Resultats de la cerca

Llicenciat en medicina a la Universitat de Lieja 1928, fou un dels pioners en la utilització d’el microscopi electrònic i les tècniques de centrifugació en l’estudi de l’estructura cellular Isolà i analitzà químicament per primera vegada 1933 un virus d’ARN i determinà en detall les característiques i les funcions dels orgànuls cellulars ribosomes, lisosomes i mitocondris principalment Fou director de l’Institut Jules Bordet 1948-72 i professor i cap del departament de citologia de la Universitat Lliure de Brusselles 1948-69, on fundà un laboratori d’investigació sobre el càncer…

Sota la protecció de Madame de Pompadour inicià la carrera diplomàtica el 1753 fou ambaixador al Vaticà i a Viena 1757 El 1758, durant la guerra dels Set Anys, fou nomenat secretari d’afers estrangers, i dirigí, de fet, la política francesa fins el 1770 des de diversos càrrecs secretari de guerra i de marina Afavorí l’aliança amb Àustria, conclogué el Pacte de Família del 1761 amb els Borbó d’Espanya, refeu l’exèrcit i l’armada després de la pau de París, incrementà el comerç amb les Índies Occidentals, assegurà la possessió de Còrsega 1768, incorporà la Lorena 1766 i feu…

Membre del Sinn Féin , participà en la revolta de Pasqua 1916, però posteriorment adoptà posicions més moderades, i donà suport al tractat angloirlandès del 1921 Del 1922 al 1932 fou el primer president executiu de l’Estat Lliure d’Irlanda Les càrregues fiscals que establí per al redreçament econòmic i la repressió contra els republicans el feren impopular, però conservà el control parlamentari fins que el Fianna Fáil  escissió del Sinn Féin guanyà les eleccions L’any següent, des de l’oposició, creà un nou partit que esdevingué el gran rival de Fianna Fáil, el Fine Gael , del qual dimití com…

Cosenyor de Castellvell Arbert II de Castellvell amb el seu germà Guillem IV de Castellvell Fou el magnat de més confiança d’Alfons I de Catalunya-Aragó, a qui féu costat des de l’inici del seu regnat Entre els anys 1163-73 senyorejà i organitzà, fent establiments i donant cartes de població, els llocs de Falset, Porrera, Ulldemolins, Poboleda, Morera, Cabassers, Vilanova de Prades i d’altres El 1168 féu de jutge en les dissensions entre Guillem de Tarragona i l’arquebisbe Hug de Cervelló, i el 1173 intervingué en la cessió que l’arquebisbe féu al rei Alfons dels seus drets…

Hereu de la casa pairal Casanova, del Moianès, s’interessà pels problemes agrícoles, i fou un dels fundadors de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre 1851 Fou comissari regi d’agricultura a la província de Barcelona, membre de la Junta de Comerç, de l’Acadèmia de Ciències i Arts i president de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País 1865 Publicà Cartilla de agricultura 1862 i diverses memòries Cultivo de la morera 1840, Necesidad de plantear las escuelas de agricultura profesional 1855, Posibilidad de establecer prados artificiales de secano en España 1857 El seu…

Continuà el negoci del seu pare, Josep Domènech i Taberner, en el qual figurava l’edició del diari “Las Provincias” de València En els seus tallers tipogràfics foren impreses la majoria de les obres fonamentals de la cultura valenciana de la segona meitat del s XIX i de començament del XX Serrano i Morales, baró d’Alcahalí, Societat Valenciana de Bibliòfils, etc, a més de la collecció de sainets d’Eduard Escalante En l’orientació de “Las Provincias” mantingué l’autoritat de Teodor Llorente i Olivares, i després 1911, la de Teodor Llorente i Falcó, amb una tendència conservadora i…

El primer llibre, Cai heihan zhung ‘En l’obscuritat’ fou un escàndol al final dels anys vint pel seu caràcter feminista que s’enfrontava a la hipocresia feudal xinesa Tot i que els seus xocs amb el partit començaren el 1942, encara obtingué el 1951 el premi Stalin de literatura amb la novella Taiyang zhao cai Sanggan hoshang ‘El sol brilla sobre el riu Sanggan’, 1950 Tres anys més tard, tot el seu grup amb Ai Qing i Feng Xuefeng fou acusat de seguir una línia antipartit i les seves obres, prop de cent quaranta novelles, contes i assaigs, foren prohibides fins al final de la…

Fill i hereu de Guillem de Montcada i de Cardona Lloctinent i capità general de Mallorca 1576-78 i virrei i capità general de Sardenya 1578-84 i 1586-90 Al primer període de Sardenya convocà parlament general 1583 i féu diverses crides prohibint de portar armes de foc i l’extracció de monedes d’or i argent de l’illa, i féu tres pragmàtiques destinades al foment de l’agricultura Absent de l’illa en 1584-86, de retorn ordenà, per disposició de Felip II, l’erecció de torres litorals per a la defensa de l’illa, i es preocupà de la reorganització administrativa del regne Es casà amb…

Començà la carrera com a periodista, fet que marcà la seva obra posterior La seva novella més notable és Smrǐ sa volá Engelchen ‘La mort es diu Engelchen’, 1959, que tracta de la revolta dels eslovacs contra els nazis durant la Segona Guerra Mundial Després publicà tres llibres de reportatges, entre els quals destaca Oneskorené reportáže ‘Reportatges endarrerits’, 1963, exposició dels processos polítics de l’època estalinista El 1967 fou expulsat del partit comunista i el 1968 s’exilià arran de la intervenció soviètica Això no obstant, continuà la reflexió sobre els esdeveniments…

Es formà en una tradició hebrea estricta i, des del 1881 fou el cap de les escoles talmúdiques d’Odessa Es proposà la reforma i l’educació de les comunitats jueves a Rússia D’acord amb aquest programa, inicià les seves activitats escrivint sàtires contra els vicis del seu poble en un hebreu d’estil bíblic, que aviat substituí per l’ídix , d’arrel popular i més accessible als lectors Les seves novelles són retrats dels guetos de l’Europa oriental i constitueixen una de les principals aportacions al realisme en la literatura en hebreu i en ídix D’entre la seva producció es destaca…