Resultats de la cerca

Dirigit inicialment per Antoni Pellicer Paraire i Pere Esteve, tingué la collaboració regular de R Farga i Pellicer, Joan Montseny, Anselmo Lorenzo, Josep Llunàs i Pujals, Cels Gomis, Ricardo Mella, etc Assolí una gran importància teòrica, puix que presidí el pas de l’anarcocollectivisme català polèmica amb “Le Revolté” de Ginebra a “l’anarquisme sense adjectius” i la revisió de l’obra de la FTRE Arribà a fer de 6 000 a 7 000 exemplars Posteriorment Joan Baptista Esteve Leopoldo Bonafulla en féu aparèixer una segona època 1901-06, amb Josep Prat, Teresa Claramunt, Llorenç…

Alumne i novici dels jesuïtes i monjo benedictí, abandonà el monestir i visqué, a París i a Anglaterra, lliurat a polèmiques i treballs d’erudició Finalment obtingué una certa estabilitat gràcies a la regència d’un priorat a Mans 1754 Home aventurer, d’ànim inquiet i apassionat, com palesen les seves obres Mémoires et aventures d’un homme de qualité , 1728-31 Le philosophe anglais ou Histoire de monsieur Cleveland , 1731-38, traduí al francès les novelles de SRichardson Però és conegut, sobretot, per la Histoire du chevalier Desgrieux et de Manon Lescaut , novel*la psicològica i…

Estigué casada amb l’escriptor Leone Ginzburg, com ella d’origen jueu i actiu antifeixista, assassinat el 1944 Després de la guerra treballà en tasques editorials i participà en moviments polítics d’esquerra La seva narrativa reprodueix amb distanciament la realitat quotidiana i gira al voltant de la psicologia dels personatges Sovint, l’afany d’objectivitat dóna als seus relats el to de crònica o de documental Publicà volums de narracions La strada che va in città , 1942 Sagittario , 1957 Le voci della sera , 1961, novelles Tutti i nostri ieri 1952 Lessico famigliare , 1963 La…

Treballà a l’arxiu dels Pirineus Orientals, a Perpinyà, del 1957 al 1970 Fundà junt amb d’altres el Centre d'Estudis i de Recerques Catalans dels Arxius CERCA i promogué la publicació del seu butlletí 1958-67 Publicà articles al Bulletin Philologique et Historique du Comité des Travaux Historiques et Scientifiques i sobretot a CERCA , com Le capbreu de Collioure 1292 et ses enseignements 1959, La capbreu d’Argelès-sur-Mer 1292 et ses enseignements 1959, Catalogue des écrits révolutionnaires interdits dans les PO 1871-1881 1962, Les plus anciens documents d’archives des PO 865-989…

Es formà amb G Gončarov i S Astaf'jeva Després de debutar el 1934, obtingué un gran èxit amb Le Baiser de la Fée 1935, d’Ashton, i es convertí en la principal ballarina del Sadler's Wells i del Royal Ballet Des del 1954 fou presidenta de la Royal Academy of Dancing Entre les seves actuacions cal esmentar les de Nocturne 1936, Dante Sonata 1940, Daphnis et Chloé 1951, El llac dels cignes 1954, dirigida per R Nurejev, amb el qual formà parella sovint i Paradis Perdu 1967, de R Petit Considerada una de les millors ballarines del s XX, el 1979 li fou atorgat el títol de “prima…

Es preocupà sobretot pels problemes del contrastament estadístic de les teories Féu estudis sobre Pareto i la distribució de la renda, seguint l’anàlisi de la relació quantitat de diners - tipus d’interès - nivell de preus Del 1920 al 1929 treballà a la Comissió de Reparacions d’Alemanya, d’on havia de sortir el seu llibre Le vicende del marco tedesco 1931, defensant la teoria quantitativa Insistí en el fet que la política keynesiana condueix inevitablement a la inflació El 1942 publicà Introduzione alla Politica Economica , peça important contra l’economia dirigida i l’…

Secretari general 1946 del Mouvement pour le Triomphe des Libertés Démocratiques MTLD, s’adherí l’any 1955 al Front de Libération Nationale FLN Fou ministre d’afers socials del govern de la República Algeriana a l’exili 1958-60 El 1961 substituí Ferhat Abbas com a cap del govern provisional El 1962 fou allunyat del poder en esdevenir Ben Bella cap del govern Arrestat el 1964, més tard s’exilià, però tornà al seu país al cap d’uns quants anys El 1976 signà amb Ferhat Abbas i altres polítics una crida al poble contra el socialisme creixent del règim de Boumedienne, cosa que li…

Deixeble de Le Play i Quetelet, a París, començà els seus estudis d’estadística tractant dels pressuposts familiars Fou director de l’institut prussià d’estadística 1860-82, i publicà Der Wert des Menschen ‘El valor de l’home’, 1883 El 1857 exposà l’anomenada llei d’Engel , anàlisi de la variació en la demanda dels consumidors a mesura que augmenten llurs nivells de renda dels quatre pressupòsits enunciats, explicats en aquest estudi, n'hi ha dos els que determinen que una proporció decreixent dels ingressos sigui destinada a béns de primera necessitat i que hom en despengui en…

La seva poesia veu el món modern amenaçat de caure en el desastre universal a través del de l’esperit Tombeau d’Orphée 1941, Combats avec tes défenseurs 1942, Sodome 1944, La liberté guide nos pas 1945 i Babel 1952 són composicions liricoèpiques que recorden Victor Hugo Posteriorment escriví en prosa, sense abandonar la poesia, ara més intimista Visage nuagé 1956, Versant de l’âge 1958, Le goût de l’un 1963, Notre Père 1969, Jacob 1970, La vie terrestre 1975, Tu 1978, L’autre 1980, Baudelaire, la femme et Dieu 1982 i Grand Oeuvre 1984, síntesi de la seva obra poètica El 1968 fou…

Durant el primer període del surrealisme publicà una sèrie de poemes escrits sota els efectes de l’hipnotisme Rose Sélavy , 1922-23 “Excomunicat” per Breton, abandonà l’activitat surrealista, i el seu llenguatge es tornà més sentimental, a la manera d’Apollinaire Corps et biens 1930 recorda els seus primers poemes i proses líriques, escrits entre el 1919 i el 1929 Són obres seves Fortunes, poèmes 1929-1942 1942, État de Veille i Le Vin est tiré 1943, Contrée i Trente Chantefables pour les enfants sages 1944 El 1944 fou detingut pels alemanys per activitats de resistència, i fou…