Resultats de la cerca

Fill de Pau Soler i Ballester, emigrà a Cuba, on fou hisendat i propietari de l' ingenio sucrer La Diana Entre altres càrrecs, fou coronel de milícies de I'Havana i tinent coronel cap de les milícies de Matanzas Més tard, fou nomenat conseller i alcalde d’aquesta ciutat i també senador del regne En mèrit al seu treball, obtingué diverses condecoracions com la de comanador de l’orde americà d’Isabel la Católica, la gran creu de l’orde del Mérito Militar i la de comanador de l’orde de Carles III Es casà amb Cristina Baró i Ximénez, filla del primer marquès de Santa Rita, indià com ell, i…

Fill de Galceran de Sentmenat i d’Oms, baró de Dosrius Era canonge ardiaca major i vicari general de la diòcesi de Barcelona, i fou preconitzat bisbe de Vic 1639 Prengué possessió del bisbat el 1640 En iniciar-se la guerra dels Segadors prengué primer una actitud expectativa i tot seguit d’oberta oposició als francesos Per això fou desterrat de la diòcesi el 1646, li foren confiscades les rendes de la mitra i hom intentà de posar-hi un nou bisbe en lloc seu El 1654 el bisbat fou objecte de robatoris i vexacions per tropes franceses per això el seu vicari general, d’acord amb ell, llançà una…

Fill d’un jueu convers, gràcies al seu càrrec aconseguí d’aplegar una gran fortuna i d’exercir, amb els seus germans, vinculats també a la tresoreria reial, una gran influència Fou acusat d’instigar la mort de l’inquisidor de Saragossa Pedro de Arbués 1485, duta a terme per dos dels seus germans, Juan de Pedro i Alonso que pogueren fugir a Itàlia i pel seu sogre, que fou decapitat Ell fou absolt gràcies a la seva influència Amic de Cristòfor Colom, en fou un dels afavoridors aquest, en tornar del seu primer viatge, li referí el descobriment, per carta, des de Lisboa…

Novè marquès de Castellbell, gran d’Espanya Adversari del franquisme —que ell havia defensat en la Guerra Civil—, s’installà a França el 1950 Amb la novella Les Ramblas finissent à la mer 1953, de tema barceloní, inicià una sèrie d’obres de problemàtica social espanyola i continuà amb un tipus de cròniques crítiques del gran món Les gens de bien , 1955 L’heure dangereuse du petit matin , 1957 L’homme de sang , 1959 Allegro barbaro , 1967 Fiesta , 1971 A pleines dents , 1973 etc Publicà articles a la premsa i nombrosos llibres de memòries, entre els quals La nostalgia es un error 1980, La…

Professor a la Universitat de Kiel des del 1881, en fou expulsat pels nazis 1933 Desenvolupà una teoria sociològica que intentava de connectar la teoria orgànica i la teoria contractual de la societat En la seva obra cabdal, Gemeinschaft und Gesellschaft ‘Comunitat i associació’, 1887, definí les comunitats Gemeinschaften com a agrupacions basades en les relacions personals i en les quals la raó d’ésser està en elles mateixes el matrimoni, l’amistat i el clan en són exemples i les associacions Gesellschaften com a organitzacions estructurades de forma racional per tal d’obtenir finalitats…

Anomenat pels castellans Muley-Hacen Dirigí diverses expedicions contra l’alcaid rebel de Màlaga —aliat de Castella 1469— i penetrà en territori d’aquest reialme hi efectuà noves incursions fins a l’any 1478, en què oferí de renovar treves als reis de Castella A llur expiració, atacà i prengué Zahara 1481, inici de la guerra de Granada La reacció castellana presa d’Alhama, 1482 resultà afavorida per les lluites entre les faccions formades entorn de Soraia Isabel de Solís, amant d’Abū-l-Ḥasan, i d’’Ā’iša, la soldana, mare del seu fill Abū ‘Abd Allāh Boabdil , revoltat contra ell Muḥammad XI…

Tercer fill d’Alfons Frederic d’Aragó i de Marulla de Verona S'educà a Sicília, on milità a favor del partit català en les lluites contra el bàndol sicilià Governador de Patti, esclatà contra ell una rebellió 1355, en la qual perdé el càrrec i el castell de Tíndari, i fugí a Catània, on els seus adversaris el feren presoner 1356 Exercí el càrrec de canceller de Sicília 1354 Posat en llibertat, però desposseït dels béns a Sicília, es traslladà a Grècia El seu germà Jaume li cedí Egina l’any 1365 vengué el castell de Carist a la república de Venècia En l’anarquia que subseguí la mort del vicari…

Format a Ginebra 1918-23 El 1923, a Barcelona, treballà al taller dels Corberó i amb l’orfebre Ramon Sunyer Es presentà el 1928 en una collectiva de les galeries Dalmau El 1929 esdevingué professor de l’Escola Massana Durant la guerra civil de 1936-39 tornà a Suïssa, i el 1947 fou un dels fundadors del Cercle Maillol Ha exposat a Barcelona, Ginebra, Milà, Zuric, Palma, Lucerna, etc, i ha participat en tots els Salons de Maig de Barcelona 1957-66 Participà del Noucentisme tardà i evolucionà cap a formes més estilitzades i esquemàtiques, de superfícies rugoses i estructura angulosa, que,…

Estudià a Roma amb Giacomo Carissimi, les obres del qual féu conèixer a França, i compongué, com ell, obres del gènere espiritual, que titulà histoires sacrées i que són veritables oratoris, com Le reniement de saint Pierre Cooperà amb Molière quan aquest renyí amb Lully, i compongué la música d’escena de Le mariage forcé 1672 i de Le malade imaginaire 1673 Fou mestre de música al collegi de jesuïtes Louis le Grand i mestre de capella de l’església de Saint-Louis i, del 1698 al 1704, de la Sainte Chapelle Els darrers anys es dedicà especialment a la música religiosa deixà, a més de lliçons…

Tingué disputes amb el seu cunyat Bernat IV de Melgor el 1124, que foren pacificades pel papa Calixt II el 1125 En 1128-29 anà en pelegrinatge a Terra Santa En 1132-34 guerrejà amb el comte de Tolosa per causa del comtat de Melgor, la comtessa del qual, Beatriu, ell féu casar amb Berenguer Ramon I de Provença el 1135 El 1141 sofrí una revolta dels montpellerins, que reduí amb l’ajut de Ramon Berenguer IV de Barcelona i dels genovesos, el 1143 El 1147 collaborà amb catalans i genovesos a la presa d’Almeria per part d’Alfons VII de Castella, i l’any següent a la de Tortosa, de la qual rebé una…