Prengué part en les activitats de les corts de Catalunya al costat del seu germà Galceran VII. El 1460, en empresonar el rei Joan II el seu fill Carles de Viana a Lleida, fou un dels tres ambaixadors designats immediatament per les corts per demanar l’alliberament del primogènit. Obtingut aquest objectiu, fou capità, per designació del Consell del Principat, de les tropes que l’acompanyaren de Tortosa a Barcelona el 1462. Intervingué en les negociacions de la capitulació de Vilafranca; el mateix any Carles de Viana l’envià, amb Francí Desplà, prop del rei Lluís XI de França per tal d’obtenir l’aliança d’aquest. Quan esclatà la guerra continuà fidel a la causa de la generalitat de Catalunya. Durant el 1462 formà part de l’estat major del capità de l’exèrcit de la generalitat, el comte Hug Roger III de Pallars, i participà en el setge de la Força de Girona i en les accions contra l’exèrcit francès. Fou nomenat capità de la flota del Principat i exercí missions de vigilància marítima durant el 1463. Formà part del consell del conestable Pere de Portugal el 1464, però, havent participat en una conspiració contrària a aquest, fou detingut i turmentat amb els altres que hi eren complicats i, un cop alliberat, passà a les files reialistes. Joan II el perdonà i li tornà els dominis que li havia confiscat. És l’autor, sembla, d’una Complainta a la mort de Carles de Viana, del qual es titula camarlenc, en castellà, i d’una traducció catalana de les Metamorfosis d’Ovidi feta a partir de la de Giovanni di Virgilio. La seva vídua, Beatriu, promogué a Mallorca els estudis lul·lians (1478-84).