Resultats de la cerca

S’inicià a catorze anys en guanyar la cursa Jean Bouin, i Gregorio Rojo l’animà perquè s’hi dediqués a les files del FC Barcelona Practicant de proves de cros i fons, finalment s’especialitzà en els 400 m tanques, sobretot quan passà a formar part de la primera promoció d’esportistes de la residència Blume, on tingué Julio Bravo Ducal com a entrenador Aconseguí dos títols de campió de Catalunya de 400 m tanques 1962, 1964 i competí en diversos torneigs internacionals Establí dos rècords de Catalunya en aquesta prova, el segon dels quals també fou plusmarca estatal 53,5 s el 1964

Formà part de l’equip del Reial Moto Club de Catalunya RMCC format pels germans Rivière, amb el qual disputà diverses edicions de la Prova d’Hivern del RMCC els anys cinquanta Fou quart en la prova de les Quatre Capitals Catalanes en categoria experts 1954 Participà en el Trofeu José María Valón del RMCC 1954 pilotant una Montesa i fou segon en la categoria experts 1955 Guanyà una medalla de bronze en el VI Trofeu Nacional Motociclista Copa Jaime Hugas del 1956 Fou campió d’Espanya de resistència amb una Ducati en les 24 Hores Motociclistes Internacionals, disputades a Montjuïc…

Inicià els estudis de piano a sis anys a Los Angeles i posteriorment els amplià amb Rosina Lhévinne a la universitat de la mateixa ciutat i a la Juilliard School de Nova York El 1966 obtingué el segon premi al Concurs de Piano Cajkovskij de Moscou El mateix any debutà a Tanglewood, EUA, al costat de l’Orquestra Simfònica de Boston, i l’any següent ho feu a Londres amb la New Philharmonic Orchestra S’ha especialitzat en música romàntica, tot i que amb algunes incursions en el repertori pianístic del primer terç del segle XX, i ha realitzat una rellevant tasca concertística internacional

S’inicià com a porter el 1932 en el tercer equip del Luna i després passà a l’Skating Club Catalunya, mentre compaginava l’hoquei amb el futbol Posteriorment, jugà a l’equip Piscines i Esports, passada la Guerra Civil s’incorporà a la Unió, a continuació al Pàtria, del qual fou president, i també arribà a jugar al segon equip del FC Barcelona Entre el 1941 i el 1948 compaginà la tasca de jugador amb la d’àrbitre Després passà als despatxos i durant els anys cinquanta presidí el comitè d’àrbitres de la Federació Catalana de Patinatge, de la qual fou vicepresident en la dècada de…

S’inicià al Patí Reus i, quan era infantil, passà al Reus Deportiu, amb el qual debutà a la divisió d’honor Davanter, en la seva primera etapa al Reus Deportiu guanyà una Copa del Rei 1983, una Recopa d’Europa 1984 i una Supercopa d’Espanya 1984 Marxà al Club Patí Vilafranca 1985-86, però tornà al Reus Deportiu 1986-88, que havia baixat a primera divisió, i assolí l’ascens a divisió d’honor Acabà la seva carrera el 1989 al Club Patí Vila-seca Després de retirar-se, entrenà una temporada el segon equip del Reus Deportiu a primera divisió catalana

Començà a jugar al Club Billar Barcelona el 1983, amb el qual competí en l’especialitat a tres bandes En el seu palmarès individual, destaquen dos Campionats de Catalunya 1992, 1994 i un d’Espanya 1997, i cinc subcampionats catalans i un d’estatal 1994 Per equips, guanyà dues Lligues estatals 1989, 1990 amb el CBB i dos Campionats d’Espanya 2000, 2001 amb la selecció catalana Pel que fa a l’àmbit internacional, es proclamà subcampió del món per equips 1998 i assolí el segon lloc al I Torneig Iberoamericà 2000 També jugà als escacs i competí en l’àmbit català amb l’Escacs Comtal…

Membre del Club Natació Barceloneta, fou dues vegades campió de Catalunya de 1500 m lliure 1942, 1943 i assolí quatre victòries a la Travessia del Port de Barcelona 1933, 1936, 1939, 1943 En aquesta última i en les del 1941 i del 1942, en què arribà segon, fou considerat també campió de Catalunya de gran fons Fou campió d’Espanya de 1500 m lliure 1942 i de relleus 4 × 200 m lliure 1934 amb la selecció catalana En waterpolo, fou campió d’Espanya de segona categoria 1943 i subcampió de primera 1944 Fou distingit per la federació catalana amb la medalla al mèrit esportiu 1942

Cinturó negre segon dan S’inicià a vint-i-tres anys d’amagat per les prohibicions existents en l’època, seguint la tradició familiar iniciada pel seu pare, Vicente del Olmo Sánchez Fou pionera del karate femení a l’Estat espanyol i la primera dona que aconseguí el cinturó negre Guanyà una medalla de bronze als Campionats d’Europa per equips També es proclamà campiona d’Europa en categoria individual Compaginà la competició amb la seva feina com a professora d’aquest esport al Gimnàs Guinardó de Barcelona, propietat del seu pare Exercí de delegada de karate femení de la Federació…

Estudià teologia a Lleida Monjo de Poblet, fou elegit abat el 1636 Al final del primer abadiat 1640 Felip IV es cartejà amb ell car pretenia d’anar a viure a Poblet durant la cort que havia de celebrar-se a Montblanc, però que no arribà a convocar-se El 1644 fou elegit per a un segon quadrienni El seu govern coincidí amb la guerra dels Segadors i fou una època dura de privacions per al monestir Ell mateix fou assaltat i robat per soldats francesos quan el 1645 es dirigia a Barcelona El 1646 fou nomenat vicari general de tots els monestirs cistercencs, masculins i femenins, del…

A mitjan s XV residia a Barcelona El 1449 fou elegit administrador del pes de la farina i de les places del Blat i del Vi Elegit el 1461 conseller segon de la ciutat, en un clima de preguerra civil, l’any 1462, acusat de reialista i de conspirar a favor de Joan II i de Joana Enríquez, fou desposseït de la gramalla, i dut a la presó comuna amb altres acusats de conspiració No foren respectats els privilegis inherents al seu càrrec i, llegit el llarg procés a la diputació i al Consell de Cent, fou condemnat a mort i ofegat a l’interior de la presó