Resultats de la cerca
Es mostren 64169 resultats
Delegació del govern de la Generalitat de Catalunya
Dret
Oficina del govern de la Generalitat a través de la qual s’impulsa la projecció exterior de Catalunya.
A través de les delegacions a l’exterior, la Generalitat promou accions que derivin directament de les seves competències tot respectant la competència de l’estat en matèria de relacions exteriors La creació i la regulació de les delegacions del govern de la Generalitat a l’exterior es troba prevista a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006 S'han constituït delegacions del govern de la Generalitat a Alemanya, l’Argentina, els Estats Units d’Amèrica, França i la Gran Bretanya
Èguet

Municipi
Municipi de l’Alta Cerdanya, al vessant S del roc de la Calm, al massís del Carlit.
Forma la vall mitjana de la riera d’Èguet , que neix al roc de la Calm i aflueix al Segre a través del riu d’Estaüja Els recursos econòmics es limiten a una agricultura poc desenvolupada cereals i regadius vora el riu i a la ramaderia bestiar boví El poble 1 612 m alt, que agrupa tota la població del municipi fora del nucli hi ha només el mas de Sant Esteve, és enlairat, a l’esquerra de la riera d’Èguet, vora un extens caos granític és dominat per una antiga torre de defensa que agrupa les cases més antigues, separades d’un agrupament més modern L’església parroquial conserva una imatge de la…
lluís
Numismàtica i sigil·lografia
Nom de diverses monedes franceses, d’argent i d’or, encunyades a partir del s XVII.
El lluís d’argent valia 60 sous, però hom parla també de lluïsos de 30, de 15 i de 5 sous Fou encunyat des del 1641 fins a la Revolució Francesa, que fou substituït per la peça de 5 francs Des de l’origen, els lluïsos circularen per Catalunya amb un valor de 10 rals catalans El lluís d’or fou encunyat pels reis de la casa de Borbó des de Lluís XIII fins a Lluís XVI, per substituir la moneda de dos escuts Era d’or de 22 quirats en totes les 23 emissions fetes d’aquesta moneda, des de la primera, l’any 1640, fins a la darrera del lluís constitucional , del 1791 El pes oscillà entre els 6,10 i…
calendar
Història
Llibre on s’inventariaven, ordenats per matèries i cronològicament, els documents pertanyents a una casa, una família o una corporació.
Utilitzats des del s XVIII, ho foren especialment del XVI al XVIII Eren anomenats també calendaris d’actes o canelar
contenidor d’agrupatge
Tecnologia
Contenidor que s’omple amb mercaderies d’agrupatge que s’han de trametre a una mateixa destinació.
Rīgestān
Regió
Regió desèrtica del S de l’Afganistan, que s’estén per les províncies de Helmand i Qandahār.
És un desert de sorra limitat a l’W pel riu Helmand, que el separa del Dasht-e Mārgou, i al N per l’Arghandāb
Rías Baixas
Zona costanera de Galícia que s’estén des del S de Fisterra fins al cap de Silleiro.
Comprèn les cinc ries més grans de Galícia Corcubión, Muros e Noia, Arousa, Pontevedra i Vigo Constituïda per materials paleozoics, presenta un litoral molt fragmentat El clima és oceànic i presenta una vegetació de caducifòlies i pinars Al llarg de les ries hi ha situats importants nuclis urbans, on han estat establertes indústries derivades de la pesca i drassanes
vanaglòria
Glòria més aparent que real o que hom s’atribueix per mèrits que no s’ho valen.
Joan Jofré
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor occità establert a València des de la fi del s XV, on s’aveïnà el 1506.
Actuà del 1502 al 1530 prop de la meitat de la seva nombrosa producció fou de caràcter religiós i d’autors locals se'n destaquen La vida de Santa Magdalena en cobles 1505, de Jaume Gassull, i la Vida de Santa Caterina de Sena 1571, ricament illustrats, així com el Blanquerna 1521, de Ramon Llull, primera edició de l’obra Per a la generalitat de València edità els Furs de Montsó del 1501, i per a la Universitat, acabada de fundar, la gramàtica de Nebrija 1518 i els comentaris de Joan de Salaia al tercer volum de les Sentències 1530, la seva darrera impressió coneguda L’any següent el seu…
Joaquim Eiximeno i Espinosa
Pintura
Pintor, fill de Joaquim Eiximeno (València? s XVII — València s XVIII), gendre i deixeble de J.J. Espinosa.
Fou, com el seu pare —les obres del qual hom confon sovint amb les seves—, pintor de natures mortes i, sobretot, de flors Ambdós tenen obres al convent del Pilar de València D’un d’ells és la Mare de Déu dels Desemparats de la catedral d’Eivissa