Resultats de la cerca

En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon de percussió directa Si bé antigament les membranes es tensaven mitjançant cordes en ziga-zaga, més modernament s’han incorporat noves tècniques i nous materials de construcció El redoblant és una de les variants de la nombrosa família dels tambors, amb el cos lleugerament més alt que el de la caixa i sense bordons, tot i que en algunes àrees de la Península Ibèrica se’n poden trobar amb lleugeres diferències Es percudeix amb dues baquetes i el nom fa referència a la seva funció principal en l’acompanyament rítmic de músiques…

Moltes formes de dansa del Renaixement i el primer Barroc desenvoluparen aquesta funció contrastant amb la basse danse , com ara el saltarello , la rota , el tourdion , la gallarda , etc Usualment es caracteritzaven per la vigorositat de la coreografia, incloent-hi salts i cops de peu a terra L’exemple més antic de nachtanz es troba en un manuscrit italià del segle XIV La nachtanz consistia habitualment en un arranjament polifònic al voltant del tenor de la dansa precedent, tocat el doble de ràpid En algunes de les parelles de danses dels segles XVI i XVII la relació entre totes…

També és conegut amb el nom de fagot oboè Com en l’orquestra, és de la mateixa família que l’oboè i el contrafagot Rar en la tessitura de 4', en la de 8’ es troba generalment en un teclat manual En la tessitura de 16’ pot estar emplaçat en un teclat expressiu o bé, més sovint, en el de pedal El seu ressonador ha experimentat diverses formes, a voltes força capricioses, des de la seva aparició al final del segle XVI, la qual cosa ha influït en el timbre resultant, de caràcter solista Menys exuberant que la bombarda o la trompeta, el fagot és un dels timbres més reeixits de l’orgue

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon de la família de les cítares Considerada la més important de les cítares xineses, consta d’una caixa rectangular amb la tapa harmònica de forma lleugerament convexa El model tradicional té setze cordes de fils de seda actualment de metall, les quals s’afinen per mitjà d’uns petits ponts mòbils individuals Es toca pinçant les cordes amb les ungles d’una mà mentre els dits de l’altra, variant la pressió sobre les cordes, produeixen certs tipus d’ornaments vibrato i d’altres L’evolució i la modernització d’aquest instrument han millorat notablement…

Començà al Club Hoquei Arenys de Mar, passà al Centre d’Esports Arenys de Munt, amb el qual debutà en la màxima categoria i fou subcampiona d’Europa 2007 Anà al Cerdanyola Club Hoquei 2008-11, amb el qual el 2010 guanyà la Lliga i la Copa de la Reina, el 2011 fitxà pel Girona Club Hoquei, amb què tornà a ser subcampiona d’Europa 2012 i el 2013 fitxa pel CS Noisy-le-Grand francès Fou internacional tant amb Espanya com amb Catalunya Amb la selecció espanyola guanyà un Campionat del Món 2008 i tres d’Europa 2009, 2011, 2013, i amb la catalana, dues Blanes Golden Cup 2007, 2009 i un…

Fou directiu i àrbitre de natació i waterpolo i estigué vinculat al Club Natació Atlètic, del qual fou cofundador 1913 i primer secretari 1913-19 També fou cofundador de la Federació Espanyola de Natació 1920-23, i ocupà el càrrec de secretari de la federació i d’un collegi d’àrbitres d’àmbit indefinit en deien d’Espanya, però era inexistent fora de Catalunya Contribuí en gran manera a l’expansió de la natació i el waterpolo i, el 1915, inspirà, acomboià i certificà la Travessia del Port de Barcelona, que, de forma experimental, feren Enric Gil i Santiago Maria Arnau També li…

Jugà de central i es formà al planter del Futbol Club Barcelona Fou campió d’Espanya amateur 1979 i després de passar pel Barcelona Atlètic fou traspassat al Saragossa 1982-84 El FC Barcelona el recuperà la temporada 1984-85, però no disputà cap partit Fou cedit a l’Hèrcules 1985-86 i retornà al Barça, amb el qual restà fins la temporada 1988-89 Jugà 72 partits amb l’equip blaugrana i marcà 4 gols Guanyà una Lliga 1985, una Copa del Rei 1988, una Copa de la Lliga 1986 i una Recopa d’Europa 1989 Finalment jugà tres temporades amb el Logronyès Formà part sis vegades de la selecció…

En categories inferiors guanyà diverses medalles en Campionats d’Espanya i de Catalunya El 1984 entrà a formar part de la selecció espanyola i, entre el 1984 i el 1992, pujà al podi deu vegades en competicions internacionals, amb dues medalles d’or 1991, 1992 i una de plata 1987 en els Campionats d’Europa També fou quart classificat en el Mundial del 1991 Entrenà clubs catalans, com el Cerdanyola Club d’Hoquei i el Reus Deportiu, i també la selecció holandesa i l’espanyola, amb la qual aconseguí diversos podis en europeus i mundials Fou president de l’Associació d’Entrenadors de…

Migcampista, es formà a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona Després de passar pel Barcelona Atlètic, jugà al primer equip la temporada 1995-96 Disputà 28 partits i marcà 4 gols Després, jugà amb l’Oviedo 1996-97, l’Albacete 1997-98, l’Extremadura 1998-99 i el Reial Club Deportiu Espanyol 1999-2005, amb el qual disputà 120 partits de Lliga, marcà 16 gols i guanyà la Copa del Rei 2000 Posteriorment, jugà amb l’Almeria 2005-07 i el Centre d’Esports l’Hospitalet 2007-11, del qual esdevingué capità Participà en els Jocs Olímpics de Sydney 2000, on obtingué la medalla de…

S’entrenà al Club Natació Sant Andreu amb José A del Castell i al CAR de Sant Cugat, com la seva germana Erika Guanyà l’or en 4 × 100 m estils 2006 i el bronze en 100 m papallona 2008 en els Campionats d’Europa júnior En categoria absoluta, aconseguí l’or en els Jocs Mediterranis 2009 amb el relleu 4 × 100 estils, i establí el rècord d’Espanya de 200 m lliure Disputà els Jocs Olímpics de Pequín 2008 i els Campionats del Món 2009 i d’Europa 2008 El 2010 una lesió el mantingué fora de competició durant dos anys Retornà el 2012 amb una medalla de plata en 100 m papallona en la Copa…