Resultats de la cerca
Es mostren 10636 resultats
François Faivre de Brémondans
Historiografia catalana
També dit Francisco Fabro Bremundán o de Bremondani, literat i polític, originari del Franc Comtat, que escriví en francès, italià i castellà.
Vida i obra Fou secretari de Joan Josep d’Àustria des del 1660 aproximadament i, després d’una llarga tasca d’investigació, el 1673 publicà, a Saragossa, Historia de los hechos del Sereníssimo señor don Juan de Austria en el Principado de Cataluña Parte I Aquesta obra relata la campanya de recuperació de Catalunya dirigida per don Joan 1651-52, fins al lliurament de Barcelona És un relat força minuciós de les operacions militars i els tractes polítics que les acompanyaren, amb abundants transcripcions de documents originals L’obra enalteix la figura de don Joan, però al mateix…
Francesc Tallades i Venrell
Historiografia catalana
Historiador i prevere.
Fou ordenat el 1771, i el 1773 es doctorà en teologia Mantingué correspondència amb diversos erudits del moment com Joan F de Masdéu, Josep Barberí i Santceloni o Gaspar Melchor María de Jovellanos Centrà la seva activitat en els estudis sobre Campos, on promogué diverses investigacions arqueològiques Publicà Historia o crónica relación de la ilustre y fiel villa de Lluchmayor escrita en 1770 por Guillermo Terrasa y completada en 1811 por Francisco Talladas 1934 i Historia de Campos 1892 original de 1814-15 La major part de la seva obra d’investigació romangué inèdita Biografia del bisbe…
José Germán Huici Pérez
Cinematografia
Guionista.
Vida Fill del crític de cinema Germán Huici Rodrigo i pare del crític d’art Fernando Huici, es traslladà a Barcelona el 1946 Collaborà a la revista "Cinema" 1924-29 i a partir del 1951 desenvolupà una important trajectòria com a guionista, especialment en films dirigits per Juli Coll, molts de tarannà policíac Distrito Quinto 1957 Un vaso de whisky 1958 Los cuervos 1961 La cuarta ventana 1961 Los muertos no perdonan 1963 Comando de asesinos Fin de semana con la muerte 1966 i El mejor del mundo 1968 Prèviament, tots dos havien escrit Rostro al mar 1950, Carlos Serrano de Osma i Mercado…
Elies Serra i Ràfols
Historiografia
Historiador.
Estudià a Barcelona i es doctorà en filosofia i lletres amb la tesi Fernando el Católico y los payeses de remensa 1925 Residí uns quants anys a Lleida, on fundà l’Ateneu El 1926 obtingué càtedra d’història a la Universitat de La Laguna, que ocupà fins a la seva jubilació 1968 Dedicà una bona part de les seves investigacions a la història de les Canàries el 1941 creà la Revista de Historia Canaria i publicà Los portugueses en Canarias i Le Canarien, crónica francesa de la conquista de las Canarias 1949-51, en tres volums i un gran nombre d’articles Alhora es mantingué vinculat als estudis…
Mercè Salisachs i Roviralta

Mercè Salisachs i Roviralta
© Universitat Complutense de Madrid
Literatura
Escriptora en llengua castellana.
S'inicià a la premsa, la ràdio i la televisió i publicà prop de trenta llibres, sobretot novelles, amb una forta empremta religiosa, bé que amb moments satírics Hom pot esmentar Primera mañana, última mañana 1956, Una mujer llega al pueblo 1957, premi Ciutat de Barcelona 1956, La última aventura 1967, La gangrena premi Planeta 1975, Viaje a Sodoma 1978, El volumen de la ausencia 1983, premi Ateneo de Sevilla, La danza de los salmones 1985, La voz del árbol 1998, Los clamores del silencio 2000, El niño que pintaba sueños 2003, contes, La palabra escrita , 2003,…
Antonio de la Torre y del Cerro
Historiografia
Historiador.
Del cos d’arxius de l’estat, treballà a València 1901-04 i a Madrid 1904-11 Fou catedràtic d’història d’Espanya a la Universitat de València 1911, passà més tard a la Universitat de Barcelona 1918-39 i per motius de salut es traslladà a Madrid, on fou catedràtic d’història medieval La seva tesi doctoral se centrà en La Universidad de Alcalá 1910 estudià les institucions polítiques la diputació, 1919 i culturals la universitat, 1926 de València i de Barcelona la universitat, 1926, 1929 Des del 1913 s’anà dedicant, tanmateix, cada vegada més a l’època dels Reis Catòlics la sèrie documental…
xarleston

Xarleston
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de percussió d’entrexoc que forma part de la bateria.
La denominació xarleston és arcaica actualment s’anomena xarles i, en anglès, hi-hat En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon d’entrexoc directe entre dues parts simètriques Consisteix en dos plats o címbals, generalment de 30 a 36 cm de diàmetre, collocats enfrontats i parallels a terra El plat inferior resta immòbil a uns 80 cm d’alçada, suportat per una tija a l’interior de la qual corre una barreta que emergeix per la part alta i va subjecta al plat superior En pressionar un pedal situat a la part inferior de l’aparell, la barreta baixa i el plat superior és guiat cap avall uns…
Emili Grahit i Papell
Literatura catalana
Historiador.
Vida i obra Estudià dret a Barcelona, on fou membre de La Jove Catalunya i collaborador de La Renaixença , que li publicà una Memòria sobre la vida i obres de l’escriptor geroní Francesc Eiximenis 1873 Exercí la professió a Girona, d’on fou alcalde 1887-89 i 1890-91 Participà en la fundació de l’As-sociació Literària 1872 i en la de la “Revista de Gerona” 1876, en què publicà treballs sobre laguerra civil del s XV, la dominació francesa de 1640-52, els setges de l’any 1653, el 1675 i el 1684, la guerra de Successió i les muralles, entre altres temes Publicà El inquisidor fray Nicolás Eymerich…
promesa
Educació
Compromís de fidelitat que els escoltes poden fer després d’una temporada de pertinença a l’escoltisme
.
Durant la celebració, normalment en ocasió d’una acampada, hom sol imposar-los el fulard
caixa d’estalvis
Economia
Institució financera de caràcter inicialment no lucratiu destinada a l’administració de dipòsits d’estalvis de primer grau a profit dels imposants (pagant-los més interessos que la banca) i de la comunitat.
A diferència de la resta d’intermediaris financers, els beneficis o excedents són destinats a obres benèfiques, culturals, sanitàries i socials en general els directius han d’ésser representatius dels imposants i de les institucions locals i fer la gestió gratuïtament, i s’han de vincular als projectes privats i públics, tant socials com financers, de la localitat, la comarca, la regió o l’estat on són Llur funció econòmica bàsica és de fomentar l’estalvi i canalitzar-lo cap a la inversió, evitant la tesaurització Les inversions, fetes sempre amb les màximes garanties de seguretat, són…