Resultats de la cerca
Es mostren 166098 resultats
Ferran Argila Pazzaglia

Ferran Argila Pazzaglia com entrenador del Real Oviedo
Arxiu Família Argila
Futbol
Porter de futbol.
Jugà al Futbol Club Barcelona dues temporades 1941-43, amb el qual disputà 10 partits de Lliga i guanyà una Copa d’Espanya 1941 Posteriorment, jugà al Real Oviedo en dues etapes 1944-50 i 1952-57, i a l’Atlético de Madrid 1951-52 Jugà amb la selecció espanyola en una ocasió Entrenà el Real Oviedo 1959-60 i 1961-62, el Granada FC 1960-61, el Racing de Santander 1963-64, l’Espanyol 1965-66, l’Sporting de Lisboa 1967-68, el Córdoba CF 1968-69 i el Club Deportivo Puertollano 1969-70 Jugador també de bàsquetbol, jugà al Club Esportiu Laietà 1936 i al Covadonga asturià 1950-51 Fou pare…
Felip Vicent Garín i Llombart
Art
Historiador de l’art i museòleg.
Fill de Felip Maria Garín Catedràtic d’història de l’art de la Universitat Politècnica de València, fou director conservador del Museu de Belles Arts Sant Pius V de València 1968-90, director del Museu Nacional de Ceràmica Gonzàlez Martí de València 1972- 87, del Museu del Prado 1991-93, de l’Institut Cervantes de Roma 1995-96, de la Reial Acadèmia d’Espanya a Roma 1996-02 i president de la Societat Estatal d’Acció Cultural Exterior d’Espanya 2002-04 L’any 2011 fou nomenat director gerent del Consorci de Museus del País Valencià Ha publicat entre altres obres El pintor Maella…
V’ačeslav Mikhajlovič Molotov
Història
Política
Nom amb què és conegut V.M. Skrajabin, polític soviètic.
Ingressà 1906 al partit bolxevic Secretari de redacció de Pravda 1912, fou deportat a Sibèria 1909 i 1915 i participà activament en la revolució del 1917 Fou nomenat secretari del comitè central del partit 1921 i membre del politburó 1926 President del consell de comissaris del poble 1930 i del Komintern 1930-34, el 1939 fou nomenat comissari del poble i després ministre d’afers estrangers, i en aquest càrrec signà el pacte Germanosoviètic Destituït 1949, el 1953 s’incorporà novament al ministeri d’afers estrangers Amb l’inici de la desestalinització 1956, començà també la seva…
Antoni Forrellad i Solà
Industrial.
Doctor enginyer industrial per l’escola de Barcelona Fou director de l’Escola Tèxtil i de l’Escola d’Arts i Oficis de Sabadell 1936-39 L’any 1945 fundà amb Josep Salvador una empresa de fabricació i bobinatge de motors elèctrics que després esdevindria ASEA-CES i de la qual fou director fins el 1972 L’any 1962 fundà la societat Unitat Hermètica, que amb els anys es convertí en una de les primeres empreses mundials en la fabricació de compressors hermètics per a frigorífics Creà o impulsà moltes altres empreses i formà part del consell d’administració d’algunes de les més…
Antoni d’Oms de Santapau i de Salbà
Història
Lloctinent general de Mallorca (1578-82).
Fill d’Antoni d’Oms de Santapau i de Sentmenat, de qui heretà la castellania de Cotlliure, que ell cedí finalment al seu nebot Galceran de Sentmenat Lloctinent general de Mallorca, promogué la construcció de torres i talaies a tota la costa de l’illa i sobretot la muralla de ciutat, i introduí algunes modificacions al projecte fet per Jacobo Paleazzo Fratin, fet que ocasionà la protesta dels jurats al rei Durant la seva lloctinència fou confeccionada la primera estimació general de béns rústics i urbans de l’illa, iniciada el 1578 en compliment de la sentència arbitral del 1512,…
el Llobregós

