Resultats de la cerca
Es mostren 166098 resultats
República dels Txuvaixos
Divisió administrativa
República federal de Rússia.
La capital és Čeboksary Ocupa els altiplans de la vora dreta del curs mitjà del Volga El clima és continental fred, amb temperatures mitjanes de 12-13°C al juliol i de -19°C al desembre i amb una pluviositat anual que oscilla entre els 400 i els 500 mm La xarxa hidrogràfica és constituïda pel riu Volga, límit septentrional de la república, i els seus afluents Les grans extensions de bosc de coníferes donen lloc a l’explotació forestal En la composició ètnica de la població predominen els txuvaixos 68%, bé que hi ha també russos 26% i tàtars 3% Les activitats econòmiques…
Totó
Arts de l'espectacle (altres)
Nom amb què és conegut el pallasso Manuel Vallès i Puyalto.
Debutà a 12 anys Toni i Totó, clown i august Fou primer august del trio Hermanos Martini 1957-73 i del quartet Martini-Llata 1973-76, formacions amb què actuà en importants circs Rancy, Althoff, Pinder o Wenneweiss i sales de festes de tot Europa i participà en el primer Festival Internacional de Circ de Montecarlo 1974 El 1965 es casà amb la sueca Rose-Marie Risto Luleå, 1946, que el 1968 s’integrà als Martini i amb la qual el 1982 creà els Germans Totó, parella que obtingué una àmplia resposta del públic infantil L’any 2006 rebé el Nas d’Or al Festival de Pallassos de Cornellà…
Watergate
Història
Escàndol polític que tingué lloc als Estats Units el 1972, quan el Partit Demòcrata fou objecte d’espionatge per part del Partit Republicà, aleshores al poder.
El cas s’inicià a l’hotel Watergate Washington, del qual prové el nom de l’escàndol, i on el Partit Demòcrata havia installat les oficines en les eleccions presidencials del 1972 En el procés d’investigació destacaren les denúncies de la premsa sobretot el Washington Post i la insistència de la justícia federal Finalment hi intervingué el Congrés i, davant el perill d’ impeachment , el president Richard Nixon hagué de dimitir 1974 No fou fins el 2005 que l’exagent de l’FBI Mark Felt s’autoidentificà com l’autor anònim de la filtració, fins aleshores conegut informalment com …
Josep Maria Codolosa i Riera
Literatura catalana
Escriptor.
Fou llibreter de vell Feu versos per encàrrec, collaborà en revistes tan diverses com La Gramalla , La Tomasa , La Campana de Gràcia , La Tramuntana i L’Avenç i publicà un volum de poemes Escardots , 1881 i, sovint en plecs solts, nombrosos sonets i dècimes cal destacar les de La imatge de Déu a trossos , aplegades el 1918, que obtingueren un cert èxit popular Escriví també peces còmiques curtes per al teatre, entre les quals hi ha Les ventalles de la porta 1881, paròdia de Les esposalles de la morta de Víctor Balaguer, Lo bram del ruc 1882, paròdia de Lo timbal del Bruc de…
,
Stojka Milanova
Música
Violinista búlgara.
Estudià durant molts anys amb el seu pare T Milanov, i posteriorment es perfeccionà amb D Ojstrakh a Moscou 1964-69 El 1967 rebé el segon premi del Concurs Reina Elisabet de Bèlgica, i el 1970, el primer premi del Concurs Flesch de Londres Aquell mateix any es presentà al City of London Festival Després d’haver participat en diverses gires de concerts per Europa, el 1976 debutà als EUA i al Canadà En 1985-86 feu una gira per l’Europa de l’Est Interpretà sovint música de cambra amb Radu Lupu Enregistrà els concerts de S Prokof’ev, el concert núm 1 de M Bruch i el concert núm 5 de…
Innocenci López i Bernagossi
Disseny i arts gràfiques
Edició
Editor i llibreter.
Antic dependent de la casa Tasso, el 1855 adquirí la Llibreria Espanyola, des d’on projectà setmanaris i colleccions populars, que tingueren una gran irradiació Edità els Singlots poètics de Pitarra, i obres d’Almirall, Robert, Roure, Llanas, etc Fou el creador dels periòdics El Cañón Rayado , El Tiburón , Lo Xanguet , Un Tros de Paper , Lo Noy de la Mare , La Rambla i altres, i assolí uns grans èxits amb La Campana de Gràcia i L’Esquella de la Torratxa D’idees republicanes, prengué part en la Revolució de Setembre, del 1868, i fou membre de la Junta Revolucionària de Barcelona també fou…
Antoni Vicenç Domènec
Historiografia catalana
Cristianisme
Literatura catalana
Historiador i eclesiàstic.
Estudià teologia a Barcelona Dominicà 1580, fou lector 1601 i després mestre de teologia 1605 al convent del seu orde de Llutxent Vall d’Albaida Investigà nombrosos arxius del Principat i escriví Flos sanctorum o Historia general de los santos y varones ilustres en santidad del Principado de Cataluña 1602 i Girona 1630, que conté informacions avui encara interessants D’aquesta obra es publicaren biografies soltes, algunes en català, als segles XVIII-XIX Aguiló, Catálogo, 1212-15, com ara la Vida del gloriós S Segimon Vic 1825 Traduí del llatí al castellà les vides dels sants…
,
Francesc de Pertusa
Cristianisme
Literatura
Teòleg.
Era cavaller i seglar El 1440 acabà d’escriure un Memorial de la fe catòlica o cristiana , obra teològica dividida en tres tractats, a través dels quals s’exposen les raons demostratives dels dogmes de la fe cristiana Es tracta d’una obra feixuga que sembla que tingué, però, una certa difusió —és citada per Jaume Roig— entre els autors esmentats figuren sant Tomàs, Ricard de Sant Víctor, sant Agustí i Duns Escot Bibliografia Riquer, M de 1993 Història de la literatura catalana Part Antiga 4 vol Barcelona, Ariel Rubio, JE 1999 “La fe raonada en una summa en vulgar del XV el…
,
Jaume Bofarull i Cendra
Historiografia
Cristianisme
Literatura catalana
Teatre
Eclesiàstic i historiador.
Fou eclesiàstic i conservador del Museu Diocesà de Tarragona Membre de la Reial Acadèmia de la Història 1918 i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres 1924 Collaborà a La Illustració Catalana , Catalunya i Pàtria , entre d’altres Adaptà al teatre, en vers, Lo salamonet de les matines 1907, llegenda tarragonina, amb música de Francesc Salvat La presó de Lleida 1907, cançó popular, musicada per Daniel Mestre, i Lo pastor i el Rei s d, rondalla popular, amb arranjaments d’Eudald Serra És autor de Còdexs catalans de la Biblioteca Provincial de Tarragona 1904 i d’ El cartoral major de…
,
espiritual negre
Música
Nom donat als salms religiosos afroamericans que cantaven els negres cristianitzats dels estats del sud dels EUA al segle XIX.
Inicialment basats en l’escala pentatònica, pròpia de l’Àfrica Occidental, sofriren fortes influències del cant coral luterà i del gregorià Adoptaren una estructura dual en la qual un solista canta un vers i és respost amb el mateix text per un cor Al segle XX han tingut una difusió universal i han adquirit caràcter de música d’espectacle en mans d’intèrprets com el Golden Gate Quartet, Mahalia Jackson, Rosetta Tharpe i Louis Armstrong La difusió dels espirituals negres als Països Catalans ha estat molt forta des de l’inici del 1960 i la majoria dels seus texts han estat traduïts al català i…