Resultats de la cerca
Es mostren 13700 resultats
veu passiva
En anglès la veu passiva s’utilitza en construccions impersonals com aquesta, que en català es resoldria amb la fórmula “és obligatori l’ús de…"
© Fototeca.cat-Corel
Gramàtica
Modalitat que presenta un verb transitiu quan el subjecte gramatical denota la persona o cosa sobre la qual recau l’acció o la significació del verb.
L’oració o frase passiva correspon, per transformació, a una d’activa el subjecte de l’oració activa s’ha convertit, en la passiva, en subjecte agent introduït per la preposició per el complement objecte de l’activa s’ha convertit en subjecte pacient d’un verb format per l’auxiliar ésser més el participi passat del verb transitiu El director presideix la sessió La sessió és presidida pel director
Federació Catalana d’Activitats Subaquàtiques
L’esportista català Uri Navarro, de la Federació Catalana d’Activitats Subaquàtiques, fent una immersió en apnea amb pes constant
Federació Catalana d’Activitats Subaquàtiques / Susi Navarro
Submarinisme
Organisme rector de les activitats esportives subaquàtiques a Catalunya.
Constituïda l’any 1967, a redós del naixement de la Federació Espanyola d’Activitats Subaquàtiques, sorgida a partir del Comitè d’Activitats Subaquàtiques, creat el 1947, i que s’integrava dins de la Federació Espanyola de Pesca i Activitats Subaquàtiques En aquella entitat la presència i influència catalana fou fonamental, ja que Catalunya fou la pionera en les activitats subaquàtiques arreu de l’Estat i molts directius hi jugaren un paper destacat Encarregada d’ordenar, impulsar i dirigir l’activitat esportiva subaquàtica, així com de promoure i realitzar accions envers la conservació, la…
Club Esportiu Lleida Basquetbol
Els jugadors del Club Esportiu Ciutat i Província Lleida Basquetbol amb la copa de campió de la Lliga Catalana del 2003
© ARXIU FUNDACIÓ BÀSQUET CATALÀ
Basquetbol
Equip de basquetbol de Lleida (Segrià).
Fundat l’any 1989, nasqué com a secció de bàsquet del Collegi Montserrat dels germans Maristes La temporada 1990-91 rebé els drets federatius de l’equip sènior masculí del CB Lleida i competí a primera catalana La temporada 1992-93 es fusionà amb el Sícoris Club i la següent es proclamà campió de Catalunya de primera categoria, que li permeté ascendir a la segona divisió estatal L’any 1997 compraren la plaça de la Lliga EBA al Manresa Esportiu Club i reberen cedits diversos jugadors d’aquest equip El fet de participar en la Lliga EBA derivà en la desvinculació dels Maristes i en la creació…
,
fabricant
Caricatura del fabricant català de principis del segle XIX (Colección general de los trajes que en la actualidad se usan en España, Madrid 1901)
© Fototeca.cat
Tecnologia
Propietari d’una fàbrica o d’unes quantes.
Fins al segle XVIII aquest terme designava a vegades el menestral industrial, però el seu ús era molt limitat A partir de la divuitena centúria passà a designar l’empresari i propietari de la fàbrica o unitat de producció, i durant un període limitat significava també el tècnic que figurava al capdavant de la indústria Els principals fabricants foren els de la indústria cotonera de les indianes indiana, els quals arribaren a constituir-se en grup social propi, amb llurs organismes representatius Companyia de Filats, 1772 Cos de Fabricants, 1799 Junta i Comissió de Fàbriques, en el primer terç…
Convergència Democràtica de Catalunya
Partit polític
Partit català d’orientació nacionalista fundat el 1974 que des de 1979 constitueix, amb Unió Democràtica de Catalunya [UDC], la coalició Convergència i Unió [CiU], que ha governat Catalunya des de les primeres eleccions autonòmiques de 1980.
Evolució històrica CDC fou creada a l’acabament del franquisme Com a força política no té precedents directes ni en els partits existents durant la Segona República, ni en els diferents grups sorgits després de la Guerra Civil S’emmarca dins del corrent catalanista de base catòlica que es desenvolupà a Catalunya des dels anys quaranta al marge d’UDC i que, des de començaments dels anys seixanta, concentra el lideratge en Jordi Pujol i es concreta en un ideal de creació d’infraestructura bàsica per a la construcció de Catalunya conegut amb l’expressió “fer país” El procés que havia de portar a…
Calls
Historiografia catalana
Revista anual de l’Associació d’Estudiosos del Judaisme Català creada el 1986.
