Resultats de la cerca

Fill de Josep Maria Lopez-Picó Cap lletrat de la diputació barcelonina, s’especialitzà en temes jurídics, i publicà Consideracions sobre el dret en la doctrina de Jaume Balmes 1954 i El pensament de Torras i Bages sobre algunes qüestions públiques 1961 També presidí la Federació Catalana de Tennis de Taula 1957-61 abans de ser tancada i aleshores fou dos anys més president de la federació de Barcelona També fou president del Club Ariel en tres ocasions La federació de Barcelona el distingí amb la insígnia d’or

Estudià a Barcelona al Conservatori del Liceu i a Milà Debutà al Gran Teatre del Liceu el 1960 el 1963 hi obtingué un èxit assenyalat amb Orfeo ed Euridice , de Gluck El 1964 guanyà la Medalla d’Or del Circolo della Stampa, de Milà, i el concurs de cant Achille Peri, de Reggio de l’Emília L’any següent tornà al Liceu, on interpretà el paper titular d’ Aïda i el de Nedda d’ I Pagliacci Actuà arreu d’Europa en teatres d’òpera i sales de concerts

El nomisma fou la unitat monetària principal de l’imperi Bizantí fins el 1453 Acceptada en tots els mercats durant tota l’edat mitjana algú l’ha anomenat el dòlar de l’edat mitjana, sofrí només algunes alteracions després dels Comnè s XI i XII La moneda, d’or, portava l’efígie de l’emperador bizantí, coronat per Crist o la Mare de Déu, acompanyat de l’àngel, símbol de la victòria, i amb una esfera coronada amb la creu, com a manifestació de la universalitat de l’Imperi

Director de la Companyia de les Índies Orientals i el més famós dels mercantilistes anglesos, la seva obra serví de base a la crítica d’Adam Smith contra els mercantilistes Oposat a les tesis dels bullionistes, afirmà que la importació de mercaderies en canvi de metalls preciosos acabaria beneficiant l’economia, i destacà la importància de la utilització de l’or com a factor de producció Són obres seves England’s Treasure by Foreign Trade 1644 i A Discourse of Trade from England into the East Indies 1621

Professor del Bernard College de Nova York, estudià la relació de la consciència amb el cos i, en general, del psíquic amb el físic Oposat a la interpretació behaviorista de la consciència i al realisme físic, adoptà una forma de neorealisme capaç d’oferir-li un mètode, mitjançant el qual elaborà una metafísica que qualificà de materialisme animista, caracteritzada pel fet d’ésser un espiritualisme expressable en categories físiques És autor de Time and the Fourth Dimension 1925, The Ways of Knowing or the Methods of Philosophy 1944 i Great Vision of Philosophy 1950

Conreà el paisatge —especialment de Deià, on residí molt temps—, la natura morta, la composició i el retrat Decorà diverses capelles i esglésies La seva obra es caracteritzava per un figurativisme d’acurada composició i colors suaus, influït per un cert arcaisme Fou elegit acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Belles Arts de les Illes Balears 1955, de la qual esdevingué vicepresident Fou guardonat amb la medalla d’or del Cercle de Belles Arts 2003 i el premi Ramon Llull, del Govern de les Illes Balears 2005

Estudià medicina a Barcelona i a Florència, i exercí de metge durant un temps, però finalment es dedicà a la traducció i a la creació literàries El seu primer recull de contes Gats al parc 2011, guanyà els premis de narrativa Mercè Rodoreda 2010 i Crítica Serra d'Or 2012 L’any 2012 publicà un segon recull, L'estiu no s'acaba mai A banda de la tasca de traductora i escriptora, ha tingut cura de l’edició de Sempre han tingut bec les oques , de l'historiador Joaquim Miret i Sans, publicada el 2013

Treballà la pintura, l’escultura i la illustració Els seus treballs més reconeguts són els seus llibres, que foren editats en diferents països Rebé premis com The Golden Apple de la Biennal d’illustradors a Bratislava 1983, Gran Premi de Catalunya 1988, Premi alemany de literatura infantil 1991, Premi Hans Christian Andersen – IBBY 1992 i el Premi Illustrad’Or de l’Associació Professional d’Illustradors de Catalunya 2006 Publicà, entre d’altres, El petit rei de les flors 1991, Paper Paradís 1992, Teatre de mitjanit 1993 i Fins a l’infinit 2007

Hom estableix una taxa de canvi fixa entre les dues monedes i crea una caixa de compensació a cada estat, on les quantitats dipositades pels importadors serveixen per a pagar els exportadors sense necessitat de disposar de divises A la fi del període establert hom pot liquidar el saldo existent amb or o divises, o bé acumular-lo en forma de crèdit per al període següent El sistema és utilitzat en situacions de recessió mundial, quan un estat sofreix penúria en reserves o quan no existeix la convertibilitat externa

A dinou anys marxà a Barcelona, on fundà l’Associació Protectora d’Animals i Plantes de Catalunya i escriví en diverses publicacions periòdiques, com Llum Novella , La Veu de Catalunya , i, feminista com era, a La Dona Catalana Guanyà el concurs de poesia convocat per aquesta revista el 1926 i, per aquest motiu, l’any següent fou publicada en l’antologia poètica Llibre d’or de la poesia femenina obres premiades en el Primer Concurs Femení de Poesia organitzat per la Revista “Dona Catalana" , amb pròleg de Manuel Folch i Torres 1927