Resultats de la cerca
Es mostren 166099 resultats
antònom

antònom de la pomera
Janet Graham (CC BY 2.0)
Fitopatologia
Entomologia
Gènere d’insectes coleòpters de la família dels curculiònids, de petites dimensions, fitoparàsits.
L’ antònom de la pomera Apomorum ataca les pomeres L’adult hiverna en l’escorça de l’arbre i en d’altres refugis, i entra en activitat poc abans de la floració La femella pon un ou únic dins el botó floral de l’ou, i coincidint amb la floració, neix la larva el corc de les flors de la pomera , la qual devora la flor L’adult ataca el parènquima foliar L’ antònom de la perera Apyri , que ataca les pereres, es capté semblantment, bé que fa la posta a la tardor L’ antònom del cotó Agrandis malmet, així mateix, plantes de cotó
balada
Música
Composició vocal sobre texts de balades, amb acompanyament instrumental.
De caràcter líric o èpic, aquesta forma musical, apareguda vers la fi del s XVIII, no té res en comú amb la balada medieval Els precursors de la balada vocal foren Johann Friedrich Reichardt 1752-1814, Johann André 1741-79 i Johann-Rudolf Zumsteeg 1760-1802, pertanyents a l’escola berlinesa de lied Zumsteeg influí Franz Schubert 1797-1828, el qual convertí la balada en un gènere independent dins el lied El gran creador de balades romàntiques fou Carl Loewe 1796-1869 Altres autors de balades vocals foren Robert Schumann, Brahms i Martin Plüddemann Felix Mendelssohn escriví una…
arioso
Música
Recitatiu acompanyat, essencialment vocal, de caràcter molt melòdic, mesurat, expressiu, que té el seu lloc entre el recitatiu pur i l’ària.
Hom en troba exemples des de l’inici del s XVII en les primeres òperes venecianes, especialment en Monteverdi A la fi del s XVII i al començament del XVIII prengué una gran importància en certs tipus d’òpera o d’oratori, on precedeix i anuncia les principals àries Händel, Bach L' arioso tradicional tingué poc camp en l’evolució ulterior de l’art dramàtic i caigué en desús Tanmateix, l’esperit d’aquesta forma ha persistit en certes ocasions, i l’àmplia melodia wagneriana, sense una estructura definida, és més prop de l' arioso que no pas del recitatiu o de l’ària
aril
Química
Designació genèrica dels grups que resulten de l’eliminació d’un hidrogen en un hidrocarbur aromàtic.
Els arils són simbolitzats en les fórmules generals mitjançant les lletres Ar El grup aril derivat del benzè és anomenat fenil i els altres grups aril derivats d’hidrocarburs aromàtics monocíclics són anomenats com a fenils substituïts Per excepció, quan l’hidrogen prové d’un carboni cíclic, són admesos els noms trivials, cumenil, mesitil, tolil i xilil , i quan prové d’una cadena lateral, els noms benzil, benzhidril, cinnamil, estiril, fenetil i tritil En el cas dels hidrocarburs aromàtics policíclics condensats, els grups aril formats per eliminació d’un hidrogen cíclic són…
amonal
Militar
Denominació genèrica dels explosius militars molt trencants constituïts per mescles de nitrat amònic, alumini polvoritzat, carboni i tri-dinitrotoluè.
Un amonal típic conté el 16% d’alumini, el 12% de trinitrotoluè, el 62% de nitrat amònic i el 10% de carboni Una de les varietats més utilitzada és la trinolita Les propietats explosives dels amonals velocitat de detonació i poder trencant poden ésser modificades variant les proporcions dels components i llur grau de polvorització Els amonals són emprats en mines marines, càrregues de profunditat, torpedes i altres artefactes de guerra marina i també en granades de morter, bombes d’aviació i projectils d’artilleria Durant la Segona Guerra Mundial foren emprats com a càrrega de…
aluminat
Química
Nom genèric de les sals que deriven formalment de l’hidròxid alumínic considerat com un àcid feble.
