Resultats de la cerca
Es mostren 9877 resultats
modernitat líquida
Sociologia
Metàfora encunyada pel sociòleg Zygmunt Bauman per aprehendre la naturalesa de la fase actual de la modernitat, caracteritzada per la dissolució dels vincles i compromisos sòlids entre les eleccions individuals i les accions col·lectives.
Segons Bauman, la liquiditat defineix la naturalesa de la fase actual de la modernitat, caracteritzada per la desregulació, la flexibilització i la liberalització de tots els mercats La modernitat líquida seria una nova etapa privatitzada i individualitzada de la modernitat, sense pautes estables ni predeterminades, en la qual allò públic o collectiu ja no existeix per si mateix i el pes de la construcció de pautes de vida compartida recau totalment sobre l’individu L’adveniment de la modernitat líquida ha comportat canvis radicals que exigeixen repensar els vells conceptes que l…
Gimenells
Poble
Poble i cap del municipi de Gimenells i el Pla de la Font (Segrià).
El poble era centrat pel castell de Gimenells , les restes del qual s’aixequen a 262 m d’altitud, al nord del terme Pertanyia al capítol de Lleida El 1595 era una senyoria dels Desvalls de Lleida Es despoblà, probablement durant la guerra de Successió, però després del 1939 fou repoblat per l’Institut Nacional de Colonització amb la construcció d’un nou nucli, 3 km al sud de l’antic castell, aprofitant els nous regatges del canal de Vallmanya, derivat del d’Aragó i Catalunya L’església esdevingué parroquial el 1958
Favàritx

Façana principal de l’ermita de Fàtima (Maó)
© Antònia Sànchez - blogenmenorca
Sector de tramuntana del terme de Maó (Menorca), al nord del camí d’en Kane.
És una important zona agrícola, on s’ha estès el regadiu des del 1960, amb l’església rural de Fàtima que depèn de la parròquia de Sant Francesc de Maó i una escola A la costa hi ha el cap de Favàritx o de Capifort, que forma un promontori coronat pel far de Favàritx i que constitueix l’extrem NE de l’illa S’inicià la construcció del far el 1917, però no fou inaugurat fins el 22 de setembre de 1922 Té 33 m d'alçada Far de Favàritx Maó © Antònia Sànchez - blogenmenorca
Dunkerque
Ciutat
Ciutat de Flandes, al departament del Nord, França, a la vora de la mar del Nord.
Fundada, segons la tradició, al s VII per sant Eloi, constituí un port molt estratègic disputat per totes les potències i un centre de corsaris Perduda per a Espanya després de la derrota naval de les Dunes, passà definitivament a França el 1662 El 1940, durant la Segona Guerra Mundial, fou el punt d’evacuació de les tropes aliades molt destruïda, disminuí la població de 28 450 h el 1936 a 9 869 h el 1946 És un nucli industrial important construcció naval, refineria de petroli, indústria tèxtil, alimentària, de la fusta
Duisburg
Ciutat
Ciutat del land Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya, a la confluència del Rin amb el Ruhr.
És un dels centres més importants de l’aglomeració del Ruhr La ciutat fou destruïda durant la Segona Guerra Mundial en un 75% i la població minvà de 434 646 h 1939 a 356 408 h 1946 Al Rin hi ha el port, de 1 022 ha d’extensió, un dels ports fluvials més importants del món És el primer nucli industrial d’Alemanya indústria siderúrgica, de maquinària pesant, construcció naval, indústria química, tèxtil i alimentària Fins a la segona meitat del s XX fou un important centre miner carbó Universitat 1972
Jinan
Ciutat
Capital del sheng de Shandong, Xina, a la regió de l’Est, al peu del vessant septentrional de les muntanyes de Tai Shan.
Enllaçada, a través del Gran Canal, amb la xarxa fluvial del nord de la província i del sud de Hebei, és un important centre comercial i de transports per a la rica regió agrícola del nord de Shandong, productora de cotó, gra, cacauets i tabac A partir del 1949 esdevingué també ciutat industrial, amb fàbriques de construcció de maquinària, producció tèxtil, de paper i de ciment A partir dels anys setanta s’hi installà una gran fàbrica de camions i tractors Té indústria siderometallúrgica i química És el centre cultural de Shandong, amb universitat
El Govern espanyol anuncia el rescat de les autopistes deficitàries de Madrid
El ministre de Foment espanyol, Íñigo de la Serna, anuncia que l’Estat es farà càrrec de les autopistes radials de Madrid anomenades Accesos de Madrid, construïdes per un consorci participat per Abertis, ACS, Sacyr i Bankia, i de cinc més, entre d’altres, l’Eix Aeroport de Barajas El cost del rescat s’estima en uns 5500 milions d’euros Algunes de les entitats que van finançar la construcció d’aquestes autopistes han venut el deute amb un descompte important, de fins el 70%, a fons d’inversió especulatius
L’Assemblea Nacional Catalana presenta el pla d’acció per als propers 18 mesos
Sota el lema "Endavant, República", l’ANC presenta a la Fira de Cornellà de Llobregat les línies mestres dels 18 mesos següents Amb presència de representants de Junts pel Sí i la CUP, l’organització es proposa, juntament amb Òmnium Cultural i l’Associació de Municipis per la Independència, que la societat civil recuperi el protagonisme en la nova etapa que s’obre després de la constitució del nou govern, al qual exigeix la ruptura i la construcció de la República de Catalunya i Aran "sense dilacions innecessàries"
El president Trump, sense finançament per al mur amb Mèxic
Donald Trump es veu obligat a retirar la partida destinada a la construcció de la muralla a la frontera mexicana en el seu pla de pressupostos El mur per a contenir l’entrada d’immigrants des de Mèxic era una de les propostes estrella de la campanya electoral del president, que pretenia fer pagar a Mèxic, cosa a la qual el Govern d’aquest país es va negar rotundament Davant el veto d’una majoria de senadors sobretot demòcrates, però també republicans, el president ha de renunciar a aquesta part del pressupost
Connexió de les estacions d’esquí de la Molina i la Masella
Entra en funcionament el telecabina Alp-2000, que enllaça les estacions d’esquí de la Molina i la Masella a través del puig d’Alp 2500 m La unió de les dues estacions ofereix als esquiadors gairebé 100 km de pistes El telecabina, la construcció d’un nou aparcament, la millora de la xarxa de canons de neu i la creació d’un nou centre de serveis han costat 2000 milions de pessetes Els nous serveis s’inauguren el 30 de desembre amb la presència del president de la Generalitat, Jordi Pujol