Resultats de la cerca
Es mostren 25787 resultats
Germà Gordó i Aubarell

Germà Gordó i Aubarell
© Generalitat de Catalunya
Política
Polític.
Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona, diplomat en Estudis Europeus per la Universitat de Ciències Socials de Grenoble, i graduat en diverses titulacions per ESADE i IESE en gestió i administració d’empreses tant de l’àmbit públic com privat Afiliat a les Joventuts Nacionalista de Catalunya, fou gerent de Convergència Democràtica de Catalunya CDC Responsable de Relacions Institucionals 1988-93, i coordinador 1993-96 de la Secretaria General de la Conselleria d’Ensenyament, secretari general de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques ACM del 1996…
Francesc Galceran de Pinós-Fenollet i de Mur
Història
Noble, fill de Bernat Galceran II, senyor consort de les baronies de Milany i Vallfogona i dels llocs de Cartellà i Tudela, propietat de la seva muller i cosina germana Beatriu, filla de Ramon Galceran de Pinós i de Milany.
Prengué part en les activitats de les corts de Catalunya al costat del seu germà Galceran VII El 1460, en empresonar el rei Joan II el seu fill Carles de Viana a Lleida, fou un dels tres ambaixadors designats immediatament per les corts per demanar l’alliberament del primogènit Obtingut aquest objectiu, fou capità, per designació del Consell del Principat, de les tropes que l’acompanyaren de Tortosa a Barcelona el 1462 Intervingué en les negociacions de la capitulació de Vilafranca el mateix any Carles de Viana l’envià, amb Francí Desplà, prop del rei Lluís XI de França per tal d…
Teresa Jordà i Roura

Teresa Jordà i Roura
Generalitat de Catalunya
Política
Política.
Llicenciada en història moderna i contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona Militant d’ Esquerra Republicana de Catalunya , fou regidora a l’oposició de l’Ajuntament de Ripoll 1999-2003 El juny d’aquest any accedí a l’alcaldia, càrrec que revalidà el 2007, i també ocupà la regidoria de Promoció Econòmica, Turisme i Fires del consistori El 2011 passà a l’oposició, fins el 2017 Ha tingut també càrrecs de responsabilitat en l’àrea de cultura de la Federació de Municipis de Catalunya i ha treballat, des de l’àmbit municipal, al Servei d’Ocupació de …
Joaquim Llena i Cortina

Joaquim Llena i Cortina
© Generalitat de Catalunya
Política
Polític.
Llicenciat en medicina, exercí aquesta professió del 1988 al 1999 en diversos centres hospitalaris, entre els quals l’Hospital Clínic de Barcelona, el Parc Taulí de Sabadell i l’Hospital Comarcal del Pallars Del 1995 al 2006 fou alcalde d’Alt Àneu pel Partit dels Socialistes de Catalunya PSC-PSOE , i des del 2000 és el primer secretari del PSC a la Federació Territorial de Lleida Diputat al Parlament de Catalunya des del 1999, a partir del 2003 ha estat secretari de la Comissió Parlamentària d’Agricultura Al novembre del 2006, el president Josep Montilla el nomenà…
Guerau de Jorba
Història
Senyor del castell de Jorba (Anoia).
Formà part del consell de Ramon Berenguer IV i d’Alfons I de Catalunya-Aragó Intervingué en les conquestes de Lleida i de Tortosa i en negociacions reials a Tarragona, Osca i Perpinyà Entre el 1166 i el 1169 fou procurador d’Ibn Mardaniš, el famós rei Llop de Múrcia i de València, amb qui obtingué una avantatjosa amistat i un pagament de paries i de garanties a Alfons I Posseí béns quantiosos, que s’estenien a moltes localitats, com el veïnatge de Santes Creus, Vilaverd, Forès, Vinaixa, Albió i les Piles
Joana Ortega i Alemany

Joana Ortega i Alemany
© Generalitat de Catalunya
Política
Política.
Cursà estudis de psicologia a la Universitat de Barcelona L’any 1985 ingressà a Unió Democràtica de Catalunya , partit del qual, des del 1992, fou membre del Consell Nacional, i des del 1999, membre del Comitè de Govern com a responsable de premsa i comunicació Regidora de l’Ajuntament de Barcelona 1996-2007, fou regidora executiva del districte de l’Eixample 1999-2001 i, fins l’any 2005, portaveu de CiU a l’Àrea Metropolitana de Barcelona Ha estat també membre del Consell Comarcal del Barcelonès 1999-2004 i presidenta de l’ Institut Català de les Dones 2002-03 El novembre del…
Chakir El Homrani Lesfar

Chakir El Homrani Lesfar
Generalitat de Catalunya
Política
Polític.
Llicenciat en sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona, ha impulsat iniciatives de formació i inserció laboral i social, amb la participació, entre d’altres, en el programa ORDIT de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques IGOP de la UAB i la Fundació Jaume Bofill, en el programa Vicens Vives de lideratge i compromís cívic d’ESADE, en tasques de formació professional a l’empresa Aqua Development Network 2011-15, com a coordinador de projectes de mediació sociolaboral juvenil EIXAM i en l’organització de tallers ocupacionals per a joves Collaborà amb l’Institut de Ciències de l’…
Jordi Ausàs i Coll

Jordi Ausàs i Coll
© Generalitat de Catalunya
Política
Polític.
Exercí de mestre i de professor de català a la Universitat de Barcelona, i també ha estat director del centre de l’Escola Andorrana d’Escaldes i Engordany Afiliat a Esquerra Republicana de Catalunya el 1986, el 1995 fou elegit diputat al Parlament de Catalunya, càrrec que revalidà en les successives convocatòries 1999, 2003 i 2006 Del 1999 al 2003 presidí la Comissió de Ramaderia i Pesca Regidor de la Seu d’Urgell des del 1999, del 2004 al 2008 en fou l’alcalde Aquest darrer any substituí Joan Puigcercós i Boixassa com a conseller de governació quan aquest decidí…
Bernat Galceran de Pinós i de Fenollet
Història
Noble, senyor de les baronies de Pinós ( Bernat Galceran I de Pinós
), Mataplana i la Portella, fill tercer de Pere Galceran (III) i camarlenc dels reis Joan I i Martí l’Humà.
Succeí el seu germà Pere Galceran III, mort sense descendència legítima, l’any 1383 Abans, pel seu matrimoni amb Aldonça de Castre vers el 1668, ja era senyor de les baronies de Castre, Peralta i Guimerà des del 1371 Prengué part en la guerra contra Pere el Cruel, i el 1366 el rei li encomanà els castells de Guardamar i Callosa a costum d’Espanya, amb les alqueries de Catral i d’Almoradí, perquè contribuís a la defensa de la frontera valenciana amb Múrcia El 1389 participà en la defensa de Catalunya contra les tropes armanyagueses Formà part del grup de personalitats que…
Montserrat Poc
Història
Bandoler.
Home gran i escardalenc, començà a actuar vers el 1570, amb els seus germans Joan i Pere, com a cap de colla i arribà a esdevenir una mena de cap suprem del bandolerisme català El 1570 els germans Poc i llur colla, mataren prop de Piera el comissari reial Pere Mateu, al crit de “muiren, muiren los traïdors”, que sembla indicar una reivindicació contra la política repressiva del lloctinent de Catalunya Refugiat a França, reféu la partida i el 1572 actuava de nou a Andorra El seu germà Joan fou pres i executat a Barcelona el 1573 i ell seguiria el mateix camí cinc anys després