Bé que és conegut l’ortoaluminat de calci 3CaOAl 2 O 3 , els aluminats alcalins que són solubles en aigua són, tant a l’estat sòlid com en solució, metaaluminats, de fórmula general MAlO 2 , i hom pot obtenir-los per reacció de l’hidròxid alumínic amb una molècula de base Llurs solucions, fortament alcalines per hidròlisi, són descompostes àdhuc per un àcid tan feble com el carbònic Els aluminats poden ésser també preparats per fusió d’una mescla d’òxid metàllic i d’alúmina Diversos minerals del grup de les espinelles espinella, crisoberil, etc són també metaaluminats de fórmula…
heptatló
Esport
Prova combinada d’atletisme que comprèn set disciplines.
És fet en dues jornades consecutives i n'hi ha de dos tipus heptatló masculí, que es realitza en pista coberta 60 m llisos, salt de llargada, llançament de pes, salt d'alçada, 60 m tanques, salt de perxa i 1000 m i femení, que es realitza a l'aire lliure 100 m tanques, salt d'alçada, llançament de pes -4kg-, 200 m llisos, salt de llargada, llançament de javelina i 800 m Cada prova puntua segons la marca obtinguda, i la suma de totes plegades dóna el resultat final Els punts són atorgats segons unes taules adoptades per la Federació Internacional d’Atletisme
caràngids
Ictiologia
Família de peixos osteïctis de l’ordre dels perciformes , que agrupa gèneres gairebé sempre pelàgics i migradors, que solen anar en moles, propis de les aigües marines i salabroses tropicals i temperades.
Són bons nedadors, de cos generalment comprimit, anàleg al dels escòmbrids, recobert d’escates cicloides la línia lateral, normal o ribetejada d’escudets ossis, presenta una corba mitjana pronunciada l’aleta caudal és escotada la dorsal, doble, amb la primera espinosa, davant la qual sol haver-hi radis espinosos lliures, així com davant l’aleta anal Viuen a gairebé totes les mars llur carn és saborosa Caràngids més importants de les costes dels Països Catalans Nom científic Nom vulgar Lichia amia palomida Lichia glauca sorell de penya, palomida xica Lichia vadigo lletja Naucrates…
diafragma

Cara inferior del diafragma : 1, costelles; 2, cartílags costals; 3, apèndix xifoide de l’estern; 4, primeres vèrtebres lumbars; 5, porció vertebral del diafragma; 6, pilars interns del diafragma; 7, aorta; 8, hiat esofàgic; 9, porció lumbar del diafragma; 10, porció costal del diafragma; 11, porció esternal del diafragma; 12, centre frènic; 13, orifici de la vena cava inferior; 14, nervi frènic dret; 15, nervi frènic esquerre; 16, artèries diafragmàtiques
© Fototeca.cat
Anatomia
Envà musculosomembranós, en forma de cúpula de convexitat superior, que separa l’abdomen i el tòrax i és constituït per una porció muscular perifèrica i una d’aponeuròtica central en forma de trèvol.
Les insercions perifèriques van des de la cara posterior esternal, per la cara interna de les sis últimes costelles i l’arc fibrós del quadrat lumbar i dels psoes, fins a les cares laterals de la segona i la tercera vèrtebres lumbars, formant els pilars És travessat, mitjançant tres hiats per l’esòfag amb els nervis vagues, l’aorta amb el conducte toràcic i la vena àziga major, i la vena cava inferior És un múscul essencialment inspiratori, que fa augmentar el volum toràcic en contreure's, però tambe intervé en actes reflexos o voluntaris, com el riure, la defecació, el singlot i…
dermèstids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels coleòpters que comprèn unes 500 espècies.
Són animals petits, d’uns 8 mm de longitud total Els adults tenen el cos cobert de petites escates o bé de quetes, amb antenes en forma de maça L’aparell bucal és mastegador Les larves tenen el cos cobert de llargs pèls en forma de pinzells Viuen per tota la superfície terrestre, i tant les larves com els adults constitueixen un flagell per a les cases, perquè ataquen productes dessecats, com ara les pells, les plomes, els greixos, etc, mengen resquícies de matèria orgànica i animals morts i, si hom no els combat, poden fer malbé les colleccions dels museus d’història natural