipi d’Alcalà de Xivert (Baix Maestrat), a l’E de la vila, al peu de les restes del castell de Xivert
, aturonat a 381m alt., damunt la serra d’Irta.
Aquest castell fou donat, ja abans de la conquesta, per Alfons I de Catalunya-Aragó als templers El 1233 els templers el reclamaren a Jaume I, i el conqueriren després d’un llarg setge El 1234 donaren carta de poblament al lloc de Xivert La jurisdicció del castell s’estenia damunt els llocs d’Alcalà i de Xivert i de diverses alqueries la Valldàngel i Alcossebre, entre d’altres Xivert era un lloc de moriscs 52 focs el 1609 que després de l’expulsió, el 1616, fou repoblat amb 16 famílies cristianes, que l’abandonaren el 1632, i el lloc fou agregat a Alcalà de Xivert
Tost

El despoblat de Tost, dominat per les ruïnes del castell de Tost, i l’església de Sant Martí
© Fototeca.cat
Despoblat
Despoblat del municipi de Ribera d’Urgellet (Alt Urgell), situat en un turó, a 785 m d’altitud, que domina la vall, on hi ha les restes de l’antic castell de Tost .
Al s XI en fou senyor Miró, pare del famós Arnau de Tost, fundador de la dinastia vescomtal d’Àger A petició seva el bisbe Eribau d’Urgell consagrà el 1040 l’església parroquial de Sant Martí, muníficament dotada de béns i relíquies, ofertes per l’abat Oliba de Ripoll, juntament amb un escrit autògraf i una arqueta en forma de creu conservada des del 1924 al Museu Episcopal de Vic, que guarda també una part del baldaquí de l’altar, dels s XII-XIII l’altra part és al Museu d’Art de Catalunya El lloc pertangué a la senyoria del capítol d’Urgell Fou municipi independent fins el 1968…
Brauró
Lloc de l’antiga Àtica, un dels que presenta restes de poblament cronològicament més reculades de la regió: hi han estat trobats vestigis neolítics i del període hel·làdic, equivalent a l’època micènica.
A l’època clàssica grega hi havia un temple dedicat a la deessa Àrtemis
castellet d’Aixa
Castell
Restes d’un antic castell situat al cim (606 m) de la serra del Castellet d’Aixa
(o del Castellet de la Solana
), termenal dels municipis de Xaló i d’Alcanalí (Marina Alta).
rentatge
Indústria tèxtil
Operació de rentar les matèries i els productes tèxtils, com ara filats, teixits, etc, per tal de netejar-los o d’eliminar-ne les restes de substàncies aplicades o sorgides en operacions anteriors.
Els teixits poden ésser rentats bé formant com una corda rentatge en corda , en barques de torniquet, clapons, etc, bé completament desplegats i plans rentatge a l’ample , si el gènere és propens a marcar les arrugues, en jigger o en màquines de rentar de tines Gairebé tots els procediments de rentatge són basats en el principi de contracorrent, segons el qual el gènere i el líquid avancen en sentits oposats
bioarqueologia
Arqueologia
Estudi de les restes òssies humanes amb la finalitat de determinar les característiques antropomètriques, així com les condicions (nutricionals, sanitàries, laborals), l’esperança de vida i les relacions genètiques de les poblacions antigues.
organogen | organògena
Mineralogia i petrografia
Dit de la roca que té un origen orgànic, i més pròpiament la formada pel creixement dels propis organismes, com ara la calcària coral·lina, formada per petxines i altres restes d’organismes morts.