Resultats de la cerca

De família jueva, canvià de cognom durant la Segona Guerra Mundial, en la qual participà a la resistència Després d’estudiar arts decoratives, esdevingué alumne de Charles Dullin i d’Étienne Decroux Del 1946 al 1949 formà part de la companyia Renaud-Barrault, i tot seguit s’especialitzà en el mim Creà el personatge de Bip, el qual barrejava una sensibilitat romàntica amb situacions tràgiques Produí espectacles de one-man-show i mimodrames Es féu cèlebre amb una sèrie d’espectacles com Le manteau 1951, Pantomimes 1954, Le petit cirque 1958, Paris qui rit, Paris qui pleure 1959,…

Fill de Lope Ferrenc de Luna, senyor de Luna Canonge de Saragossa i abat de Montaragó 1306, el 1314 fou elegit bisbe de Saragossa Amb el consentiment de Jaume II obtingué del papa d’Avinyó l’erecció de Saragossa en arquebisbat, d’on fou el primer arquebisbe 1318-45, i desmembrà, així, l’antiga província Tarraconense Convocà tres concilis provincials i dos sínodes i defensà els seus clergues contra l’avidesa fiscal de la cúria avinyonesa Canceller reial, fou marmessor de Jaume II i coronà Alfons III —de qui fou ambaixador a la cort d’Avinyó— i Pere III, el qual, d’infant, ell…

Fou deixebla d’Amado Alonso i s’especialitzà en literatura espanyola medieval i renaixentista Exiliada de l’Argentina, en temps del peronisme, emigrà als Estats Units, on es casà amb el lingüista Yakov Malkiel i ensenyà a diverses universitats Destaquen les seves obres Juan de Mena, poeta del prerrenacimiento español 1950, La idea de la fama en la Antigüedad y en la Edad Media Castellana 1952, La visión del trasmundo en las literaturas hispànicas 1956, Two Spanish Masterpieces the “Book of Good Love” and “The Celestina” 1961, La originalidad artística de “La Celestina” 1962,…

Entre els seus treballs d’astronomia destaca una teoria sobre l’origen del sistema solar , basada en la teoria de Kant cosmogonia i coneguda com a hipòtesi de Kant-Laplace També investigà la trajectòria dels planetes i l’estabilitat del sistema solar Reuní en un tractat titulat Mécanique céleste 1798-1825 tots els treballs de Newton, Halley, Clairaut, D’Alembert i Euler sobre les conseqüències del principi de gravitació universal En el camp de les matemàtiques publicà, el 1812, un important tractat sobre el càlcul de probabilitats, Théorie analytique des probabilités En…

Obert a l’experimentació, rebé les influències de Proust, Joyce, Gide i la psicoanàlisi, entre altres Atacà els totalitarismes i la societat capitalista Publicà els cicles Romanen om Olof ‘La novella d’Olof’, 1934-37 —reprès en Romantisk berättelse ‘Narració romàntica’, 1953 i Tidens gang ‘El pas del temps’, 1955, amb trets autobiogràfics, i Krilon 1941-48 Cal citar també Soldatens aterkomst ‘El retorn del soldat’, 1940, Drömmar om rosor och eld ‘Somnis de roses i foc’, 1949 i Hans nades tid ‘El temps de sa senyoria’, 1960, entre altres novelles i nombroses narracions És membre…

Fill d’un sastre, és el representant més notable de la literatura burgesa alemanya del s XVI Poeta líric i dramàtic, fou partidari de Luter, en honor del qual compongué Die wittembergische Nachtigall ‘El rossinyol de Wittemberg’, 1523 Conegut també com a narrador i autor teatral, les seves obres arrelen en el món petitburgès de la seva ciutat El tema del carnestoltes apareix tot sovint en les seves comèdies, com Das Hofgesind der Venus ‘La cort de Venus’, 1517, Der schwangere Bauer ‘El pagès prenyat’, 1544 i Der fahrende Schüler im Paradies ‘El goliard en el paradís’, 1550…

Conreà la narrativa, el teatre i, sobretot, la poesia satírica, pertangué al dadaisme berlinès i al cercle expressionista Der Sturm El 1920 creà el seu propi cabaret literari a Berlín La seva crítica ferotge de la societat contemporània i la seva oposició al feixisme es manifesten en les seves novelles París in Brand ‘París en flames’, 1927 i Müller Chronik einer deutschen Sippe ‘Müller Crònica d’una estirp alemanya’, 1935 Perseguit pel règim nazi emigrà als EUA De les seves diverses obres poètiques cal destacar Gedichte, Lieder und Chansons ‘Poesies, cançons i cobles’, 1929,…

El 1914 fundà la societat Foment del Civisme i el seu setmanari “La Vanguardia Balear”, des d’on popularitzà el pseudònim de Manitas Presidí el Foment en diverses ocasions 1914-17, 1926, 1930, 1932-34, i a partir del 1931 convertí el setmanari en un exclusiu òrgan personal Polemista brillant, el moviment “cívic” que volgué impulsar es ressentí de l’ambigüitat entre uns afanys regeneracionistes i culturalistes, una crítica dels vicis de les democràcies parlamentàries i unes poc concretes finalitats polítiques És autor de La reforma constitucional Lo que se intenta y lo que…

Estudià enginyeria industrial a la Universitat Politècnica de Catalunya Entre els anys 1974 i 2000 fou gerent de la corporació Roca Radiadors , de la qual protagonitzà l’expansió President del Cercle d’Economia 1999-2002 i vicepresident de la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona 2003-14 De l’octubre del 2004 al setembre del 2016 presidí Gas Natural Fou també vicepresident tercer de Criteria Caixa Holding i conseller de CaixaBank, i fins l'octubre del 2014 vicepresident del patronat de la Fundació "La Caixa" Fou president d'honor del consell d'administració de Gas Natural SDG…

Estudià art dramàtic a les universitats de Bristol i Birmingham El 1995 revolucionà la dramatúrgia contemporània anglesa amb l’estrena de la seva primera peça teatral, Blasted , al Royal Court de Londres, que provocà un gran escàndol i que s’escenificà arreu d’Europa Phaedra's love s’estrenà al Gate Theatre de Londres 1996, Cleansed al Royal Court Downstairs 1998 i Crave al Chelsea Centre Theatre 1998, de la qual XAlbertí presentà una versió al Sitges Teatre Internacional 2000 El seu primer guió cinematogràfic, Skin , fou produït pel Channel Four/British Screen Se suïcidà enmig d…