Resultats de la cerca
Es mostren 10007 resultats
Castell de Llorenç de Vallbona (Sant Martí de Riucorb)
Art romànic
Aquest castell era situat on ara hi ha el poble del mateix nom Estigué vinculat primer als Cardona i més tard passà al monestir de Vallbona L’esment més antic d’aquest castell és de l’any 1060, en què el vescomte Ramon Folc I de Cardona féu donació a Gombau Joan i a altres de la roca que anomenen de Sant sic Llorenç amb la seva quadra L’any 1076 el vescomte Ramon Folc I de Cardona i la seva muller Ermessenda feren de nou donació de la roca de Sant sic Llorenç a Gombau Joan i a la seva muller Són força nombroses les notícies sobre aquest castell El 1124 Alexandra, filla de Pere de Puigverd,…
Castell de Montblanquet (Vallbona de les Monges)
Art romànic
Aquest castell, avui desaparegut, era situat al llogaret de Monblanquet, al sud-est de Vallbona de les Monges En un principi rebé el nom de castell de Montblanc o del Tallat Així apareix per primera vegada en un document del 1155, pel qual Guillem de Cabrera i la seva muller Adalet concediren a Pere de Malacara i la seva muller Dolça el castell de Montblanc que s’anomenava Tallat, amb la meitat del que Guillem de Cabrera rebia del castell i altres drets inherents a la fortalesa Pere de Malacara havia de ser fidel a Guillem d’Aguilar --un altre dels castlans-- i havia de donar-li potestat del…
Gregori VII
Cristianisme
Nom que adoptà Ildebrando di Soana (Hildebrand) en esdevenir papa (1073-80).
Monjo a Cluny, fou capdavanter de la reforma moral de l’Església i del seu alliberament de la subjecció al poder polític Elegit papa per aclamació popular, en els sínodes quaresmals del 1074 i el 1075 exposà els principis de la reforma moral i institucional de l’Església, concretats en el Dictatus Papae 1075, on afirmà la superioritat del papa sobre tota autoritat política i terrenal Reivindicà també la suprema autoritat sobre tots els bisbes, que féu pràctica a través dels seus legats Així encaminà el moviment de la reforma dita gregoriana La seva actitud intransigent i les seves exigències…
Guillem d’Òdena
Història
Senyor d’Òdena, Pontons, Montlleó i Rubinat (Guillem II d’Òdena).
Fill de Ramon Guillem I d’Òdena i de Berenguera de Saguàrdia Anà 1210 a la campanya de Pere I per a reconquerir Castellfabib, Ademús i Sertella El 1211 confirmà al monestir de Montserrat les donacions que li havien fet el seu pare i el seu avi Ramon Guillem Prestà suport als Cardona en llur lluita contra el rei 1217, i igualment als Cabrera i als Montcada fins a la pau de Terrer 1222 El 1226 testà abans d’anar des de Tarragona en una expedició corsària de represàlia contra els sarraïns de Mallorca, on sembla que caigué presoner i que després fou alliberat i portat a Sardenya, on morí Fou…
Lluís de Flandes
Història
Lul·lista caputxí d’origen flamenc.
Exercí diversos càrrecs dins l’orde, entre els quals el de provincial de València Proselitista de la doctrina de Ramon Llull, el 1737 pronuncià un famós panegíric d’aquest a la catedral de la ciutat de Mallorca, i el 1740 publicà un Tratado y resumen del caos luliano i un Tratado teológico del sistema luliano 1740 Traduí al castellà el Fèlix 1750 de Ramon Llull En les polèmiques lullianes suscitades per Feijoo en les seves Cartas eruditas 1742, inicià dos caputxins, Marcos de Tronchón i Rafael de Torreblanca, a escriure una Apología de Lulio , i ell mateix intentà de refutar Feijoo en la seva…
Francesc Muntaner i Font
Historiografia
Historiador i lul·lista.
Doctor en drets Fou fet cavaller el 1591 i noble el 1592 És autor d’un recull d’elogis de la vida i l’obra de Ramon Llull Observata a variis auctoribus de B Raymundo Lull de martyrio et cultu , continuat per AR Pasqual i Bonaventura Serra el 1612 declarà en el procés de beatificació de Ramon Llull Deixà també manuscrits una Història del regne de Mallorca , perduda, un nobiliari mallorquí Cases de cavallers d’aquesta isla de Mallorca , illuminat amb escuts, i diversos volums de transcripció de documents i notícies històriques D’altra banda, feu algunes incursions en el camp de la poesia, i…
,
Castell d’Avinyó
Art romànic
Surt esmentat el 974 El seu primer senyor conegut ha de ser un Seniofred, viciari, que té béns a Avinyó el 1007 ja que entre el 1032 i el 1060 apareix un Ramon, fill de Seniofred d’Avinyó La família Avinyó segueix apareixent en la documentació fins que el 1121 el comte Ramon Berenguer III introdueix un nou feudatari sobre la família Avinyó és Berenguer Bernat de Queralt, que el 1121 li jura fidelitat pel castell d’Avinyó i molts d’altres La família Queralt segueix essent senyora del castell d’Avinyó i encara el 1247 consta que ho era Amb la desaparició d’aquest llinatge el rei recuperà el…
Sant Miquel del castell de Saburella (Querol)
Art romànic
Aquesta església era la capella del castell de Saburella, i la seva història és força desconeguda L’única notícia que en tenim és de l’any 1229 i la proporciona el testament de Ramon Alemany I de Cervelló, senyor del terme En aquest document, Ramon Alemany disposa que es construeixi una capella en honor a sant Miquel sota el castell de Saburella, i com a dotació cedeix a la nova església la seva dominicatura de Saburella i el delme que rep dels homes d’aquest lloc També estableix que el capellà encarregat del culte disposi de cases dins el castell Malauradament no es coneixen d’altres…
Castell de la Donzell (Agramunt)
Art romànic
La primera menció del castell de la Donzell és de l’any 1190, en què Ramon de Seró i la seva esposa Alet el llegaren a la seva filla Berenguera, casada amb Ramon de Camporrells És esmentat també l’any 1328, en què Jaume II donà el comtat d’Urgell al seu fill Alfons En començar la guerra civil contra Joan II el terme era de Joan de Casaldàliga, ciutadà de Lleida La baronia de la Donzell fou comprada a mitjan segle XVII pels Solà En l’actualitat, un vetust edifici que es troba al mig del poble de la Donzell, uns 6 km al nord d’Agramunt, conserva el nom d"’el Castell”
Frèdol I de Tolosa
Història
Comte i marquès de Tolosa (849/50-52), de Pallars i Ribagorça (vers 848-52) i de Roergue (vers 849-52).
Fill del comte Fulcoald de Roergue, missus a Septimània i de Senegunda, filla de Frèdol Parent del bisbe Hicmar de Reims i vassall del rei Pipí II d’Aquitània Fou governador de Tolosa 849/50, que lliurà al rei Carles II el Calb, el qual el nomenà comte en successió de Guillem II Vers el 848 hagué d’expulsar el comte Galí del Pallars i es constituí comte de la regió Del seu govern al Pallars i Ribagorça resten dos privilegis els monestirs de Vilanova-Lavaix 848 i de Gerri 849 Es casà amb Oda La seva filla Udalgarda es casà amb Bernat, fill del comte Radulf de Besalú El succeí el seu germà…