Resultats de la cerca
Es mostren 6893 resultats
Vilavenut
Poble
Poble del municipi de Fontcoberta (Pla de l’Estany), situat al NE del terme.
L’església parroquial és dedicada a sant Sadurní El lloc formà part inicialment del comtat de Besalú, i fou del monestir de Banyoles Al s XVII formava amb Ollers una batllia dels comtes de Peralada A uns 3 km del poble hi ha les restes d’una església romànica dedicada a sant Bartomeu, que, segons tradició, havia estat un priorat de monjos benedictins
Vilallobent
Poble
Poble (1.170 m alt.) del municipi de Puigcerdà (Baixa Cerdanya), situat al raiguer, prop de la confluència del riu de Vilallonga amb la Llavanera.
L’església parroquial Sant Andreu, d’origen romànic, conserva un retaule gòtic al segle XV El lloc és esmentat ja el 839 al segle XIV era possessió del monestir de Cuixà, però al segle XVII era lloc reial Fou municipi independent fins el 1968 L’antic terme comprenia, a més, el poble i antic terme d'Age, amb el mas Florença
Torres del Bisbe
Poble
Poble de l’antic municipi de Torres del Bisbe i Jusseu (Ribagorça), actualment annexat al municipi aragonès de Graus.
És situat a la dreta del barranc de la Ribera L’església parroquial és dedicada a santa Maria El lloc pertangué a la jurisdicció del monestir de Sant Victorià d’Assan amb el nom de Torres de l’Abat de Sant Victorià i el 1571 fou incorporat a la del bisbat de Barbastre, creat aleshores, i rebé el nom actual
el Bruc de la Parròquia
Barri
Barri del Bruc (Anoia) situat a l’esquerra de la riera de can Dalmases, la qual el separa dels nuclis del Bruc de Baix i del Bruc del Mig, emplaçats al llarg de la carretera de Barcelona a Lleida.
És format per un carrer que condueix a l’església parroquial de Santa Maria situada a 452 m alt, en part romànica s XIII El 1960 fou restaurat l’absis de la primitiva església, on hi ha unes pintures del s XIV conserva també el primitiu campanar romànic La parròquia del Bruc pertanyia a la senyoria del monestir de Montserrat
Aljubarrota
Localitat
Localitat de Portugal, al districte de Leiria.
Joan I de Castella hi fou derrotat el 14 d’agost de 1385 batalla d’Aljubarrota per les tropes portugueses, reforçades per tropes angleses i gascones sota el comandament de Joan I de Portugal, el qual decidí, així, a favor seu la lluita per la successió de Portugal El monestir de Batalha fou construït per a commemorar aquest fet d’armes
Lluç
Llogaret
Llogaret del municipi de Santa Llocaia (Alta Cerdanya), a l’E del poble, prop del límit amb el territori de Llívia (Baixa Cerdanya).
És bastit al sud del coll de Lluç 1 345 m alt, al voltant de l’església de Sant Esteve, a la dreta del torrent de Lluç que neix al puig d’Estaca i és tributari del Segre, per l’esquerra, a través del torrent de la Verneda El lloc fou donat el 890 pels comtes de Cerdanya al monestir de Ripoll
Gréixer

Llac artificial de Gréixer (Berguedà)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Guardiola de Berguedà, que forma un terme separat pel de Bagà del sector principal, a la capçalera del riu de Gréixer —afluent del Bastareny per l’esquerra—, que neix al vessant S de la Tossa d’Alp.
El poble, centrat al voltant de l’església parroquial de Sant Andreu, romànica, és a 1 100 m d’altitud, al peu del Moixeró, a la dreta del riu Era possessió del monestir de Ripoll Fins el 1942 formà part del municipi de Brocà També en aquest enclavat, vora el seu límit oriental, hi ha el veïnat de l'Hospitalet de Roca-sança
Pere Puig
Arquitectura
Pintura
Economia
Comerciant, arquitecte i pintor.
Hereu indirecte d’Antoni Viladomat Construí l’altar major, els laterals i el cambril de l’església de Sant Salvador de la Vedella 1793 i treballà també al monestir de Serrateix 1807 Fou un dels pintors del santuari de Queralt Havia installat a la seva casa de Berga una acadèmia de belles arts amb tallers de dibuix, pintura, escultura i música
Bernat Mallol
Cronologia
Història
Cristianisme
Cronista.
Monjo de Santes Creus És autor d’una història de Catalunya, inèdita, referent al segle XIII i d’un Compendi de les coses del monestir de Santes Creus Es destacà per les llegendes que creà i divulgà, en especial la de Galceran de Pinós segle XVI Bibliografia Riquer, M de 1993 Història de la literatura catalana Part Antiga 4 vol Barcelona, Ariel
,
Major de Castella
Història
Comtessa de Pallars.
Filla del comte Garcia I de Castella i d’Ava de Ribagorça Fou la primera muller del comte Ramon III de Pallars Jussà, matrimoni que fou anullat, sembla que per raó de parentiu Ramon era cosí segon de la mare de Major, el 1026 Es retirà al monestir comtal de San Miguel de Pedroso, a Castella, del qual fou abadessa