Resultats de la cerca

Format a Sant Carles, fou deixeble de Vicent López i de Benet Espinós El 1817 esdevingué acadèmic de mèrit en flors i el 1826 en pintura Fou professor a Sant Carles i al seminari de Nobles de Sant Pau Des del 1837 dirigí la sala de flors de l’acadèmia Es dedicà a la pintura de flors, però també al retrat Isabel II nena, Benet Espinós 1829, tots dos al Museu de Belles Arts de València El seu fill Josep Maria Romà , també pintor de flors, format a Sant Carles, exposà a les Nacionales de Madrid 1856 i 1858

Deixeble de Jaume Batlle, féu estudis a Llotja, d’on fou professor Tractà assumptes històrics Collaborà en l’ornamentació de la refecció del Liceu el 1861, i el 1875, als murs del Paranimf de la Universitat de Barcelona, representà Les ciències exactes i Les ciències naturals El 1881, per a la Sala Beethoven —el teatre més sumptuós de la ciutat—, pintà al sostre una visió del Parnàs Es dedicà a la pedagogia Ramon Casas fou alumne seu Guanyà una medalla a Madrid el 1864 El Museu d’Art Modern de Barcelona, entre d’altres obres d’ell, posseeix un retrat femení

Amplià estudis a Bèlgica Projectà i dirigí en part el ferrocarril València-Aragó i el replanteig de la Central d’Aragó A Manises creà un museu i una escola de dibuix per al foment de la ceràmica Publicà La música 1894, La cerámica, apuntes para su historia 1894 i Historia de la música apoyada en la cerámica , i deixà inèdites monografies sobre La cerámica en la provincia de Castellón, Historia de los matemáticos del siglo XVII y en particular de DVicente Tosca, Introducción del arte románico en Cataluña y Valencia, Influencia del caciquismo en la administración española i altres…

Format a Chicago Anà becat a Mèxic 1950, on es relacionà amb Tamayo i exposà Aviat fou nomenat sotsdirector del museu de Denver Colorado, fins el 1954, que féu un viatge a Europa, i el 1956 s’establí a Galilea Mallorca Exposà a Barcelona, Madrid, Palma, Nova York, etc, i s’especialitzà en retrats de grans dimensions, en els quals se centra només en el cap del personatge, fet amb un ascètic realisme Victorio Macho, CJCela, Josep Pla, Menéndez Pidal, Azorín, Vicente Aleixandre, Miguel Delibes, Anna MMatute , etc També conreà el paisatge i la natura morta

El 1437 treballà a Barcelona a sou del pintor Pere Tortos De nou al Rosselló 1440, collaborà amb Arnau Pintor en el retaule de Sant Pere de Tuïr Entre altres encàrrecs féu, el 1454, el retaule de Sant Miquel i Sant Hipòlit, a Palau del Vidre Vallespir, obra que palesa la influència de Bernat Martorell, rebuda directament o a través del Mestre d’Empúries Hom li ha atribuït les taules de Sant Eloi i de Santa Marta de la catedral d’Elna, un Sant Andreu del museu de Basilea, etc En morir era administrador de la confraria de Sant Antoni

El seu estil, d’un gran eclecticisme, és influït per Van Eyck Sant Jeroni , 1442, Detroit Assimilà, així mateix, els corrents pictòrics del Mestre de Flémalle Tríptic de la Nativitat , 1452, Dahlem i de Van der Weyden Pietat, Musées Royaux des Beaux-Arts de Belgique, Brusselles, harmonitzant-los amb notable talent executiu i aportacions personals Es destaquen Sant Eloi 1449, Metropolitan Museum of Art, Nova York, antecedent dels Banquers 1514 de Metsys, i Dona jove Dahlem Se li atribueix, sense fonament, la taula Santa Isabel i el Baptista infant , conservada al Museu de…

Fou catedràtic d’història natural de l’institut de Girona des del 1891 Escriví diverses obres de ciències naturals, Las formaciones volcánicas de la provincia de Gerona , i d’altres Com a prehistoriador publicà Las Cuevas de Seriñá y otras estaciones prehistóricas del NE de Cataluña 1908, El cuaternario y las estaciones de época paleolítica de Cataluña 1919 i el llibre Monumentos megalíticos de la provincia de Gerona 1912 Collaborà a les investigacions d’Empúries de la primera època i féu una collecció d’objectes grecs emporitans, la qual, en morir ell, passà al Museu de…

Fou alumne, a Barcelona, de Josep Planella, que l’introduí a Llotja Pensionat a Madrid, rebé lliçons de Federico de Madrazo A la seva primera època, conreà les grans composicions de temes històrics i religiosos, on el color era apagat pel predomini dels negres Pel seu quadre Redempció de captius fou becat a Roma 1871-75 per la Diputació de Barcelona Passà a París, on conreà, a la manera de Fortuny, Meissonier i F Domingo, una pintura de gènere de gran brillantor Hi ha obres seves al Museu de Tortosa i al d’Art Modern de Barcelona

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon tipus cítara Es toca en posició horitzontal, aguantat per unes potes d’un metre d’alçada, amb macetes folrades de feltre Encordat amb cordes de metall, la seva extensió va del re-1 al mi5 Els models de concert disposen d’apagadors accionats amb un pedal Construït des del 1874 a Budapest per la firma Schunda, és un instrument de gran potència sonora, incorporat a l’orquestra per compositors del segle XX com ara Z Kodály, B Bartók i I Stravinsky Al Museu de la Música de Barcelona se’n conserva un exemplar de l’esmentat constructor

L’any 1902 s’installà a París Hi romangué tres anys, i després viatjà per Itàlia i retornà a Bilbao, on dirigí el nou museu d’Art Modern 1924-27 A conseqüència de la guerra civil s’exilià a França i a Mèxic Es dedicà preferentment a la pintura mural La seva producció evolucionà des d’un cloisonnisme proper al de Xavier Gosé fins a un realisme social de profunda arrel ètnica, emparentat estilísticament amb el fauvisme i el cubisme frescs del Banco de Bilbao de Madrid, 1921 Hombres del mar, al Museo de Arte Contemporáneo de Madrid, 1932, etc