Calls fou la primera publicació catalana amb treballs dedicats específicament a l’estudi del judaisme a Catalunya, fruit de la inquietud i les necessitats de l’esmentada associació A més d’omplir les mancances en aquest àmbit, intentà posar Catalunya al nivell de la resta de països europeus, molts dels quals ja tenien una tradició consolidada pel que fa als estudis judaics Les pàgines de Calls són extenses, complexes i rigoroses, i fan una especial atenció al significat de la presència dels jueus a Catalunya En el segon volum 1987 es publicà la primera traducció íntegra a una llengua…
vescomtat de Roda
Geografia històrica
Nom amb què en català era conegut el vescomtat de Rueda, a Aragó.
Després de la venda de les viles de Rueda i Épila per Francesc de Perellós als Ximénez de Urrea, bé que aquests es titularen des d’aleshores vescomtes de Rueda, els Perellós continuaren utilitzant el de vescomtes de Roda, així com llurs successors, els Torrelles, els Lanuza, els Formbuena i els Jordán de Urríes, que encara en posseeixen el títol Amb el nom de vescomtat de Roda hom suposa que s’identificava el territori centrat en la vila de Millars, al Rosselló, ja posseïda pel primer vescomte de Rueda En realitat, es tracta de la creació d’un sol títol vescomtat de Rueda que s’ha desdoblat a…
Gabriel Argany
Música
Mestre de capella i compositor català, actiu entre el 1688 i el 1716.
Mestre de capella de la catedral de Girona del 1688 al 1690, aquest any es traslladà a la seu de Lleida, on li havia estat ofert el mateix càrrec, del qual prengué possessió el 2 de juny La seva activitat musical a Lleida es prolongà fins el 10 de juliol de 1699, data en què fou substituït per l’organista Pere Vidal Hi retornà el 1700, i hi exercí com a mestre de capella fins el 31 de juliol de 1707, que fou acomiadat per haver-se absentat sense permís Quan el nou mestre titular de Lleida se n’anà a València, Argany fou cridat per tercera vegada per a ocupar el càrrec, que exercí des del 5 de…
Numax presenta...
Cinematografia
Pel·lícula del 1979-1980, Documental, 105 min., dirigida per Joaquim Jordà i Català.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Assemblea de Treballadors de Numax FOTOGRAFIA Jaume Peracaula blanc i negre i color, normal MUNTATGE Teresa Font, Josep Maria Aragonès SO Joan Maria Quilis, Toni Belloc INTERPRETACIÓ Walter Cots, Maria Espinosa, Biel Moll, Mario Gas, Víctor Guillén, Rosa Gavín, Carles Lucena, Josep Molina, Ricard Moyà, Vicky Peña, Luli i Marta Peredo, Ricard Pous, Carles Puig Sinopsi Testimoni i anàlisi de la lluita dels treballadors de l’empresa Numax de Barcelona i del fracàs de l’experiència autogestora que se’n seguí Als ingredients propis d’un documental, s’afegeix la…
Un cos al bosc
Cinematografia
Pel·lícula del 1996; ficció de 92 min., dirigida per Joaquim Jordà i Català.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Els Quatre Gats Audiovisuals Josep Anton Pérez i Giner, Barcelona, Films d’Orient Josep Maria Forn, Barcelona, Sogedasa Julio Fernández, Barcelona GUIÓ JJordà FOTOGRAFIA Carles Gusi color, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Antoni Belart MUNTATGE Iván Aledo MÚSICA Sergi Jordà INTERPRETACIÓ Rossy de Palma la tinenta Cifuentes, Ricard Borràs Jaume, Núria Prims Montse, Pep Molina Safont, Joan Masdeu Rocky Roc, Mingo Ràfols Lluís, Lamin Cham Mabwa, Jaume Valls Pep, Julieta Serrano Marieta ESTRENA Barcelona, 08111996, Madrid, 27121996 PREMIS Ciutat de Barcelona d’…