Resultats de la cerca
Es mostren 25854 resultats
Jordi Puigneró i Ferrer

Jordi Puigneró i Ferrer
Generalitat de Catalunya
Política
Polític i enginyer.
Graduat en enginyeria de sistemes d’informació per la Universitat de Surrey Anglaterra, fou analista programador a la seu del Deutsche Bank a Frankfurt 1997-2000 i consultor sènior i cap de projectes informàtics i de noves tecnologies a IBM 2000-03 Afiliat a Convergència Democràtica de Catalunya des del 1999, presidí la secció local del partit a Sant Cugat 2009-12 Entre el 2005 i el 2015 exercí diverses responsabilitats a l’Ajuntament de Sant Cugat, entre d’altres el càrrec de tinent d’alcalde de Governació, Seguretat, Mobilitat i Tecnologia El novembre del 2013 fou nomenat…
Bill Viola

Bill Viola
© Generalitat de Catalunya
Art
Artista nord-americà.
El mateix any que es graduà en Belles Arts a la Syracuse University 1973 feu la seva primera exposició, New Video Work, en la qual ja emprà la tecnologia audiovisual com a mitjà expressiu, que ha esdevingut una constant en la seva obra i amb la qual pretén transmetre sensacions, percepcions i estats de consciència amb una forta càrrega mística provinent de religions i cultures molt diverses Entre les seves exposicions individuals hom pot esmentar Bill Viola Installations and Videotapes Nova York, 1987, Unseen Images exposició itinerant per Europa 1992-94, Buried Secrets , que representà els…
Josep Verde i Aldea

Josep Verde i Aldea
© Generalitat de Catalunya
Història
Política
Polític.
Advocat, la seva activitat en el món del catolicisme progressista —fundador del Grup Cristià de Defensa i Promoció dels Drets Humans, membre de Justícia i Pau — el portà a defensar sovint acusats davant del Tribunal d'Ordre Públic i a integrar-se en el Reagrupament Socialista i Democràtic 1974, transformat després en PSC-Reagrupament , del qual fou secretari general a la mort de Josep Pallach 1977 Diputat a corts el 1977 dins del Pacte Democràtic per Catalunya , afavorí la incorporació del seu partit al nou Partit dels Socialistes de Catalunya i fou un dels…
Anna Tarrés i Campa

Anna Tarrés i Campa
© Catalunya Ràdio
Natació
Nedadora i entrenadora de natació sincronitzada.
Vinculada al Club Natació Kallípolis, s’inicià el 1979 a les ordres de César Villegas Aviat es convertí en la millor nedadora espanyola de natació sincronitzada de l’època, i participà en els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984 i en el Campionat del Món 1986 El 1988 es retirà i passà a fer d’entrenadora al mateix club El 1994 començà a collaborar amb la selecció espanyola, de la qual fou la màxima responsable entre el 1997 i el 2012, i aconseguí el nombre d’èxits més gran de la seva història Conquerí quatre medalles olímpiques, una de plata i una de bronze a Pequín 2008 i dues de plata a…
,
Pere Balsells i Jofre

Pere Balsells i Jofre
© Generalitat de Catalunya
Economia
Empresari.
Orfe de pare a tretze anys, el 1947 emigrà a la ciutat nord-americana de Boulder Colorado, on compaginà feines diverses amb estudis d’enginyeria aeronàutica a la Universitat Graduat el 1952, amb la seva esposa Joan Charlotte Bartheld també graduada en enginyeria s’establí a Ohio, on es dedicà a la docència a la Universitat de Dayton fins el 1958, any que fundaren la Bal Seal Engineering Company, dedicada al disseny i la fabricació de vàlvules per a extintors Gradualment l’empresa diversificà els seus productes electrònics i electromecànics L’any 1971 començà a exportar a Europa i el 1994…
Francesc Galceran de Pinós-Fenollet i de Mur
Història
Noble, fill de Bernat Galceran II, senyor consort de les baronies de Milany i Vallfogona i dels llocs de Cartellà i Tudela, propietat de la seva muller i cosina germana Beatriu, filla de Ramon Galceran de Pinós i de Milany.
Prengué part en les activitats de les corts de Catalunya al costat del seu germà Galceran VII El 1460, en empresonar el rei Joan II el seu fill Carles de Viana a Lleida, fou un dels tres ambaixadors designats immediatament per les corts per demanar l’alliberament del primogènit Obtingut aquest objectiu, fou capità, per designació del Consell del Principat, de les tropes que l’acompanyaren de Tortosa a Barcelona el 1462 Intervingué en les negociacions de la capitulació de Vilafranca el mateix any Carles de Viana l’envià, amb Francí Desplà, prop del rei Lluís XI de França per tal d…
Josep Culí Clapera

