Resultats de la cerca

El castell de Vila, segons Francisco de Gracia, era situat al cap del poble Tenia planta triangular a llevant hi havia el fossat, un pont de fusta, la porta amb contramur 16 pams d’alt, defensat per cinc baluards, el mur principal 250 × 50 d’alt i 5 d’ample i sengles torrasses als angles El recinte constava de dues places d’armes, l’església i dues torres la mestra, amb cinc campanes, i l’altra, amb un capitell de llicorella Finalment, parla també de ruïnes d’edificis antics que podrien ésser romànics i d’una peça rectangular on es podia aplegar molta gent

La capella de Santa Llúcia, avui sense culte, és situada en un indret aïllat, enmig d’uns camps de conreu, al sud-est del poble de Vallbona de les Monges Les dades històriques sobre aquesta capella són, ara per ara, força escasses Possiblement fou fundada durant els primers temps de les comunitats eremítiques dels voltants de Vallbona i és molt probable que fos utilitzada pel grup eremític del Sant Esperit Al segle XVIII, en allargar-se la nau de l’església, va desaparèixer la portada primitiva Saquejada per les tropes franceses l’any 1809, posteriorment fou convertida en cabana per a…

Poques són les notícies que es disposen sobre aquesta església sufragània de Sant Pere de la Curullada Sembla que tingué uns orígens parallels als del castell de Tordera És possible que durant els segles XIV i XV el temple entrés en decadència i s’enrunés o estigués en mal estat, perquè quan el bisbe Lluís Sanç de Solsona féu una visita pastoral el 1598 a Tordera manà que s’hi construís una capella El 1771 hi féu una fundació de misses fra Josep de Vilallonga, gran prior de Catalunya L’actual edifici presenta una estructura del segle XVII i no conserva res d’època romànica

El lloc i castell d’Ogern apareix esmentat l’any 1094, vinculat a la família Ogern, en el testament d’Ermessenda, vídua de Miró Sunyer d’Abella, que deixà el castell d’Ogern amb els seus termes i pertinences al seu fill Gerbert Ogern El lloc d’Ogern i la Salsa formaven la baronia d’Ogern, que l’any 1559 era de Joan de Josa i de Cardona, i l’any 1831 era dels Teixidor Devia trobar-se al petit nucli d’Ogern, que conserva moltes cases antigues, algunes de les quals velles torres, bé que no se’n coneix l’àmbit ni el seti exacte

Fins ara, un únic document datat l’any 1076 testimonia l’existència de l’església de Castellnou de Bassella Consta, segons l’esmentada escriptura, que els marmessors de Dalmau i Ermessenda donaren per manament d’aquests a Santa Maria de la Seu, un alou al terme de la Clua, exceptuant tanmateix la tasca de la collita, la qual l’havien deixat als clergues de Sancti Simeonis perquè preguessin per les seves ànimes El lloc de Castell nou de Basella restava inclòs segons el fogatjament efectuat vers l’any 1381, dins la vegueria de Cervera, i era possessió del bisbe d’Urgell L’edifici…

Les despulles de l’església de Santa Maria de Cerneres es troben en la part alta d’uns camps, on hi havia el veïnat de Cerneda o Cerneres, sobre la carretera de Josa del Cadí a Gòsol, poc abans del coll de Josa En el seu estat actual, les escasses ruïnes que encara es poden veure no permeten destriar les característiques d’aquest edifici, que probablement tenia una única nau, ni estudiar-ne els aspectes de la tecnologia constructiva No s’ha trobat cap notícia documental ni del lloc ni de l’església que abans del seu abandó era annexa de la parròquia de Gòsol

L’església de “Sancti Felicis de Locustaria” apareix documentada l’any 855 entre les possessions del monestir de Santa Maria de la Grassa Durant la primera meitat del segle XI la comtessa Ermessenda, vídua del comte Ramon Borrell, la restituí al bisbe de Girona Berenguer, juntament amb altres possessions L’any 1103 la parròquia de Sant Feliu torna a aparèixer en la cessió d’un alou que el comte Ramon Berenguer III féu al monestir de Sant Feliu de Guíxols L’edifici actual és una construcció d’estil gòtic tardà, dels segles XV-XVI, amb una sola nau molt espaiosa i una portada de…

L’església de Sant Vicenç de Regencós no figura en els nomenclàtors de la diòcesi del final del segle XIV, on són esmentades no solament les parròquies sinó també les capelles que tenien un sacerdot adscrit Aquest fet sembla indicar que en l’esmentada centúria el lloc probablement encara no tenia església La construcció de l’actual edifici fou iniciada el 28 d’abril de 1805, segons que figura en una làpida collocada a l’exterior de l’absis, que devia substituir l’edifici anterior L’església de Sant Vicenç de Regencós fou sufragània de Sant Pere de Begur fins l’any 1788, data en…

Aquesta ermita era, al principi, una església amb comunitat de monges serventes o donades, que més tard passà a dependre del monestir cistercenc femení de Sant Feliu de Cadins Aquest convent ja existia al segle XIII L’any 1421, en una visita pastoral, el comissari del bisbe Andreu Bertran feia consignar que l’església es trobava en estat de completa ruïna i que necessitava una reparació L’any 1529, en una nova visita, hom féu consignar que l’edifici havia estat construït de nou i que el seu altar era consagrat Aquest edifici construït al segle XVI és el que ha perdurat fins als…

Aquesta església és situada al poble de Lleger, al costat de la torre medieval del mateix nom La història d’aquesta capella està totalment relacionada a la quadra de Lleger El lloc de Lleger és documentat per primera vegada directament els anys 1023 i 1032 com una afrontació de Castellví L’església es degué bastir el mateix moment que s’aixecà la torre Santa Marina de Lleger depèn de la parròquia de Sant Jaume dels Domenys Actualment l’església de Santa Marina és un edifici molt refet, que potser conserva part del cos de la nau, de tradició romànica, mentre que tota la part de…