Resultats de la cerca

 Fa 200 anys que la Royal Institution de Londres va iniciar les  Christmas Lectures , unes conferències pensades per apropar la ciència als joves El científic britànic  Michael Faraday  va ser figura clau en la seva consolidació, i de fet, ell és la persona que n’ha fet més de tota la història un total de dinou  Descobreix la història d’aquestes conferències emblemàtiques i el seu impacte en la cultura científica, així com la carrera científica de Faraday tot llegint a Divulcat  l’article " 200 anys de les Christmas Lectures ", del físic Ramon Pascual, dins el seu blog Sobre…

El passat 7 de setembre, milions de persones van mirar al cel per presenciar un dels espectacles més fascinants de l’astronomia un eclipsi lunar visible des de tots els territoris de parla catalana Tot i que els núvols van dificultar-ne l’observació, alguns afortunats van captar imatges espectaculars de la Lluna tenyida de vermell Descobreix com es va viure aquest fenomen i què el feia tan especial tot llegint a Divulcat  l’article “ Eclipsi lunar del 7 de setembre de 2025 ”, de l’astrofísic Josep Maria Trigo, dins el seu blog  Ciències planetàries i meteorits

Fou professor de català a l’Extensió d’Ensenyament Tècnic, als cursos populars de la Generalitat i als Estudis Universitaris Obrers de la Universitat Autònoma de Catalunya de l’època republicana —on treballà amb Pompeu Fabra i Andreu Carrión— i membre de la junta directiva del Collegi Oficial de Professors de Català Collaborà en La Publicitat , Meridià  i Revista de Catalunya Amb el seu pare Jaume Aymà i Ayala fundà l’ editorial Aymà  1944, des de la qual impulsà, entre d’altres, la collecció “El Club dels Novellistes” en collaboració amb Joan Oliver 1952-58 Des del 1967 dirigí…

En nombrosos contes i novelles descriu amb un humorisme viu i humà la vida de la petita burgesia txeca Entre els seus contes, es destaca Povíkdy israelského vyznání ‘Contes de confessions israelianes’, 1926 I entre les seves novelles cal esmentar Dum na předměstí ‘La casa del suburbi’, 1927, Muzi v offsidu ‘Homes fora de joc’, 1931, Hostinec “U Kamenného slotu” ‘L’hostal “A la taula de pedra”’, 1931 Morí en un camp de concentració Després de la seva mort hom li publicà la novella de psicologia infantil Érem cinc 1946 i el seu diari Amb l’estel groc

Aturonat a l’esquerra del Ridaura i esmentat ja el 1362, es formà prop d’un castell, probablement el castrum Benedormiens , donat el 1041 al monestir de Sant Feliu de Guíxols Formà part de la batllia reial de la Vall d’Aro, convertida al segle XIX en municipi, del qual fou el cap i li donà el nou nom dins el mateix segle se segregà el municipi de Santa Cristina d’Aro L’església parroquial Santa Maria, consagrada el 1078, depengué de Santa Cristina d’Aro fins al segle XVII Fins el 1991 fou cap de municipi, al qual també donà nom

Editor i propietari del Diario de Barcelona , tasca en la qual succeí el seu pare, Antoni Brusi i Ferrer , l’any 1878, quan feia ja temps que hi collaborava Donà completa llibertat ideològica al director, Joan Mañé i Flaquer , home de confiança de la família Durant la seva època, el diari continuà essent el de més difusió a Barcelona, malgrat que en retrocés En morir deixà dos fills, però l’administració de l’empresa fou exercida pel seu germà Josep-Antoni fins que la seva filla, Maria Josefa Brusi i Garcia, tercera marquesa de Casa Brusi, restà lliure de la tutoria

D’origen dubtós, ha estat identificat com el monjo Grigorij Otrep'ev Serví el rei Segimon III de Polònia, que l’utilitzà en els seus projectes russos Aprofitant el desordre intern de Rússia, Demetri, sostingut per un exèrcit de polonesos, cosacs i nobles, usurpà la identitat i la corona de l’hereu d’Ivan el Terrible, Demetri Ivanovič, mort el 1591 Fou derrotat per Borís Godunov 1605, però a la mort d’aquest fou proclamat tsar La seva indiferència pels costums nacionals, el seu catolicisme, els seus lligams amb Polònia i els seus excessos el feren molt impopular Morí assassinat

Inicialment en castellà, utilitzà les installacions de l’antic Diari de Tarragona  L’any 1984 fou adquirit per un grup d’editors privats, i Luis Sánchez-Friera González Lleó, 1943 – Tarragona, 18 d’agost de 2023 esdevingué editor i president, càrrec que ocupà fins a la seva mort Sota el seu mandat es modificà el nom de la publicació per l’actual,  Diari de Tarragona , recuperant una capçalera que té els orígens l’any 1808 Inclou articles en català i en castellà L’any 2008 tenia uns 103000 lectors diaris, segons el baròmetre de la comunicació i la cultura

Diverses vegades membre del comitè central del partit comunista i diputat del soviet suprem de l’URSS Participà en la guerra civil de l’Extrem Orient, i aquella experiència es reflectí en les seves novelles Razgrom ‘La desfeta’, 1927 i Poslednij iz Udege ‘El darrer Udeg’, 1941 Situat en el corrent del realisme socialista, publicà el relat Protiv tečenija ‘Contra corrent’, 1925 i la novella Razliv ‘La riuada’, 1923, sobre la revolució a Sibèria La seva novella Molodaja gvardija ‘La jove guàrdia’, 1945 narra la resistència d’un grup de joves contra tropes alemanyes Se suïcidà

Establert a Catalunya des dels 16 anys, formà part de l’equip de l’Agrupació Atlètica Catalunya, i després fitxà pel FC Barcelona L’any 2016 guanyà la medalla d’or en 5000 m als Campionats d’Europa i als Campionats d’Espanya Participà en els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro 2016 en la prova de 5000 m El 2017 la Federació Catalana d'Atletisme l'escollí millor atleta del 2016 El maig del 2018 l’Agència Espanyola Antidopatge el sancionà amb quatre anys de suspensió per l’ús de substàncies prohibides per millorar el seu rendiment