Resultats de la cerca

Fundat el 1984, participa en competicions d’àmbit català, estatal i internacional Practica les especialitats d’individual, parelles de dansa, parelles artístic i grups de xou Ha aconseguit diversos podis al Campionat d’Espanya de patinatge artístic Guanyà la Copa Internacional de grups de patinatge artístic per equips 2008, 2011 i en fou subcampió 2010 Jaume Pons i Omar Tejera foren escollits millors entrenadors del torneig l’any 2011 També destaca Manel Pérez, campió absolut i medalla d’or al Campionat d’Europa 2010 Entrena al pavelló municipal d’esports de Tona

El 1966 fou designat primer president del Club Balonmano Cardedeu, càrrec que ocupà durant tres anys Posteriorment, inicià la carrera com a àrbitre, i després de dues temporades en la divisió d’honor espanyola 1973-75 aconseguí la categoria d’àrbitre internacional El 1981 esdevingué el president del Comitè d’Àrbitres espanyol, càrrec que ocupà en diferents etapes fins el 1990 El 1986 esdevingué també director de l’Escola Nacional d’Àrbitres de la Federació Espanyola d’Handbol Rebé les medalles de plata i d’or i la placa al mèrit de la federació espanyola

Díaz era un mecànic nascut a Madrid que es traslladà a Barcelona per associar-se amb Grilló i crear la Fábrica Nacional de Automóviles Díaz y Grilló L’empresa funcionà entre el 1913 i el 1922 El mateix Díaz fou pilot i participà en curses, i guanyà, entre d’altres, la medalla d’or a la IV Prova de Regularitat del Reial Moto Club de Catalunya 1918 La marca debutà en competició amb un autocicle el 1915, a la III Prova de Regularitat i Turisme Les dificultats econòmiques posaren fi a les seves activitats esportives

Competí sempre pel Club Gimnàstic Vilanova a les ordres de Celia Hernández Entre el 1981 i el 1986 fou campiona de Catalunya en totes les categories En l’absoluta, el 1986 aconseguí tots els títols estatals Disputà un Campionat d’Europa 1985, dos Campionats del Món 1985, 1987 i els Jocs Olímpics de Seül 1988 Guanyà la medalla d’or per equips i la de bronze individual en els Jocs Mediterranis 1987 Un cop retirada exercí d’entrenadora al seu club 1989-96, on formà gimnastes olímpiques com Esther Moya i Laura Martínez

Jugà a la categoria regional en l’equip España Ceutí 1929-30, i posteriorment a l’África Sport 1930-34 i al Real Murcia 1935-36 Acabada la guerra s’incorporà novament al conjunt murcià i a l’estiu del 1940 fou traspassat al Futbol Club Barcelona 1940-48 Guanyà la Copa 1942, la Lliga 1944-45, 1948 i la Copa d’Or 1945 Jugà de davanter i extrem esquerra Acabà la seva etapa blaugrana havent jugat 196 partits i marcat 88 gols Després fitxà pel Gimnàstic de Tarragona 1948-50 Fou internacional

Aficionat a la caça i al tir al plat, el 1941 es feu soci de la Societat de Caçadors de Reus El 1958 fou nomenat delegat provincial de Tarragona de tir al plat, i el 1963, president de la Federació Provincial El 1986 assumí el càrrec de president del Club de Tir al Plat Tarraco, i durant el seu mandat el convertí en un dels referents de Catalunya Rebé el plat d’or i la medalla de plata al mèrit esportiu de la Federació Espanyola de Tir Olímpic

S’inicià en la lluita grecoromana fins que a setze anys començà a practicar judo a París amb el mestre Mikonosuke Kawaishi El 1951 fundà la primera escola d’arts marcials de Catalunya, anomenada Judo Barcelona Fou assessor tècnic de la Federació Catalana de Judo 1952-68, professor numerari en la formació de mestres de la Federació Catalana i cap de l’organització tècnica dels Campionats d’Europa celebrats a Barcelona 1958 Rebé la medalla de bronze al mèrit esportiu 1961 i la medalla d’or de la Federació Espanyola de Judo i Disciplines Associades

Guanyà la medalla d’or en l’especialitat d’espasa del Campionat del Món 1957 i la de plata, amb la selecció italiana en el Campionat del Món 1965 Participà en diversos Jocs Olímpics, en què guanyà la medalla de bronze a Roma 1960, la de plata a Tòquio 1964 i la de plata a Mèxic 1968 Es retirà l’any 1969 Entre el 1977 i el 1980 fou mestre d’armes de la Sala d’Armes Montjuïc Posteriorment fou un dels fundadors del Club FIDES, on prosseguí la seva activitat

Cinturó negre tercer dan de taekwondo Competí en la categoria de -43 kg representant el Club Suba Lee i el Club Chois Castelldefels Guanyà la medalla de bronze als Campionats del Món sènior disputats a Barcelona 1987 També fou campiona d’Europa 1988 i assolí les medalles de plata 1986 i bronze 1990 en aquesta mateixa competició S’adjudicà la medalla d’or en la categoria de minimosca a la Copa d’Europa 1989 i fou campiona d’Espanya 1990 i de Catalunya 1988 en la mateixa categoria Formà part de la selecció espanyola

Membre del Tiro Nacional de Barcelona, destacà al principi del 1930 com una de les primeres tiradores de Catalunya Guanyà el primer títol al concurs de segona categoria del Tiro Nacional 1931, gràcies al qual aconseguí l’ascens de categoria Fou la primera dona que obtingué una medalla d’or del club, amb una tirada de noranta punts sobre cent trets 1931 El 1932 aconseguí el mestratge amb revòlver a 20 m i el 1933, amb arma curta de guerra Participà en Campionats internacionals com el de Versalles 1932 o el del Món 1933