Resultats de la cerca
Es mostren 22401 resultats
vaccí
Patologia humana
Malaltia general, observada sobretot en les vaques (d’ací el seu nom), però també en els equins i en l’home, que es caracteritza per l’erupció de pústules d’aspecte variable i per altres símptomes generals més o menys intensos.
tribunal
Dret
Dret administratiu
Dret militar
Dret processal
Conjunt de funcionaris que constitueixen l’òrgan estatal encarregat de vetllar per la garantia de l’ordre jurídic, en nom del poble o del cap de l’estat que el representa i d’acord amb un sistema normatiu de legalitat.
En l’ordenament vigent a l’Estat espanyol, comprèn, genèricament, jutjats unipersonals i audiències tribunals collegiats l’integren tots els funcionaris, ja siguin titulars judicials lletrats, o persones alienes a la carrera llecs En l’ordre civil, poden ésser tribunals de primera instància i de segona instància o d' apellació pel que fa a la jurisdicció, n'hi ha d’ordinaris i d’especials Els tribunals ordinaris comprenen el jutjat de pau , integrat per un jutge, amb jurisdicció sobre el municipi on no hi ha jutjat de primera instància Aquests tribunals entenen de les qüestions civils de…
ferrocarril transandí
Transports
Nom donat als ferrocarrils que, travessant els Andes i formant una xarxa amb quatre línies principals, uneixen Buenos Aires (Argentina) amb Valparaíso (Xile), La Paz (Bolívia) amb Buenos Aires (Argentina), Salta (Argentina) amb Antofagasta (Xile) i Zapala (Argentina) amb Lebu (Xile).
La primera d’aquestes línies fèrries, la que comunica Buenos Aires amb Valparaíso, de 1 423 km de longitud, entrà en servei l’any 1910
margall
Botànica
Nom que, durant els s. XVII i XVIII, al País Valencià, hom donava als parlars no urbans i, sobretot, a les modalitats del català del Principat, que, des del punt de mira local, hom considerava de fonètica malsonant i rústica.
macabeu | macabea
Bíblia
Nom amb què hom designa cadascun dels descendents del sacerdot Mataties, de la família asmonea, els quals tingueren un paper decisiu en la revolta contra l’intent dels reis selèucides d’hel·lenitzar la religió jueva (166-160 aC) llibres dels Macabeus.
música religiosa
música religiosa Foli del Sacramentari de Santa Maria de Vilabertran (s XII)
© Fototeca.cat
Música
Nom donat al cant litúrgic vinculat als diferents cultes, a la música sagrada a una veu, a diferents veus i a la instrumental que empra o no els texts litúrgics, com també a les composicions d’inspiració religiosa destinades als concerts.
Les principals formes de la música religiosa occidental, vinculada al cristianisme, han estat en el camp monòdic les diferents formes del cant litúrgic el cant gregorià, el cant ambrosià, la música visigòtica, etc, el drama litúrgic, les cançons religioses dels trobadors i trouvères , el lauda italià i el conductus en el camp polifònic sobresurten l'organum, el motet, l'anthem, el madrigal religiós, el coral, els ricercari destinats a l’orgue, la toccata, el preludi d’orgue i el coral instrumental Altres formes són el responsori, els salms polifònics i la missa, amb les parts variables i…
planta
Matemàtiques
Nom que hom dóna a la projecció horitzontal de qualsevol objecte o projecte i que, en abatre’s els plans coordenats del díedre, passa a ocupar la part inferior de la línia de terra (en el cas del primer quadrant).
màquina sorrejadora
Tecnologia
Nom genèric de les màquines que serveixen per a llançar un raig orientable d’aire comprimit que arrossega sorra de tal manera que és projectat contra una superfície, contra una peça, sobre la qual la sorra ha d’efectuar una abrasió.
Les sorrejadores són emprades per a polir superfícies metàlliques atacades per la corrosió, per a netejar façanes, per a fer esgrafiats per aerografia, etc
el Maestrat Nou
Història
Nom donat a la zona de l’Horta de València que era posseïda per l’orde de Montesa, per oposició al Maestrat Vell (o, simplement, el Maestrat), que comprenia els termes de Burjassot, Godella, Rocafort, Massarrojos, Benifaraig, Carpesa i Borbotó.
edat de la pedra
Prehistòria
Nom donat a les primeres fases de la prehistòria, anteriors a l’ús dels metalls, segons una divisió tripartida de la prehistòria, establerta vers el 1820 per l’arqueòleg danès C.J. Thomsen (edat de la pedra, del bronze i del ferro).
El terme, molt emprat durant el segle XIX, ha decaigut, car l’edat de la pedra no correspon a un mode únic de vida Ha estat substituït generalment pels termes de Paleolític edat de la pedra tallada, d’economia de caçadors i recollectors, i Neolític edat de la pedra polida amb economia agropecuària, amb un període entremig, el Mesolític o Epipaleolític