Vall del Llobregós (Segarra)
© Fototeca.cat
Riu
Riu de la Depressió Central Catalana, afluent per l’esquerra del Segre, que travessa el sector N de la Segarra i el S del Solsonès.
Neix als relleus de la Molsosa i Boixadors Anoia, que culminen entre 800 i 900 m alt, i pren la direcció SE-NW El seu curs, estructural, s’enfonsa en un gran anticlinal de nucli guixenc que l’acompanya fins a Ponts, on tributa al Segre La seva vall és sempre ampla i de fons pla, i hi alternen turons de guix i bones terres de conreu, d’origen alluvial, que beneficien els termes de Calonge de Segarra, Castellfollit de Riubregós, Torà Solsonès, Biosca Solosonès i Sanaüja Els únics afluents d’alguna consideració són les rieres de Llanera i de Sanaüja, procedents del Solsonès El cabal del…
Hipòlita Roís de Liori
Literatura catalana
Prosista.
Comtessa de Palamós i mare d’ Estefania de Requesens , mantingué correspondència amb nombrosos personatges importants de l’època, entre els quals hi ha Carles V, PA Beuter, Joan Margarit, Jeroni Centelles i la seva filla Estefania, entre d’altres L’epistolari complet consta de 872 cartes i es conserva a l’Arxiu dels Requesens, al Centre Borja de Sant Cugat del Vallès Vuitanta-nou d’aquestes cartes foren emeses per Hipòlita, i, fora de tres cartes en castellà, la resta són en català Malgrat que el destinatari en condiciona el registre, solen oferir un llenguatge expressiu, amb…
Alfredo Pareja Díezcanseco
Literatura
Novel·lista i assagista equatorià.
Formà part de l’anomenat “grupo de Guayaquil”, i les seves novelles reflecteixen vigorosament la societat del seu país des d’una tendència realista i una postura crítica El muelle 1933, Baldomera 1938, Hombres sin tiempo 1941, La advertencia 1956, Los poderes omnímodos 1964, Las pequeñas estatuas 1970, La Manticora 1974 i El entenao 1991, etc Escriví també diversos llibres sobre la història del seu país Historia del Ecuador , 1954 El Ecuador de Eloy Alfaro , 1966 Las instituciones y la administración en la Real Audiencia de Quito , 1975, les biografies La hoguera bárbara - Vida de Eloy…
Josep Oriol Molgosa i Valls
Literatura catalana
Escriptor i actor teatral.
Escriví una trentena d’obres, entre les quals els drames El sitio de Gerona 1887, Los españoles en África 1894, en collaboració amb Josep M Pous i amb música de Ricard Giménez, La República Francesa, o La revolución del 93 1897, Pablo Claris, o El padre de los catalanes 1898 i Juan Garín en las peñas de Montserrat , en castellà, i Mestre Jan, o L’honra del treball 1880, adaptat d’una novella francesa, i les comèdies Colls i punys 1878, en collaboració amb Josep Verdú, i Una resurrecció 1884 Publicà, si més no, el poema Als poetes catalans a El Eco de Euterpe 1873 i el recull…
Otel·lo

Donald Sinden en el paper d’Otel·lo
© Corel
Tragèdia de William Shakespeare.
El personatge central, Otello, assassina per motius de gelosia la seva muller Desdèmona, en la qual tenia dipositada una confiança absoluta que perd, bruscament, davant les pèrfides insinuacions de Iago Hom assisteix, doncs, al canvi que una ànima noble i un esperit valerós, quasi llegendari, experimenta pel fet de creure fatalment el calumniador, i també al final inevitable —el suïcidi estoic, amb clares influències senequistes— que l’error d’aquesta creença cega comporta Obra molt celebrada, ha inspirat altres drames teatrals els de Jean-François Ducis, del 1792, i d’Alfred de Vigny, Le…