Resultats de la cerca
Es mostren 6863 resultats
el Ser
Riu
Afluent del Fluvià per la dreta, que neix als vessants septentrionals de la serra de Finestres, dins el terme de Santa Pau (Garrotxa).
Travessa després el terme de Sant Ferriol on rep el riu Tort per la dreta i entra al Gironès pel de Sant Miquel de Campmajor, on rep per la dreta la riera de Capmajor dins el de Serinyà rep la riera de Rodeja per la dreta i desemboca al seu collector al límit amb el terme de Dosquers, aigua avall de Besalú
puig Safont
Volcà
Antic volcà (672 m alt.) del municipi de Santa Pau (Garrotxa), al NE del turó de Croscat, dins la regió volcànica d’Olot.
marquesat d’Aimeric
Història
Títol concedit el 1703 al general d’artilleria Bernat d’Aimeric-Cruïlles de Santa Pau i d’Oluja, baró de Rajadell (1632-1707).
El títol passà, per aliances matrimonials, dels Aimeric als Pignatelli, marquesos de San Vicente, i darrerament als Jordán de Urríes, marquesos d’Ayerbe
Associació Obrera de Concerts
Música
Entitat fundada per Pau Casals l’any 1926 amb la finalitat de difondre la música culta entre el públic de mitjans econòmics reduïts.
Les obres i els intèrprets eren de molta categoria El seu portaveu fou “Fruïcions” 1927-32 Tenia el local social a l’Ateneu Polytechnicum Es dissolgué durant la guerra civil de 1936-39
tractat del Trianon
Història
Pau signada al Gran Trianon, el 4 de juny de 1920, entre Hongria i els aliats al final de la Primera Guerra Mundial.
Hongria hagué d’acceptar reduccions en l’exèrcit i fou obligada a cedir Eslovàquia i Rutènia a Txecoslovàquia, Transsilvània i part del Banat a Romania, i Croàcia, Eslavònia i la resta del Banat a Iugoslàvia En conjunt, perdé uns tres milions d’habitants i dues terceres parts del seu territori
Georges Jacques Danton
Història
Política
Polític francès.
Procurador del consell del rei del 1785 al 1791 des del 1789 s’arrenglerà entre els revolucionaris membre de la guàrdia nacional, president del districte dels Cordeliers, membre del club del mateix nom 1790, membre del departament i de la comuna de París 1791 La seva actuació fou sovint contradictòria i fou acusat de vendre's a la cort d’altra banda, la seva manca de línia política era també determinada per la seva exuberant personalitat, feta alhora d’anhel de plaers i de bonhomia, de peresa per a l’acció i d’exaltació davant els moviments populars cosa que provocava el desfermament de la…
Tebaida
Geografia històrica
Antiga regió de l’Alt Egipte, amb capital a Tebes, que s’estenia de Siene fins a Hermòpolis.
Des del s III fou província romana i comprenia tot l’Alt Egipte A la seva zona desèrtica florí, des del s III, la vida anacorètica amb figures tan destacades com sant Pau l’Ermità, sant Antoni, sant Pacomi i la seva germana Maria Esdevingué tan famosa la vida dels monjos que poblaven la Tebaida, que aquest nom s’ha convertit, en el llenguatge cristià, en sinònim dels llocs destinats al recés i a la contemplació
Sant Joanipol
Església
Antiga església parroquial de la vila de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès), construïda al principi del segle XII a la vila vella, prop del pont de Ter.
Era dedicada als màrtirs romans Joan i Pau, i per això es digué sempre popularment de Sant Joanipol El terratrèmol del 1428 enderrocà la volta, que fou refeta tot seguit El 1728 fou ampliada amb altars barrocs Fou parroquial de la vila fins el 1851, que fou reemplaçada per la del monestir Sofrí una destrucció el 1936 li resta sencera la capçalera triabsidal i la portada, amb un timpà esculpit Es troba en curs de restauració
Execució a Barcelona del general Moragues i altres dirigents
El general Josep Moragues és executat sense honors militars, aplicant-se-li el càstig reservat als traïdors arrossegat viu pels carrers, decapitat i esquarterat La seva calavera fou penjada en una gàbia de ferro al portal de Mar de Barcelona, com a escarn públic de l'alta oficialitat austriacista El cap de Moragues no en fou retirat fins al cap de dotze anys, arran de la pau definitiva entre Felip V i Carles III a Viena el 1725
Limburg
Geografia històrica
Regió històrica la part occidental de la qual correspon a la província homònima del NE de Bèlgica, i la part oriental, a la província també homònima del S dels Països Baixos.
Dominada successivament pels romans i pels francs, a la partició de l’imperi Carolingi 843 fou atribuïda a Lluís el Germànic Des del s XI constituí un comtat, després ducat, que el 1288 s’incorporà al ducat de Brabant Per la pau de Westfàlia 1648, les Províncies Unides obtingueren la part oriental del Limburg, mentre que l’occidental romania en poder dels Àustria hispànics Durant el s XIX Bèlgica reclamà el Limburg neerlandès, al qual renuncià el 1939