Resultats de la cerca

El president francès, François Hollande, accepta la dimissió del ministre d’Economia, Emmanuel Macron La causa de la dimissió té a veure amb el rumb de l’executiu encapçalat pel primer ministre, Manuel Valls Macron, que és substituït pel titular de Finances, Michel Sapin, anuncia la creació d’un nou moviment polític liderat per ell anomenat En Marxa També dimiteix la ministra d’Ultramar, George Pau-Langevin, que és rellevada per la secretària d’estat d’Igualtat, Ericka Bareigts

Amb els vots de 360 dels 652 diputats, el Parlament de Myanmar elegeix Htin Kyaw president del país És el primer cap d’estat no militar des del 1954 Kyaw és un estret collaborador de la líder opositora i premi Nobel de la pau Aung San Suu Kyi, vetada pels militars per a ocupar el càrrec Tanmateix, Suu Kyi és nomenada el 5 d’abril consellera d’estat, amb atribucions similars al càrrec de primera ministra

Les forces internacionals de pau desplaçades a Bòsnia SFOR arresten a Banja Luka el general Stanislav Galić, l’únic dels tres alts comandants serbobosnians inculpats per crims contra la humanitat pel Tribunal Internacional de la Haia que encara era en llibertat Galić, considerat un dels principals responsables del setge de Sarajevo 1992-95, haurà de respondre davant el Tribunal de la Haia de quatre càrrecs per delictes de crims contra la humanitat i de tres per crims de guerra

Base naval britànica durant la guerra francoanglesa contra la Xina 1858, es convertí després en important arsenal xinès fins a la seva ocupació temporal pels japonesos 1895 Rússia l’arrendà 1898 per a base de la seva flota d’Extrem Orient Conquerida pels japonesos, passà, per la pau de Portsmouth 1905, sota control japonès Després del 1945 l’URSS i la Xina se'n serviren com a base naval conjunta, fins que el 1955 tornà a la Xina

Després es convertí en un llibre litúrgic pròpiament dit, no sempre ben distingit del leccionari-sermonari Ressalten el d’Alà de Farfa i el de Pau Diaca, incorporat substancialment en el breviari Es conserva també íntegre l’homiliari toledà Entre els rars còdexs sencers conservats a Catalunya, cal esmentar l’homiliari de Beda Museu d’Art de Girona i el leccionari-homiliari Sambola, de la collecció FCapdevila Barcelona Entre els fragmentaris, destaca el que conserva les Homilies d’Organyà

El 1837 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de la qual fou catedràtic de gramàtica i on llegí el treball Clásicos y románticos Moderat i canonge de la seu de Barcelona, fou nomenat predicador de la reina Isabel II Publicà, en collaboració amb Balmes, Manual para la tentación 1842, i entre altres obres, Leyenda de Oro 1844, mena de compendi hagiogràfic Juntament amb Josep Ferrer, Pau Piferrer i Francesc Permanyer fundà el periòdic La Corona 1843

Llicenciat en teologia, féu estudis de llengües orientals i bíblics a Roma i a Jerusalem Director de la impremta montserratina 1925-27, planejà, juntament amb AMAlbareda, la distribució dels volums i la presentació tipogràfica de la Bíblia de Montserrat , de la qual fou un dels primers collaboradors i on publicà la traducció i comentari de les Epístoles de sant Pau 1928 i 1930 És també autor del compendi gramatical El grec del Nou Testament 1928-29

Documentat des del 1454 a Sevilla —on és conegut com a Lorenzo Mercadante —, féu la tomba, d’alabastre, del cardenal Juan de Cervantes 1454-58 Entre el 1464 i el 1467 féu bona part de la decoració de les portes de la catedral de Sevilla, on és el màxim representant de l’estil borgonyó Hom li ha atribuït l’execució del magnífic sepulcre del bisbe Bernat de Pau —mort el 1457—, a la seu de Girona

El 1850 entrà, a Ripoll, a l’institut tot just fundat de terciàries caputxines de la Divina Pastora, del qual fou la primera superiora però l’abandonà, el 1872, per fundar el seu Passà la resta de la seva vida a Madrid i a Fuencarral, estenent el seu institut El 1949 fou iniciat, a Madrid, el procés diocesà per a la seva beatificació, que el 1963 passà a Roma El 1996 fou beatificada per Joan Pau II

Progressista, defensà el restabliment de la constitució del 1812 Redactat en castellà, incloïa algunes poesies en català Publicà remarcables crítiques musicals de Pau Piferrer Arran dels fets del batalló de la Brusa 1836, el seu director, Francesc Xaudaró, fou deportat a les Canàries per Espoz y Mina El diari evolucionà en sentit moderat i el 1840 fou atacada la seva impremta Suspès governativament diversos cops, canvià el seu nom per “El Nacional” Desaparegué el 28 d’octubre de 1841