Resultats de la cerca

La dedicació a la música contemporània ha marcat en gran part la seva trajectòria Fou deixeble de Lucette Descaves i Jacques Féurier al Conservatori de París i assistí als cursos d’estiu de Géza Anda a Zuric Després de ser premiat en un concurs a Lisboa 1968 i en el Concurs Internacional de Piano de Leeds 1969, el 1979 guanyà el Concurs Internacional Géza Anda de Zuric Ha actuat, com a solista, amb directors tan prestigiosos com G Solti, Ch von Dohnányi i P Boulez, i amb conjunts com Domaine Musical i Musique Vivante, amb els quals ha interpretat músics d’altres èpoques -com ara…

Estudià amb Theodor Leschetizky i Joseph Labor i debutà a Viena el 1913 En començar la Primera Guerra Mundial, fou enviat al front rus i perdé el braç dret Tanmateix, es negà a abandonar el piano Desenvolupà un mètode especial per a la mà esquerra i n’encoratjà la composició d’obres específiques M Ravel escriví per a ell el Concert per a la mà esquerra , i R Strauss, Parergon zur Symphonia domestica i Panathenëuzug F Schmitt li dedicà les Variacions per a piano i orquestra sobre un tema de Beethoven i B Britten les Diversions and Theme , opus 21 També P Hindemith i EW Korngold li escriviren…

El 1924 es traslladà a Nova York i dos anys més tard organitzà la seva pròpia orquestra, amb la qual tocà en diverses sales de ball Al llarg de la dècada següent, la formació gaudí de gran popularitat, especialment durant les llargues estades al Savoy Ballroom Gran part de l’atractiu era la força rítmica que Webb imprimia des de la bateria Cal destacar la interpretació de les peces compostes i arranjades per Edgar Sampson, per exemple Blue Lou i Let’s Get Together L’any 1934, l’orquestra incorporà la llavors debutant Ella Fitzgerald Webb, que des de la infantesa patia…

Impressor d’ofici, el 1887 es traslladà a Madrid, on dirigí La Nación  i contribuí a la fundació del Centre Català Després de viatjar per Europa i per Amèrica, el 1905 s’establí a Barcelona, on es llicencià en filosofia i lletres, fundà la revista Juventud Ilustrada  i fou redactor en cap de Las Noticias Publicà, moltes vegades signant Alfred o Alfredo Pallardó Bestard de la Torre , obres teatrals en llengua castellana entre les quals els drames Atrás el extranjero , 1879, segona part d’ El sitio de Gerona , de Josep O Molgosa, i Los misterios de Barcelona , 1915, i en llengua catalana entre…

Signà amb el pseudònim de Felip Palma De formació autodidàctica i seguint els passos de Caterina Albert, començà a escriure petits quadres en prosa que publicava a Joventut , i que recollí posteriorment a Asprors de la vida 1904 Collaborà a la revista Feminal i es relacionà amb els nuclis d’intellectuals modernistes, particularment amb Jaume Massó i Torrents i Modest Urgell, amb qui compartia l’afició a la pintura La seva obra narrativa, caracteritzada per una important força dramàtica, s’acosta als models de la prosa modernista El 1907 publicà la novella La caiguda , i pòstumament La…

Aprengué l’ofici amb el seu pare El 1955 anà a París i treballà a les cases Balenciaga  1955-61 i Courrèges 1962 Fundà la seva casa el 1963 El 1965 creà una marca pròpia i el 1968 obrí el seu taller, dedicat a l’alta costura i al prêt-à-porter Amb els anys l’empresa s’anà expandint i s’internacionalitzà i incorporà noves línies masculina, accessoris, perfums, complements, etc L’any 2004 començà a dissenyar vestits per al grup català Pronovias Després d’una breu etapa de collaboració amb Giambattista Valli 2000-04, el 2005 es retirà Les seves creacions aconseguiren un gran èxit per la seva…

D’origen basc per part de pare, el fet d’haver estudiat a la Universitat de Coïmbra l’orientà, una vegada ja jesuïta, cap al Brasil, on visqué des de l’any 1553 Arribà a dominar la llengua tupí, de la qual publicà la primera gramàtica Coïmbra, 1595 i un vocabulari Promogué la fixació del nucli de poblament que s’havia de convertir en la ciutat de São Paulo 1554 i assistí a la fundació de Rio de Janeiro 1565 En ocupar el càrrec de provincial dels jesuïtes estengué llur àrea d’acció 1577-87 Deixà escrites diverses peces teatrals escolars en tupí, llatí i portuguès com l' Auto de…

Feu estudis eclesiàstics, que abandonà, al seminari de Vic Treballà de corrector d’impremta Fou membre del Círcol Literari de Vic, collaborà a La Veu del Montserrat i formà part del consell de redacció de La Veu de Catalunya El 1903 dirigí La Barretina Impulsà el teatre catòlic amb el conreu de gèneres com els pastorets Los pastorets nous , 1895 i el teatre hagiogràfic Les glòries de sant Eudald , 1900, i amb un gran nombre de drames històrics entre els quals cal citar D Miquel de Clariana , 1885 Misèries humanes , 1886 Víctima del maçonisme , 1888 Fruits anàrquics , 1892 La gent de…

Després d’haver estudiat a Reus i a Vic, amplià estudis a Barcelona amb el pianista Nogués Residí a Mataró, on exercí de professor de dibuix al Collegi Valldemia Fou mestre de la família del primer comte de Güell Intervingué en la fundació de l’Orfeó Català i de l’Associació Musical de Barcelona Escriví quatre breus òperes escolars, l’òpera Julio César i el drama líric Garraf Compongué l’oratori Santa Isabel de Hungría , per a quatre cors, orquestra i orgue, una missa de rèquiem per a veus i orquestra, Epitalami , per a orquestra i orgues, obres de música de cambra i peces per a…

Exercí com a metge, però també es dedicà a la illustració tipogràfica en publicacions com Mediterrània  i Vida Així mateix, és autor de diversos exlibris Dirigí la revista catalanista de Berga Lo Pi de les Tres Branques  1898 Quant al teatre, l’interès pel món clàssic el portà a fundar el Quadre Dramàtic del Teatre Grec, on estrenà les seves traduccions d’Aristòfanes, Èsquil, Eurípides i Sòfocles També fou traductor d’autors francesos Eugène Brieux i Paul-Ernest Hervieu Escriví algunes comèdies de to popular amb ingredients propis del costumisme burgès, sempre en collaboració amb el seu…