Josep Culí
Ramon Claret / Joan Bert / © Generalitat de Catalunya. Arxiu Nacional de Catalunya / EuropeanaPhotography / CC BY-NC-ND
Atletisme
Atleta.
Especialitzat en salt de perxa, fou olímpic als Jocs d’Amsterdam 1928, on quedà desè Fou sis vegades campió d’Espanya de salt de perxa 1926-30, 1932 i set de Catalunya els mateixos anys, a més del 1934, i una vegada campió de Catalunya de salt de llargada 1929 Entre els anys 1925 i 1929 establí vint-i-tres rècords de Catalunya i diversos d’Espanya de salt de perxa Fou dues vegades internacional amb la selecció espanyola Competí sempre amb el FC Badalona, llevat dels darrers anys, que ho feu amb el FC Barcelona
Josep Huguet i Biosca

Josep Huguet i Biosca
© Generalitat de Catalunya
Política
Polític.
Enginyer industrial, llicenciat en història contemporània Vinculat de jove a l’escoltisme, inicià la seva activitat professional dirigint una empresa d’enginyeria i dedicant-se a l’ensenyament Militant independentista històric, entrà en política en ple franquisme El 1970 ingressà a la Unió Socialista del Bages, el 1973 al Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans i set anys després a Nacionalistes d’Esquerra El 1989 entrà a formar part d’una Esquerra Republicana de Catalunya en ple procés de renovació i passà a formar-ne part de la direcció Després de representar la…
generalitat
Convocatòria als tres estaments de la generalitat de Catalunya (20-VI-1713)
© Fototeca.cat
Història
Delegació permanent de les corts al Principat de Catalunya i als regnes de València i d’Aragó des de la segona meitat del segle XIV, coneguda també, a l’edat mitjana, per diputació del general o bé per diputació del regne a València i a Aragó.
La generalitat de Catalunya tingué l’origen en les comissions que les corts nomenaren des de la cort del 1289 perquè, dissolta l’assemblea, reunissin el subsidi concedit al rei mitjançant personal i administració independent dels del fisc reial Durant el regnat de Pere el Cerimoniós, les corts es reuniren amb tanta freqüència, a causa de les contínues guerres, que sovint la comissió nomenada per una cort no havia acabat encara la seva tasca quan ja era convocada la cort següent S’arribà, així, a la creació d’una comissió permanent Hom dona com a primera la de dotze membres,…
Bernat Galceran de Pinós i de Fenollet
Història
Noble, senyor de les baronies de Pinós ( Bernat Galceran I de Pinós
), Mataplana i la Portella, fill tercer de Pere Galceran (III) i camarlenc dels reis Joan I i Martí l’Humà.
Succeí el seu germà Pere Galceran III, mort sense descendència legítima, l’any 1383 Abans, pel seu matrimoni amb Aldonça de Castre vers el 1668, ja era senyor de les baronies de Castre, Peralta i Guimerà des del 1371 Prengué part en la guerra contra Pere el Cruel, i el 1366 el rei li encomanà els castells de Guardamar i Callosa a costum d’Espanya, amb les alqueries de Catral i d’Almoradí, perquè contribuís a la defensa de la frontera valenciana amb Múrcia El 1389 participà en la defensa de Catalunya contra les tropes armanyagueses Formà part del grup de personalitats que…